La educación y la crisis del valor de lo público

Assaig del prestigiós pedagog Henry Giroux [2] – un dels principals teòrics de la pedagogia crítica en les últimes dècades – sobre la importància de recuperar l’educació com a servei públic vital i imprescindible per al desenvolupament d’una societat democràtica. Anima als docents a assumir el rol d’intel·lectuals públics i crítics, crucial per a la construcció d’una ciutadania compromesa i defensa l’educació pública com a valor col·lectiu. Descriu la realitat actual de l’educació als Estats Units i critica el fet que els interessos capitalistes estiguin desdibuixant l’àmbit de l’educació superior com a projecte cívic i polític i s’orienti cap a una cultura de la privatització i la competència entre pars, que promou la categorització dels alumnes i que va en contra d’una societat democràtica basada en la solidaritat.

Giroux, a «La educación y la crisis del valor de lo público [3]» fa una crítica sistemàtica a les polítiques educatives als Estat Units i mostra la seva preocupació per la progressiva pèrdua de valors democràtics que genera aquesta crisi educativa. Destaca la profunda fragmentació que viu la societat nord-americana i el fet que un gran contingent de la població sigui considerada com a malaguanyada. Adverteix que aquest sistema educatiu concep la societat, la política i l’educació des d’una perspectiva neoliberal que promou l’individualisme i adopta els valors impulsats per les grans corporacions empresarials per organitzar la convivència d’una esfera pública molt  privatitzada.

Giroux es fixa amb interès en les lluites de treballadors i estudiants a diversos països europeus en contra de l’hegemonia del capitalisme. I assenyala que un dels objectius principals de la pedagogia crítica és la recuperació del lloc de l’escola i del paper dels docents en la construcció d’una escola diferent. Recupera el discurs de Freire que concep l’educació com a forma de pràctica de llibertat. I considera que cal tenir en compte quatre premisses fonamentals:

1. Assumir que la finalitat de l’educació és proporcionar als estudiants capacitats que afavoreixin la seva autonomia i els comprometin amb la defensa de la democràcia.
2. Promoure formes de distribució de recursos que no reforcin les desigualtats socials preexistents.
3. Concebre els docents com a intel·lectuals amb capacitat i poder per intervenir en el disseny de les polítiques educatives i dels mètodes de treball i retribuir-los amb salaris adequats al seu estatut professional i paper públic.
4. Treballar sobre les formes d’ensenyament i aprenentatge a l’aula perquè resultin significatives, imaginatives i crítiques i transformin la realitat.

El pròleg [4] de Pablo Martinis situa l’aportació de Giroux en el mapa històric de la pedagogia crítica i posa de manifest la universalitat de les qüestions abordades en aquest llibre.

També podeu consultar altres obres [2] de Giroux al Centre d’Informació i Documentació [5]

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris i/o votar