The creative industries. Culture and policy

El professor de comunicació de la facultat d’Indústries Creatives de la Queensland University of Technology de Brisbane (Austràlia), Terry Flew [2], presenta la seva última obra sobre l’evolució del concepte indústries creatives, els seus impactes econòmics i industrials, com també socials, polítics i culturals. D’altra banda, Flew adverteix que és necessari que els economistes proporcionin als polítics i gestors dades sobre el rendiment econòmic d’aquestes indústries, però reivindica que s’avaluïn també des d’un punt de vista teòric, ideològic i polític. Considera que la relació entre indústries creatives i la universitat també hauria d’estar marcada per aquesta doble vessant empresarial i intel·lectual.

«The creative industries: culture and policy [3]» s’estructura en set capítols. En el primer, Flew explica els orígens del terme al Regne Unit dels anys 90 durant el govern laborista de Tony Blair, i la seva evolució fins a l’actualitat. En el segon, exposa les diferents visions del concepte que han adoptat els diversos ens governamentals (estats nació, entitats regionals com la Unió Europea o institucions supranacionals com la Unesco o la Conferència de Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) i la varietat de terminologies emprades segons el lloc i el període (indústries creatives, indústries culturals, indústries del copyright, indústries de continguts digitals, etc.) Els tres capítols següents aborden en profunditat la relació entre indústries creatives i economia de la cultura. El capítol tercer tracta de les dinàmiques i estructures econòmiques que envolten a les pràctiques culturals de massa que conformen les indústries creatives i a la manera en què es produeixen, distribueixen i consumeixen els seus productes i serveis culturals, com també dels debats que la seva anàlisi ha generat durant les últimes dècades. Els dos capítols següents analitzen la vessant industrial de les indústries creatives: el quart es fixa en els productes i serveis, processos de producció, sistemes de distribució i mercats de treball; el cinquè analitza el consum, els consumidors, els impactes de les tecnologies i el comerç cultural internacional. A continuació dos capítols dedicats a analitzar la vessant ètica, política i ideològica de les indústries creatives, a les estratègies polítiques que s’han generat al seu voltant i al seu paper en les economies capitalistes postindustrials. El capítol sisè analitza l’eclosió d’aquestes indústries dins un context de globalització i urbanització de la població mundial, analitza el paper de les ciutats i clústers creatius en el desenvolupament d’aquest sector industrial i identifica noves fórmules per afavorir la generació d’indústries creatives sostenibles a les ciutats. El setè capítol se centra en els canvis tecnològics, el panorama econòmic incert, els nous discursos polítics, els acords de comerç internacionals i el procés d’instrumentació de la cultura com a motor de desenvolupament econòmic durant les dues últimes dècades. En darrer terme, l’autor planteja fins a quin punt les indústries creatives estan al servei del capitalisme neoliberal.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [4]

 Inicia sessió [5] o registra’t [6] per enviar comentaris