Manual sobre gestió i creativitat

Chris Bilton [2], Stephen Cummings [3] ׀ Edward Elgar [4]

S’ha repetit fins a la sacietat que els gestors culturals han de ser més creatius però, en canvi, s’ha escrit poc sobre el que significa exactament aquesta expressió i com es pot assolir. Així ho afirmen els autors en aquest manual on analitzen la recerca acadèmica recent sobre la gestió des d’un punt de vista creatiu. El llibre inclou tant reflexions teòriques com casos pràctics que il·lustren com els gestors culturals poden esdevenir més creatius des del punt de vista de la innovació, l’emprenedoria, el lideratge i l’organització. L’objectiu principal del llibre és proporcionar una aproximació estratègica més holística que abordi de manera conjunta els àmbits de la creativitat i la gestió.

«Handbook of management and creativity [5]» obre amb una introducció on s’hi analitzen els conceptes de creativitat i gestió. Els autors comenten que l’ús d’aquests termes s’ha expandit de manera exponencial, al principi com a conceptes oposats i després com a termes complementaris emprats de manera conjunta. En l’actualitat tothom entén que la gestió necessita més creativitat i que les indústries i activitats creatives poden assolir més valor social i econòmic amb una millor gestió. Bilton i Cummings assenyalen que malgrat aquesta aproximació pugui sembla relativament recent no ho és ja què es basa en idees ja apuntades fa dècades per teòrics de la matèria com Tom Peters i Robert Waterman, que van afirmar que les institucions culturals d’excel·lència combinen de manera simultània elements fixes i elements canviants en la seva gestió, o com Arthur Koestler, segons el qual la creativitat genera un valor durador com a resultat d’un procés de bisociació que connecta diversos marcs de referència, que reorienta situacions i problemes de maneres diferents a les habituals i que pren avantatge d’oportunitats emergents. I que l’acte creatiu connecta i mescla dimensions d’experiència prèviament no relacionades en un acte d’alliberament que supera els hàbits, els preceptes i les normes.

El manual es basa en aquestes nocions de simultaneïtat entre els elements fixes i canviats en la gestió per tal d’observar la creativitat i la gestió d’una manera no convencional, més focalitzada en els seus punts comuns que en les seves diferències. Si tradicionalment la creativitat s’ha associat a allò canviant i la gestió a allò més rígid, els autors afirmen que tant en el món de la gestió, l’empresa i els negocis com en el de les arts i la cultura es poden trobar  elements de flexibilitat i rigidesa d’una manera bisociativa.

El cos principal del llibre el conformen quatre grans apartats que analitzen els aspectes abans esmentats: Innovació, Emprenedoria, Lideratge i Organització. Cada apartat explica l’evolució i situació actual del concepte i a continuació diversos capítols amb estudis de cas, exemples il·lustratius, així com elements per a la reflexió i el debat, tant des del punt de vista teòric com pràctic. I s’hi expliquen exemples i casos procedents dels negocis o les pràctiques creatives (música, teatre, art, dansa, ciència, moda, disseny o multimèdia) que incorporen elements que conformen una gestió creativa d’èxit. L’últim capítol del llibre analitza les connexions i solapaments entre cada una d’aquestes quatre facetes.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [6]

Inicia sessió [7] o registra’t [8] per enviar comentaris