De la vanitat a la saviesa : el paper cibernètic dels museus

Tomislav Šola [2] ׀ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural [3]

Breu conferència on aquest prestigiós museòleg croat assenyala que cal un canvi d’estratègia global per passar del coneixement a la saviesa, que és el coneixement amb objectius nobles i morals. Šola afirma que cap patrimoni té sentit si no es converteix en veritable saviesa i que les institucions de la memòria pública han de ser una part més de l’esforç col·lectiu global per donar sentit a les nostres vides i fer que el nostre planeta sigui o continuï sent habitable per a tothom. I que la responsabilitat, basada en una  profunda comprensió ètica i professional, és el camí de la salvació.

A «De la vanitat a la saviesa : el paper cibernètic dels museus [4]» l’autor argumenta que els museus ja no són percebuts com una part del complot, encara que sigui inconscient, sinó com part de la solució, si s’entén que la solució requereix individus i grups de ment lliure i reflexius, no influïts per interessos particulars manipulats, i coneixedors del context. I argumenta que, en aquest context, parlar aïlladament sobre museus només té sentit quan ens referim a la museografia, és a dir, el conjunt de tècniques i mètodes específics dels museus, i diu el mateix de l’arxivística i de la biblioteconomia. I s’imagina el dia en què es pugui parlar d’una megaprofessió de ple dret, un contrapès fort i ineludible a tots els protagonistes agressius o insípids d’aquest turbulent planeta.

L’autor considera que un museu ha de tenir un coneixement profund de totes les subtileses que formen el passat i el present de la seva cultura. Parla d’un coneixement que va més enllà dels mitjans obvis i que contempla la identitat complexa de la seva comunitat particular. I assenyala que la tasca dels museus és simplement la continuació d’aquesta identitat, incloses les seves forces de canvi immanents. Šola afegeix que els museus no creen cultura sinó que  l’ajuden a sobreviure. I que no substitueixen la cultura o les tradicions agonitzants, sinó que actuen com a estructures de suport afegides que impedeixen l’ensorrament i encoratgen una cohesió interna vital.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [5]

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris