Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún [2] de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.
En el primer article, 'Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.
Pel que fa a la resta d’articles, Teresa Marín i Enrique Salóm, 'Los colectivos artísticos: microcosmos y motor del procomún de las artes [3]', expliquen que en els processos i estratègies dels col·lectius artístics poden detectar-se moltes qüestions essencials i conflictes que conformen les claus del procomú. Azucena Klett, Zoe Mediaero i Gerardo Tudurí, 'Curadorías jaguares, poéticas de lo múltiple. Una mirada decolonial en la producción de la nueva institucionalidad pública [4]', considren que l’art i la cultura poden convertir-se en un espai d’assaig de noves formes de governança de l’espai públic i col·lectiu. Luis Moreno-Caballud, 'Desbordamientos culturales en torno al 15-M [5]', creu que el 15-M va ser un símptoma del desgast de la “Cultura de la transición’ – que es basa en el sistema de partits polítics i en els capitalisme financer – i destaca el paper que hi han jugat les tecnologies digitals de comunicació. Mayo Fuster Morell, Marco Berlinguer, Ruben Martínez i Joan Subirats, 'Modelos emergentes de sostenibilidad de procomunes audiovisuales [6]',analitzen la creació col·laborativa de continguts audiovisuals en línia. Altres articles aborden altres exemples de gestió del procomú com són els monts veïnals a Galícia [7], les biopatents [8], els salons de ball [9] com a llocs de socialització, el programari lliure, els moviments socials, o les possibilitats de producció i distribució editorial que ofereix la Cultura Lliure. S’hi presenten també els projectes col·laboratius Cola Bora Bora [10] i Making Worlds [11].
El trobareu en línia a: Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) [12] Laboratorios de procomún
Inicia sessió [13] o registra’t [14] per enviar comentaris
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/interaccio
[2] https://www.medialab-prado.es/programas/laboratorio-del-procomun
[3] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/article/view/48054
[4] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/article/view/48055
[5] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/article/view/48056
[6] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/article/view/48057
[7] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/article/view/48058
[8] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/article/view/48059
[9] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/article/view/48060
[10] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/article/view/48061
[11] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/article/view/48063
[12] https://revistas.ucm.es/index.php/TEKN/issue/view/2692
[13] https://interaccio.diba.cat/
[14] https://interaccio.diba.cat/form/alta-comunitat
[15] https://interaccio.diba.cat/node/3549