Turismo cultural. Patrimonio, museos y empleabilidad

Aquest estudi fa un diagnòstic de l’oferta de museus de l’Estat espanyol i els considera un atractiu clau per millorar el potencial d’empleabilitat del sector turístic. Defineix també quins perfils professionals i quines estratègies de col·laboració són necessàries per consolidar el turisme cultural com a sector específic  del turisme. Publicat per l'Escuela de Organización Industrial de Madrid i elaborat per Nuria Morère Molinero i Salvador Perelló Oliver, professors d’Història i de Sociologia de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, els objectius específics d’aquest estudi són els següents:  

-       Analitzar l’evolució i situació actual del concepte turisme cultural des de la perspectiva dels seus models i polítiques de gestió i de les seves xarxes professionals;

-       Definir i inventariar els perfils professionals implicats en el turisme cultural i en els museus com a atractiu turístic patrimonial;

-       Identificar fortaleses i debilitats en els perfils professionals en relació amb els nivells de formació i qualificació exigides;

-       Analitzar l’organització interna dels museus en relació a la seva segmentació en funció del número i perfil dels seus visitants.

Els autors apliquen una metodologia quantitativa i qualitativa d’investigació a partir de fonts documentals i estadístiques; entrevistes en profunditat a agents clau del sector; grups de discussió amb experts en turisme cultural tant públics com privats, i enquestes a directors i responsables de comunicació d’institucions museístiques.

Els resultats de la investigació determinen que:

-       Pel que fa als models de gestió, es detecta una gran dependència del sector de  les administracions públiques, fet que el pot influir de manera negativa per la mala situació econòmica en què es troben les administracions. Es recomanen formes mixtes de col·laboració públic-privada i treball en xarxa, que ja existeixen però no tenen una estratègia comuna i unidireccional.

-       En referència als perfils professionals, s’observa que el professional en turisme cultural procedeix de diverses disciplines i es proposa la creació d’una figura mixta professional que vinculi els àmbits del turisme i de la cultura en els plans d’estudi vigents. En aquests moments són majoria les persones formades en art, història i humanitats, tot i que els titulats en turisme s’estan obrint camí en els museus.

-       Es considera que els alumnes de turisme han de rebre una formació humanística més profunda i que un especialista en turisme cultural ha de mostrar flexibilitat a l’hora d’adaptar-se a qualsevol situació, ser capaç de gestionar i coordinar l’oferta i la demanda d’un destí o negoci i comptar amb habilitats comunicatives.

-       Pel que fa a l’organització interna, els departaments de Comunicació i Difusió – que és el que té mes pes a l’hora de desenvolupar estratègies de turisme cultural – han crescut, tot i que es detecta que en un context de retallades pressupostàries són més vulnerable davant altres àrees. Un 8% dels museus dediquen més d’un 50% de la seva plantilla a la difusió. Com a dada global, només un 51% dels museus es declara posicionat turísticament. Els museus millor posicionats són els d’història, les cases-museu i els d’arts decoratives, els que menys els d’art contemporani. També s’apunta a una relació directa entre posicionament turístic i nombre de visitants, i la declaració de lloc Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco es percep per molts museus com una oportunitat per millorar el seu posicionament turístic, sobretot entre els museus de tipus mitjà de caràcter urbà.

PDF   Turismo cultural. Patrimonio, museos y empleabilidad [2]