Luciana Lazzeretti | Routledge
En aquest llibre s'analitza l’estat de la creativitat i de les indústries creatives i culturals (ICCs) a Europa, així com dels processos d’innovació que s’hi generen al seu voltant. Els autors plantegen les qüestions següents: Com identificar, mapejar, definir i mesurar les ICCs a Europa? De quina manera contribueixen a la innovació i el creixement? Quins factors condicionen la seva agrupació geogràfica? I quines implicacions tenen en la creativitat rural i urbana? Els autors alerten que cal parar atenció a la cara fosca de la creativitat i analitzar els riscos de les ICCs i dels clústers creatius. Així mateix, afirmen que cal reflexionar-ne i extreure’n conclusions que poden obligar-nos a revisar els models de desenvolupament social i econòmic actuals.
«Creative industries and innovation in Europe [2]» es divideix en dos grans apartats i inclou 15 capítols elaborats per acadèmics procedents d’universitats europees i d’altres països com Estats Units, Nova Zelanda i Japó. La primera part del llibre tracta del marc teòric i dels aspectes metodològics com la definició, mesura i diagnosi de les ICCs a Europa en relació al desenvolupament econòmic local. En la segona part, l'obra recull alguns casos interessants de processos innovadors generats en ciutats de les arts i clústers o xarxes creatives i inclou experiències tant de països europeus com no europeus.
Els primers capítols presenten una anàlisi de la distribució geogràfica de les indústries creatives a França, Gran Bretanya, Itàlia i Espanya; quins paràmetres influeixen en el procés de generació de clústers creatius; les teories que hi ha al darrere d’aquest procés de concentració territorial i per concloure, es demostra l’existència d’alguns determinants comuns com el capital humà, la classe creativa i les economies d’aglomeració. Destaquem el tercer capítol on Rafael Boix, de la Universitat de València, estudia el sector de l’edició i la impressió a l’estat espanyol. La resta de capítols presenten una investigació quantitativa sobre les indústries culturals i creatives a Àustria; els principals clústers creatius al Regne Unit; l’atenció que rep l’economia de la cultura, de l’oci i de l’experiència en moltes estratègies de desenvolupament local d’àrees perifèriques que tenen per objectiu crear ocupació, atreure treballadors formats i fomentar la diversificació industrial; el paper de les indústries culturals en una regió del nord de Dinamarca, i les últimes tendències en matèria d’indústries creatives en les ciutats japoneses de Tokio, Kanazawa i Yokohama.
La segona part de l’obra analitza les teories recents que ajuden a comprendre els processos que generen innovació; la capacitat creativa que té la cultura per establir relacions amb altres sectors aparentment molt distants i desenvolupar mecanismes d’innovació creuada; la influència de les ciutats, clústers i xarxes creatives en l’autoocupació dels artistes visuals d’Alemanya i Nova Zelanda; els elements de comparació internacional, dimensió política i les condicions específiques que permeten l’èxit de la creativitat a partir de dinàmiques territorials.
A les conclusions, Luciana Lazzeretti - directora del programa de postgrau en economia i gestió de béns culturals i museus a la Facultat d’Economia de la Universitat de Florència i coordinadora del volum – assenyala que hi ha tres qüestions prioritàries on cal aprofundir i continuar investigant, són les següents:
Podeu consultar aquest llibre [2] al Centre d’Informació i Documentació [3]
Inicia sessió [4] o registra’t [5] per enviar comentaris
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/interaccio
[2] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=44283
[3] http://cercles.diba.cat
[4] https://interaccio.diba.cat/
[5] https://interaccio.diba.cat/form/alta-comunitat
[6] https://interaccio.diba.cat/node/4350