Salir de la exposición (si es que alguna vez habíamos entrado)

Martí Manen [2], jove comissari independent i crític d’art, reflexiona en aquest recomanable llibre sobre la idea clàssica d’exposició i ens convida a repensar maneres més efectives perquè l’art connecti amb la societat.

L’obra es divideix en dues parts. La primera recull textos breus de l’autor – alguns inèdits i altres ja publicats – on apunta, observa, reflexiona i dialoga amb ell mateix, amb el lector i amb el públic sobre les maneres de produir, exhibir i comunicar l’art contemporani. Els textos no són teòrics sinó pensaments i reflexions sorgides durant la preparació dels seus projectes professionals i durant els seus viatges i visites a exposicions de tot el món.

Manen proposa que la exposició s’obri a l’error, a l’experimentació, que no es converteixi en un aparador d’art sinó que hi passin coses, que no estigui limitada pel temps i l’espai sinó que esdevingui un temps actiu, una prova constant, amb voluntat crítica i al mateix temps constructiva. No li agrada el poder hegemònic que ostenta la institució museística com a estendard històric i urbanístic i suggereix que podria convertir-se en lloc de trobada social definit per la ciutadania. Al llarg dels seus textos es fixa en aspectes concrets com l’edifici i la sala, el ritme i el tempo expositiu, la investigació, el discurs, la transversalitat, la tecnologia o els esdeveniments paral·lels – com poden ser la radio museística o les exposicions ampliades en la xarxa – les perfomances i les accions, els taulers informatius o la proliferació de l’artista amateur. Manen aposta pel trinomi investigació/coneixement/educació i no pel gran esdeveniment que busca els grans números. Considera que l’exposició clàssica ja no és el format més apte per a la presentació, o la generació de la creació artística contemporània. – el Cub blanc anglosaxó- queda obsolet alhora d’encarar l’art vivent, representatiu d’una realitat multicomunicativa i hiperestimulada.

La segona part inclou una sèrie d’entrevistes a diferents agents del sector – artistes, comissaris, directors de museu, galeristes, activistes – com Nina Möntmann, María Ruido, Solène Guillier, Nathalie Boutin, Vicente Todolí, María Lind, Rirkrit Tiravanija, Keren Cytter, Jorge Satorre i Kajsa Dahlberg.

Salir de la exposición  [3]està editada per Consonni [4], una productora d’art localitzada a Bilbao que convida a artistes a desenvolupar projectes amb diferents formats (programes de televisió, subhastes de tipografies basques, visites guiades a un parc d’atraccions abandonat o una marxa zombi) amb la intenció de subvertir, criticar, analitzar o simplement reflectir la societat. Tenen també una línia editorial amb diverses col·leccions.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d'Informació i Documentació [5]

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris