Revista de revistes #9

International journal of heritage studies. Vol. 19, n. 2 (març 2013) [2]

Número monogràfic sobre la relació entre Jocs Olímpics i patrimoni editat per Sean Gammon, Gregory Ramshaw i Emma Waterton. Aquests acadèmics en l’àmbit de turisme en universitats anglosaxones ressalten l’interès patrimonial d’aquests grans esdeveniments esportius perquè celebren i recuperen el patrimoni i en generen de nou. Recorden que les olimpíades han evolucionat tenint molt present la herència de Grècia i els ideals de Piere de Coubertin, pare dels jocs olímpics moderns; que recuperen símbols, tradicions i rituals dels països organitzadors, i que les ciutats organitzadores renoven i transformen la seva iconografia.

Pel que fa als articles inclosos, Michael Antona (i d’altres) fan referència al documental  «London's Olympic Waterscape» que descriu la transformació del paisatge al voltant del riu Tàmesi i narra com ha afectat a les persones que hi viuen i treballen. Dave Day (i d’altres) evidencien l’escàs patrimoni existent sobre mètodes d’entrenament esportiu tant d’elit com amateur al Regne Unit. Leanne White investiga com es va integrar i representar la cultura i el patrimoni indígena en Sidney 2000. Ian Brittain (i d’altres) afirmen que el patrimoni paralímpic ha estat marginat. Ulf Strohmayer es pregunta què ha succeït amb el patrimoni i les infraestructures declarades com a seus olímpiques en les candidatures fallides de París 1992, 2008 i 2012. Nikolaos Boukasa (i d’altres) examinen els efectes dels jocs en el turisme cultural d'Atenes i el potencial de la ciutat per aprofitar aquest llegat olímpic i integrar-lo en el seu patrimoni per millorar el seu producte turístic. Segons l’autor, tot i l’impacte positiu per a la ciutat, l’Atenes post olímpica roman encara sense explotar per manca de planificació i gestió estratègica.

La lettre de l’OCIM. N. 146 (març-abr. 2013) [3]

Les effets de la composition spectrale des sources électriques sur la conservation des objets du patrimoine
EZRATI, Jean-Jacques (p. 5-11)

Aquest especialista en il·luminació d’exposicions explica que la seva feina ha de consistir en afavorir la comprensió del contingut, el confort dels visitants i la conservació de les col·leccions. Presenta els resultat de dos experiments per evitar que la il·luminació posi en perill la integritat material dels objectes.

Les relations adolescents-musées: comparation France/États-Unis
DARCQ, Caroline (p. 29-36)

Estudi comparatiu sobre la relació entre els museus i els adolescents a França i als Estats Units. L’autora analitza l’oferta educativa específica per a aquest col·lectiu i posa de manifest que aquestes iniciatives no sempre tenen èxit. Reflexiona sobre el paper que la societat atorga als adolescents i evidencia la difícil relació entre aquests i els museus.

Museum management and curatorship. Vol. 28, n. 1 (febr. 2013) [4]

Número especial on s’hi presenten els resultats de diverses experiències al voltant dels museus i la democràcia participativa. S’hi incideix especialment en les situacions de conflicte, tant intern (dins la mateixa institució), com extern (entre el museu i la seva comunitat). Aquets treballs sorgeixen de la col·laboració entre tres museus britànics amb una forta implicació social i participativa.

Creating typecasts: exhibiting eugenic ideas from the past today
CHALLIS, Debbie (p. 15-33)

L’autora analitza una exposició del Petrie Museum of Egyptian Archaeology, University College London i reflexiona al voltant de conceptes com raça, arqueologia o herència a principis del segle XX i estableix paral·lelismes amb esdeveniments contemporanis. Obre el debat sobre el mite de la neutralitat i la responsabilitat ètica dels museus quan s’aborden qüestions polèmiques dins les institucions museístiques o als mitjans de comunicació.

The performance of internal conflict and the art of activism
HOLLOWS, Victoria (p. 35-53)

S’hi examina el programa de justícia social «sh[OUT]» desenvolupat en 2009 per la Glasgow's Gallery of Modern Art's (GoMA's). L’autora es fixa en les relacions de poder que s’estableixen entre els artistes, les comunitats, els activistes i les institucions, així com en els conflictes que sorgeixen quan les institucions modifiquen els seus valors. Assenyala que es imprescindible tenir en compte aquestes tensions i reflexiona sobre com transformar-les en sinèrgies positives i productives.

Natural history museums as provocateurs for dialogue and debate
CARNALL, Mark; ASHBY, Jack; ROSS, Claire (p. 55-71)

Aquests acadèmics britànics expliquen com els principals museus d’història natural, tradicionalment molt conservadors en els seus mètodes d’interpretació de les col·leccions, en els últims 20 anys han obert espais de diàleg i experimentació. S’hi analitza un programa concret per involucrar els visitants en algunes qüestions controvertides de les ciències de la vida. Aquest compromís amb els visitants permet als museus millorar la divulgació de les seves col·leccions i del coneixement científic.

Developing dialogue in co-produced exhibitions: between rhetoric, intentions and realities
MORSE, Nuala; MACPHERSON, Morag; ROBINSON, Sophie

En 2012 molts museus del Regne Unit van participar en la iniciativa nacional «Stories of the World» que permetia als joves visitar col·leccions etnogràfiques amb membres de les comunitats originàries. Els autors ressalten que es tracta d’un programa que fomenta el diàleg, la producció de coneixement participatiu i l’empoderament dels joves, i fan referència a les qüestions ètiques i als problemes metodològics que sorgeixen quan els museus intenten portar a terme iniciatives d’aquest tipus.

The thing is…: a new model for encouraging diverse opinions in museum outreach
WEST, Celine (p. 107-123)

Celine West explica una iniciativa dels museus de la University College de Londres, que van encarregar un quiosc portàtil on ubicar un objecte únic, situar-lo en diferents espais públics i acollir converses i debats al voltant d’aquest objecte. Es descriuen teories i tècniques per facilitar el diàleg i el debat, però amb el menor control possible del museu.

Poetics. Vol. 41, n. 1 (febr. 2013) [5]

Blackness and experience in omnivorous cultural consumption: Evidence from the tourism of capoeira in Salvador, Brazil
HEDEGARD, Danielle (p. 1-26)

L’autor afirma que els turistes estrangers que visiten Brasil interessats en la capoeira valoren molt el color fos de la pell dels ballarins com a signe d’autenticitat i experiència. Aquesta dada revela que aquests consumidors omnívors cosmopolites valoritzen una simbologia de la raça negra (associada als esclaus africans) cada vegada més marginada.

Access to what? Alzheimer's disease and esthetic sense-making in the contemporary art museum
MANGIONE, Gemma (p. 27-47)

S’hi presenten els resultats d’un estudi sobre dos programes destinats a malalts d’Alzheimer en museus d’art. Els educadors i els participants els valoren positivament i consideren que ajuden a millorar la vida dels malats i dels cuidadors. L’estudi vol contribuir al diàleg entre la sociologia de la cultura i la salut.

Coping with uncertainty, abundance and strife. Decision-making processes of Dutch acquisition editors in the global market for translations
FRANSSEN, Thomas; KUIPERS, Giselinde (p. 48-74)

Aquest article analitza les estratègies i decisions dels editors holandesos que pugnen per l’adquisició de drets de traducció. S’hi detallen els problemes que han d’afrontar, derivats de la globalització, com són l’excés de títols, la forta competència i incertesa sobre la qualitat de la nova producció. S’hi assenyala la transnacionalització com una de les principals estratègies per superar aquests obstacles.

Greek hip hop: Local and translocal authentication in the restricted field of production
ELAFROS, Athena (p. 75-95)

L’autora descriu les estratègies que empren els músics professionals de hip hop d’Atenes per legitimar i donar autenticitat a aquest estil de música dins el camp de la producció cultural. Explica quins discursos fan servir per posicionar estètica i ideològicament la seva música i diferenciar-la del rap comercial d’èxit.

I també han arribat:

L’Avenç. N. 389 (abr. 2013) [6]
Cultural sociology. Vol. 7, n. 1 (mar. 2013) [7]
Delibros. N. 274 (abr. 2013) [8]
Revue géographie et cultures. N. 84 (hivern 2012) [9]

Si sou membre d'Interacció, per fer peticions d’articles escriviu un missatge privat al Centre [10].

Inicia sessió [11] o registra’t [12] per enviar comentaris