Voces híbridas : reflexiones en torno a la obra de García Canclini

Eduardo Nivón Bolán (coord.) | Universidad Autónoma Metropolitana Unidad Iztapalapa [2]

Llibre homenatge a l’escriptor, antropòleg, professor i crític cultural Néstor García Canclini amb motiu del seu 70è aniversari. S’hi aborden, des de diverses perspectives, les aportacions i qüestions tractades per Canclini al llarg de la seva trajectòria intel·lectual com són els conflictes interculturals, la comunicació en un món globalitzat, la joventut, l’economia creativa, les polítiques culturals, les relacions entre intel·lectuals i funcionaris, els mètodes d’investigació en ciències socials o l’art contemporani, entre d’altres. Així mateix, el llibre situa l’obra de Canclini en la perspectiva actual de les ciències socials.

«Voces híbridas : reflexiones en torno a la obra de García Canclini [3]» comença  amb la narració de la trajectòria intel·lectual de García Canclini. amb un to anecdòtic, intimista i amistós. La primera part del llibre recull els tres enfocaments que han marcat Canclini en l’anàlisi de les polítiques culturals al llarg dels més trenta anys de trajectòria. Al principi García Canclini es centra en les cultures populars i entén la cultura com un conjunt de processos socials de significació i això el va portar a definir la política cultural com una lluita per assolir el desenvolupament simbòlic de la societat. Més tard, en observar que gran part dels processos de producció cultural es fa a través de les indústries culturals, García Canclini proposa una adaptació de les polítiques culturals a aquesta realitat a través de l’anàlisi del consum cultural i de les polítiques d’integració regional per entendre millor aquestes noves tendències de la producció cultural. En els últims anys, García Canclini s’adona que a més de definir la cultura com els processos de producció, circulació i consum de la significació, cal observar com es constitueixen les cultures a partir de la diferència i la integració amb els altres i cal intervenir en els punts on es produeixen aquestes trobades interculturals. Aquesta primera part també aborda les configuracions culturals que s’estableixen a partir dels processos d’apropiació dels béns simbòlics i de la seva relació amb la cultura i la política, així com l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en el territori de les identitats i en la formació de les ciutadanies i els llenguatges o el  paper de la política com a mediadora entre el mercat i la societat civil. L’apartat també analitza la crisi de les indústries creatives i com la crisi mediambiental les pot afectar.

La segona part del llibre conté alguns aspectes de l’obra de García Canclini que són clau per a la investigació social contemporània i per a la formulació de polítiques que afavoreixin la democratització, l’equitat i la valoració de la diversitat de les societats. Es posa l’èmfasi en estudiar els processos socials, ressaltar el seu caràcter conflictiu i integrar elements de diverses tradicions disciplinàries com l’antropologia, la sociologia, la comunicació social i l’economia. Aquesta segona part situa la problemàtica urbana i la importància de la ciutat en el centre de l’obra de García Canclini. L’apartat inclou també investigacions sobre la joventut i la seva relació amb els productes de la indústria cultural i introdueix el concepte d’hibridació per explicar alguns processos socioculturals referits a la interculturalitat, la descolonització, la globalització i les cruïlles entre fronteres culturals, artístiques, literàries, lingüístiques i comunicacionals. Aquesta segona part acaba amb una anàlisi de  les aportacions de García Cancilini als estudis de consum cultural.  

La tercera part confronta les argumentacions sobre els canvis en les relacions entre cultura i poder sostingudes pels integrants de l’Escola de Frankfurt amb les idees de dos pensadors actuals com són Jacques Rancière (que analitza els canvis en el poder) i Alessandro Baricco (que analitza els canvis en la cultura). L’apartat indaga també com influeix en aquesta relació les contradiccions generades per la deslocalització, la globalització i per una societat de la informació complexa i desencantada. Es planteja també un debat sobre el paper de la gestió cultural tant des del punt de vista de la reflexió com de l’administració. El llibre tanca amb un diàleg filosòfic i antropològic sobre la ciutat i el consum: polítiques culturals, construcció de l’oferta cultural en Mèxic, formes de selecció, de discriminació, de diferenciació i desigualtat, distinció simbòlica, migració i hibridació.

Video [4] presentació del llibre per part d’Eduardo Nivón i Néstor García Canclini.

Disposem de les publicacions [5]  següents de Néstor García Canclini al catàleg del Centre d’Informació i Documentació [6]

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [6]

Inicia sessió [7] o registra’t [8] per enviar comentaris