La tragedia del copyright. Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.

La propietat intel·lectual ha estat sempre un terreny de conflicte que afecta a béns comuns en camps tan diversos com la ciència, l’agricultura, la producció artística o la cultura popular. La història del copyright i dels drets d’autor està estretament associada als processos de desposesió, apropiació, privatització i comercialització del coneixement i la cultura, que han afectat tant a la saviesa ancestral de comunitats indígenes com a qui han dedicat la seva vida a la creació. L’interès per l’explotació comercial dels sabers ha estat en tensió permanent amb el domini públic, l’accés obert al coneixement i, en última instància, amb els models de cooperació no basats en la competència.

Aquesta és la tesi principal que desenvolupa el llibre «La tragedia del copyright Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural [2]», dels  professors Igor Sádaba, Mario Dominguez, Rubén Martínez, Jaron Rowan i el col·lectiu ZEMOS 98, editat per Virus editorial .

La  lluita entre allò comú i la seva privatització es troba avui davant una crisi de model, conseqüència de diferents factors: el pas a un segon pla de la còpia física; la construcció d’estructures d’intercanvi no basades en la compra-venda; la dissolució dels vells rols comercials en un terreny en el qual un mateix subjecte pot crear, produir, distribuir o consumir; o la constitució de “empreses del procomú” que situen el coneixement entre els béns comuns i qüestionen el concepte mateix de propietat intel·lectual. Realitats que també intenten captar i de les quals s’intenten apropiar els aparells industrials però que, en qualsevol cas, dibuixen un nou terreny de joc i de conflicte.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [3]

Inicia sessió [4] o registra’t [5] per enviar comentaris