L'Industrialisation des biens symboliques : les industries créatives en regard des industries culturelles

Philippe Bouquillion [2], Bernard Miège [3], Pierre Moeglin [4] ׀ Presses universitaires de Grenoble (PUG) [5]

Per els autors d'aquest llibre, una nova economia política dels béns simbòlics, en fase de desenvolupament en aquests moments, ha sorgit a partir de dues tendències ben marcades. D’una banda, la introducció de pràctiques de gestió industrial en els sectors culturals tradicionals i la producció i comercialització dels seus productes i, de l’altra, l’adopció d’atributs culturals i simbòlics per part de productes, serveis i sectors no culturals que aposten per la incorporació d’una dimensió cultural i creativa, més o menys artificial, per diferenciar-se de la competència i enfortir la seva identitat com a marca més enllà de la seva eficiència i del seu preu.

Els autors de «L’Industrialisation des biens symboliques : les industries créatives en regard des industries culturelles [6]» analitzen i examinen la consistència dels sectors culturals tradicionals (llibre, música, cinema i audiovisual, informació i premsa), identifiquen dos nous sectors (els videojocs i la mediació informativa) i assenyalen la importància de la transversalitat amb altres sectors que composen les indústries creatives (moda, béns de luxe, artesania, etc) així com amb altres branques industrials en fase d’aculturació. Bouquillion, Miège i Moeglin atribueixen l’essencial d’aquestes mutacions a l’expansió recent i brutal dels gegants mundials de la comunicació que s’han posicionat com a intermediaris entre la creació i producció de productes i el seu consum però que no ofereixen continguts cultural i informatius nous. Els autors es pregunten si es tracta de simples mutacions o de canvis a gran escala i argumenten que aquests canvis actuals s’inscriuen dins un moviment d’industrialització de béns simbòlics que s’estén molt més enllà de les activitats culturals tradicionalment reconegudes.

El llibre es divideix en cinc grans capítols on s’hi analitzen els tres paradigmes que, segons els autors, juguen un paper central en les transformacions que s’estan produint i que són el paradigma industrial de la convergència (on les grans plataformes de comunicació avancen en el domini de les industries de béns simbòlics i l’absorció dels sectors tradicionals), el paradigma industrial de la col·laboració (on les plataformes de continguts col·laboratius, les xarxes socials, així com els consumidors i amateurs adopten una posició central) i el paradigma industrial de la creació (on els actors que ocupen la funció central articulen les seves ofertes amb productes de creació des de la base). S’hi estudien també les característiques, estratègies i processos de transformació dels sectors de la indústria de la cultura i la comunicació, els nous models socioeconòmics de les indústries culturals i creatives i, finalment, l’adaptació de les polítiques públiques i les mesures de regulació, així com les accions en matèria de propietat intel·lectual.

Aquí teniu una interessant entrevista [7] amb els autors 

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [8]

Inicia sessió [9] o registra’t [10] per enviar comentaris