Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini [2] i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga [3] coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

 Els autors de «Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes [4]» analitzen en profunditat les noves pràctiques de creació i consum cultural d’aquests joves – també anomenats trendsetters, techsetters, prosumidors o emprenedors culturals – en tres sectors: l’edició, la música i l’art. Estudien les noves regles i dinàmiques de producció, les xarxes de col·laboració, la flexibilitat laboral, les estratègies creatives, l’auto-ocupació, els nodes de creació, els processos de gentrificació o els nous formats de festivals. Discuteixen si aquestes noves maneres de fer de la joventut – que ha passat de consumir cultura a accedir a la cultura, i de plantejar carreres i llocs de treball a llarg termini a la realització de projectes inestables – genera canvis en la creativitat, i si aquests canvis afecten només a uns pocs o a la societat en general. I el més important, debaten sobre les implicacions d’aquestes noves pràctiques juvenils a l’hora de dissenyar i replantejar les polítiques de desenvolupament i cultura. Els autors reflexionen sobre l’evolució del terme desenvolupament cultural al llarg de les últimes dècades en diverses societats i assenyalen quines connotacions té actualment aquest concepte. Es plantegen també quines competències es necessiten a l’hora de fabricar i comunicar art; quins beneficis aporta crear, produir i difondre productes i serveis culturals al marge de la gran indústria; com generar xarxes més lliures per difondre i accedir als productes culturals, o quins són els riscos de la independència i l’auto-ocupació.

Néstor García Canclini és professor distingit del Departament d’Antropologia de la Universitat Autònoma Metropolitana de Mèxic, professor convidat a universitats de tot el món i autor de nombroses publicacions. Maritza Urteaga és doctora en Antropologia i professora investigadora en la Escola Nacional d’Antropologia i Història. Ambdós són membres del Sistema Nacional d’Investigadors de Mèxic.

Podeu consultar altres publicacions [5]de Néstor García Canclini al catàleg del Centre d’Informació i Documentació [6]

 Inicia sessió [7] o registra’t [8] per enviar comentaris