Gestión cultural: innovación y tendencias

Vicent Giménez Chornet [2] (coord.) ׀ Tirant Humanidades [3]

Des de el País Valencià ens arriba aquest llibre que descriu amb reflexions teòriques i casos pràctics, noves fórmules i models de gestió cultural a partir de l’ús de les noves tecnologies i de l’adaptació a les noves necessitats socials. Destaquem l’estudi de Carlos Villavieja titulat ‘Fundamentos para una gestión cultural en proximidad participativa’ on explica les bases d’un sistema de gestió cultural fundat en els principis socials de la IAP (investigació acció-participació) en un moment en què els moviments socials oposen resistència a uns poders polítics cada vegada més allunyats de la seva legitimitat democràtica. Segons l’autor, els principis de la IAP, que reivindiquen una transformació cultural autogestionada, són fàcilment aplicables en aquest context actual de mobilitzacions ciutadanes. Villavieja considera que des de l’IAP es pot projectar una gestió cultural capaç de detectar problemes generadors de malestar, trobar-ne les causes i plantejar solucions i que siguin els mateixos ciutadans qui elaborin tots aquests processos.

«Gestión cultural: innovación y tendencias [4]» recull sis treballs més tots realitzats per docents del màster en gestió cultural de la Universitat Politècnica de València (UPV), són els següents: Enrique Orduña-Malea presenta una anàlisi cibermètrica del sistema museístic de la Comunitat Valenciana on es fa un seguiment de la sintaxis de la URL de les seus web dels museus. L’autor determina que la xarxa del sistema museístic valencià a internet encara no està prou madura donada la diversitat i excessiva complexitat de les seves URLs. Per la seva banda, Margarita Cabrera reflexiona sobre la influència de les xarxes socials a l’hora de difondre la cultura i fomentar el treball col·laboratiu. L’autora afirma que les organitzacions que en saben treure un bon partit d’aquestes eines han trobat un vehicle ideal per intensificar el contacte amb el públic, compartir coneixement, ampliar la difusió del seu treball i contribuir a que la cultura flueixi. En aquest sentit, Vicent Giménez Chornet analitza les tecnologies web 2.0 més interessants i útils per a les institucions culturals i quins aspectes o funcionalitats desenvolupen. Així, analitza les principals xarxes socials generalistes (Facebook, Twitter, Google+, Tuenti, Klout, Pinterest), xarxes socials professionals (Linkedln, HR, Xing, Viadeo, Zoominfo, Spoke), xarxes socials especialitzades (DevianArt, Redbubble, Shadowness, Gogoyoko, ReverbNation, Artdoxa, Eventful, Minube, Foursquare, Theatrepros), eines col·laboratives (Blogs, wikis, eines de gestió del coneixement i de projectes), i aplicacions mòbils (per a la consulta d’esdeveniments culturals, per a la gestió d’esdeveniments, guies de patrimoni cultural o xarxes socials). Pel que fa a la resta de treballs, Francisca Ramón Fernández analitza les mesures de gestió i protecció del patrimoni industrial en la legislació de patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i estudia el cas concret de la Tabacalera de València. Pasqual Mas i Usó investiga com el teatre de carrer actual permet tornar-li al ciutadà una imatge renovada de l’espai urbà on viu i destaca el caràcter reivindicatiu i lúdic d’aquesta disciplina artística. Per acabar, Joan-Carles Cambrils descriu la metodologia i les tècniques d’investigació aplicades en Gandia a l’hora de seleccionar una sèrie de productes turístics potencials.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [5]

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris