Silencio y política. Aproximaciones desde el arte, la filosofia, el psicoanàlisis y el procomún

Medialab-Prado [2]

Llibre que recull una selecció de textos sobre la relació entre política i silenci. Diversos artistes, gestors, acadèmics i molts activistes compromesos amb les noves realitats econòmiques i socials i els nous moviments i idees polítiques com el 15-M, es plantegen les següents qüestions: Com es contemplen la política i el silenci des de l’art? Quina importància té internet en la gestió de la realitat? Quines són les polítiques d’incorporació de l’altre? Quins conceptes van associats a la democràcia? Quin és el paper actual de l’art? Quin és el poder de la cultura? Els autors i autores aborden totes aquestes qüestions des de disciplines com l’art, la reflexió estètica, la filosofia, l’antropologia, els estudis de gènere, la psicoanàlisi i els béns comuns.

Organitzats en sis capítols, trobem un estudi sobre les lògiques que defineixen la praxis artística i el sistema artístic en general (Rafael Pinilla); una reflexió crítica sobre les noves fàbriques de la cultura com a llocs de creació i producció artística (Jesús Carrillo); una anàlisi de les línies d’actuació bàsiques de Medialab-Prado (Juan Carrete); així com dels seus atributs socials com a institució on el principi d’hospitalitat és un dels seus eixos centrals (Antonio Lafuente i Andoni Alonso). Així mateix, Guillermo G. Peydró es planteja en quina mesura lo poètic pot ser polític i si es pot evitar l’esterilització, sembla que inevitable, del negoci de l’art contemporani. Aquest autor revisa, des del seu compromís polític i des d’una perspectiva dels estudis d’arts visuals, el moviment del 15-M; també fa un repàs dels preceptes postulats per diversos artistes al voltant de l’art polític i la seva intervenció en l’espai públic.

Per la seva banda, Javier Peñafiel aborda a través de l’’Agenda de caducidad de los tiempos drásticos’ les potencialitats del temps més enllà de la seva rendibilització econòmica i proposa altres possibilitats davant les circumstàncies diverses de la vida. Daniel García Andújar, des de la seva posició d’ ‘hacktivista’ i coneixedor de les possibilitats de les noves tecnologies per a usos socials i polítics, descriu les transformacions que han afectat a l’acumulació, accés i difusió del coneixement. Assegura que per garantir una accés democràtic al coneixement cal treballar de manera col·lectiva i aposta per moviments com el software de codi lliure, la dissolució de l’autoria, la transformació dels mitjans de comunicació o la lliure informació.

A continuació Jorge Martínez Ulloa reflexiona sobre l’art, el silenci i la política. Anna María Guasch proposa un repàs als ‘usos’ del silenci a través de l’art i la reflexió estètica des de la modernitat fins a les pràctiques artístiques més contemporànies. Parla del silenci com un desig l’expressió que pot adquirir diverses formes com a llocs alliberats, derrotats, horroritzats, atrets, fascinats, sotmesos, però mai complaents. L’autora considera que el silenci mai és neutral i que és un element fonamental ‘del diàleg’ que pot adoptar tot tipus de formes. Lynda Avendaño Santana reflexiona sobre els nous components polítics que es rebel·len al sistema com el 15-M i el relaciona amb la sobreabundància visual d’Occident. Parla d’artistes com Rogelio López Cuenca, Javier Peñafiel, Elo Vega i José Luis Bongore i de la seva capacitat per a crear llenguatges compromesos i crítics. Carlos Pérez Villalobos fa referència a la relació entre cultura i natura i esmenta la incomoditat que pot produir en qualsevol individu ‘la veritat’ que sempre resulta indigerible, tosca i elemental, com la pròpia natura. També podeu trobar, entre d’altres qüestions, una reflexió semàntica, històrica i antropològica de Félix Duque sobre el concepte de cultura i la seva posterior instrumentalització i es pregunta si,  davant l’apoteosi de la cultura-espectacle, existeix alguna sortida possible al totalitarisme i a la banalització cultural que afecta a l’individu contemporani.

PDF Silencio y política. Aproximaciones desde el arte, la filosofia, el psicoanàlisis y el procomún [3]

Inicia sessió [4] o registra’t [5] per enviar comentaris