Educació patrimonial i realitat augmentada en entorns patrimonials

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació dos llibres que analitzen dos aspectes relacionats amb el patrimoni. El primer, «La educación patrimonial: del patrimonio a las personas» de David Ruiz Torres,  aborda el tema d’educació patrimonial des d’una perspectiva molt àmplia que inclou tant reflexions teòriques com experiències concretes de programes eductius representatius, singulars o únics tant a escala estatal com internacional. El segon, «La realidad aumentada y su aplicación en el patrimonio cultural» de Sofía Marín i Sara Pérez, i coordinat per Olaia Fontal, analitza un tema més concret, el de la realitat augmentada i la seva aplicació en el patrimoni cultural.

Així, a «La educación patrimonial: del patrimonio a las personas [2]» David Ruiz reflexiona sobre el concepte de patrimoni, sobre l’educació patrimonial a l’escola, sobre els referents internacionals en aquest àmbit, sobre internet com a mitjà i context per a l’educació patrimonial o sobre el present i el futur d’aquesta disciplina.  L’autor també aborda els conceptes d’interpatrimonis i de patrimonis (in)accessibles, o el tema de l’educació patrimonial per a tot tipus de persones o col·lectius.

David Ruiz Torres és doctor en Historia de l’Art per la Universitat de Granada,  autor de la tesis doctoral ‘El papel de la realidad aumentada en el ámbito artístico-cultural: la virtualidad al servicio de la exhibición y la difusión (2013) i  membre del projecte I+D+i ‘Conocimiento aumentado y accesibilidad. La representación museográfica de contenidos culturals complejos’ del Ministeri d’Economia i Competitivitat i de la Universitat Complutense de Madrid.

A «La realidad aumentada y su aplicación en el patrimonio cultural [3]» les autores defineixen el concepte de realitat augmentada, hi expliquen que és una tecnologia derivada de la realitat virtual que, a diferència d’aquesta, no genera un entorn virtual separat de la realitat, sinó que es caracteritza per inserir objectes o gràfics virtuals en un entorn real on l’individu no queda immers en un món virtual sinó que millora o “augmenta” l’espai que el rodeja amb elements generats per ordinador que complementen la realitat. Així mateix, descriuen les tecnologies i dispositius que l’envolten, enumeren algunes aplicacions de la realitat augmentada en el camp de les humanitats i a continuació, analitzen en profunditat les aplicacions de realitat augmentada en espais expositius i patrimonials (museístics, arqueològics i monumentals). Finalment citen algunes empreses per a la implementació de realitat augmentada en entorns culturals. Les autores destaquen les possibilitats múltiples que ofereix la realitat augmentada, tecnologia que ha crescut exponencialment en els últims anys pel seu gran atractiu per al públic.

Olaia Fontal Merillas, la coordinadora, és llicenciada en Belles Arts, doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat d’Oviedo i professora titular en l’Àrea de Didàctica de la Expressió Plàstica de la Universitat de Valladolid. Ha publicat nombroses publicacions sobre la matèria i és investigadora de l’Observatorio de Educación Patrimonial [4].

Podeu consultar aquests llibres al Centre d’Informació i Documentació [5]

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris