El Estado de la cultura en España 2013

Patricia Corredor Lanas [2] ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas [3]

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

Per esferes d’activitat ressalta el contrast entre l’aprovat alt obtingut per la creació (5,7) i l’ús de la cultura (5,4), el suspens mitjà de la producció/edició (4,7) o de la distribució (4,5), i el suspens rotund obtingut per les polítiques  culturals públiques (3,4) i la projecció exterior de la cultura.

Quant als sectors, l’únic aprovat clar és per a les arts plàstiques (5,2), en canvi suspenen les arts escèniques (3,8), la música i la indústria discogràfica (4,1), els videojocs i la indústria multimèdia (4,6), la creativitat publicitària i el disseny (4,5), el cinema i l’audiovisual (4,4).

Per professions, els gestors (productors, editors i distribuïdors) mostren la opinió més optimista sobre l’estat de la cultura al territori espanyol, amb un 4.6 proper a l’aprovat. A l’altre extrem, els creadors ofereixen una visió menys optimista, amb un 4,3.

L’edició del 2013 de l’estudi incorpora quatre preguntes d’actualitat sobre el tractament fiscal de la cultura a Espanya, que obtenen qualificacions molt baixes. D’altra banda, els agents culturals també demanen generar major consciència sobre la necessitat de pagar per obtenir continguts culturals i critiquen el projecte de Llei de Propietat Intel·lectual presentat pel govern espanyol perquè no contribueix al desenvolupament de la indústria cultural ni a l’equilibri entre els drets dels titulars i l’accés dels ciutadans als continguts culturals i d’entreteniment.

Punts forts de la cultura a Espanya

Les deu puntuacions més altes fan referència a les xarxes i suports digitals: els creadors aprofiten les noves xarxes per connectar amb els seus públics (7,2), les xarxes digitals potencien la capacitat del boca a boca dels usuaris (7,1), els usuaris disposen amb internet d’una gran llibertat d’elecció (6,4), els autors es beneficien de les noves tecnologies per augmentar la seva creativitat (6,5). Amb menys valoració, les noves xarxes permeten una gran participació dels usuaris en la creació cultural (5,8), les xarxes digitals redueixen dràsticament els costos de la cultura i permeten la seva democratització (5,8) i, finalment, les xarxes digitals garanteixen el dret d’accés a la cultura (5,6).

Punts dèbils de la cultura a Espanya

Les puntuacions mínimes s’agrupen al voltant de les polítiques culturals i del paper de l’Estat: les polítiques públiques de cooperació són suficients i efectives (2,7), les polítiques públiques defensen la remuneració justa de l’autor (3,1), estimulen la sostenibilitat econòmica de la cultura (3,2), enforteixen el teixit industrial de l’edició/producció (3,4) o incentiven l’intercanvi i la diversitat intercultural (3,4), els mitjans públics impulsen la producció independent (3,3). Tampoc la projecció exterior de les PIMES es veu suficient (2,7), els creadors no perceben una remuneració justa per mantenir la seva feina (3,0) i, finalment, els intercanvis culturals amb la Unió Europea són insuficients i poc equilibrats (3,4), segons els enquestats.

PDF El estado de la cultura en España 2013. La perspectiva de los agentes culturales [4]

Inicia sessió [5] o registra’t [6] per enviar comentaris