Revista de revistes #7

Ade teatro. N. 144 (gen. - març. 2013) [2]

L’últim número d’Ade teatro inclou un monogràfic dedicat al finançament del teatre a Europa. Juan Antonio Hormigón [3], director de la revista i de l’Associación de Directores de Escena de España, assenyala a l’article introductori que un dels objectius del monogràfic és desmentir la idea, àmpliament estesa durant dècades, que el teatre a l’estat espanyol sigui un dels més subvencionats d’Europa.

Per demostrar-ho s’hi inclouen les partides pressupostàries que dotze països (Regne Unit, Alemanya, França, Irlanda, Holanda, Rússia, Noruega, Turquia, Àustria, Suècia i Japó) dediquen a la cultura i a les arts escèniques, tant dels governs estatals com dels regionals i locals, així com els recursos econòmics procedents del patrocini i del mecenatge. Malgrat la dificultat d’aconseguir dades comparatives i les variants en les estructures i polítiques teatrals de cada país, les dades evidencien que en tots els països europeus, el teatre compta amb importants contribucions per al seu sosteniment i desenvolupament.

Clou el monogràfic un interessant article del periodista i crític teatral Alberto Fernández Torres [4] on qüestiona el canvi en el model de finançament de la cultura basat en el mecenatge que planteja el govern central. Considera que el mecenatge privat no hauria de substituir a les ajudes públiques sinó que hauria de ser una font de finançament complementària. Reconeix que la captació de fons és un instrument de finançament privat molt important que creix a Espanya, però encara no s'ha explotat suficientment. D’altra banda, Fernández Torres no creu que pugui convertir-se en la principal font de finançament del conjunt de l’activitat cultural o teatral.

Journal of cultural economy. Vol. 1, n. 1 (febr. 2013) [5]

Número monogràfic on s’hi analitzen alguns mecanismes institucionals, filosòfics i psicològics que han influït la ciutadania a participar ı a integrar-se en els mercats financers i en l’economia capitalista dels últims dos segles. Els autors i autores dels articles estan vinculats a la Culture of the market network [6], una xarxa de recerca promoguda des del British Arts and Humanities Research Council (AHRC) per investigar el paper de les dimensions emocionals i culturals en el comportament dels mercats financers. Peter Knight [7], és el coordinador de la xarxa i l’editor d’aquest monogràfic.

Així, per exemple, Michael Zakim analitza com, a finals del segle XIX, van aparèixer les primeres campanyes de salut personal - que inculcaven la educació física i els bons hàbits alimentaris i higiènics - per combatre i prevenir el deteriorament físic i psíquic que generaven les feines i el modus vivendi capitalista. Andrew Lawson explora els estats emocionals que han acompanyat els cicles econòmics i financers al llarg de la història. Peter Knight estudia quina repercussió han tingut alguns avenços tecnològics com els panels de cotitzacions de borsa en el sistema de representació dels mercats. Alissa G. Karl analitza el desenvolupament del Federal Open Market Committee (FOMC), un organisme establert per Reserva Federal dels Estats Units el 1994 per entendre i interpretar el moviment dels mercats. Annie McClanahan fa referència a les narratives i les ideologies que han configurat el capitalisme de les tres últimes dècades.

Museum management and curatorship. Vol. 27, n. 5 (des. 2012) [8]

A museum for the twenty-first century: the influence of ‘sociality’ on art reception in museum space
TRÖNDLE, Martin; WINTZERITH, Stéphanie; WÄSPE, Roland; TSCHACHER, Wolfgang (p. 461-486)

En aquest article es presenten els resultats del projecte de recerca ‘eMotion – mapping museum experience’ desenvolupat a Suïssa que investiga com influeixen alguns aspectes socials en la percepció de les obres d’art als museus. L’estudi, que fa servir tecnologies de localització i posicionament físic, demostra que aquests factors tenen una influència decisiva i cal tenir-los en compte a l’hora de dissenyar les exposicions i millorar l’experiència de la visita.

From the classroom to the museum: understanding faculty-designed assignments in an academic museum
BARNES, Alison; LYNCH, D. Ryan (p. 487-503)

Professionals de museus d’institucions acadèmiques dels Estats Units expliquen quins mètodes i estratègies fan servir per convertir-los en veritables espais per a l’aprenentatge multidisciplinar i millorar la seva integració en la institució. També ens n’expliquen alguns exercicis per involucrar a tota la comunitat acadèmica en les activitats pedagògiques del museu.

Current social media uses and evaluations in American museums
FLETCHER, Adrienne; LEE, Moon  J. (p. 505-521)

El propòsit d’aquest article és analitzar quin ús fan els museus americans de les xarxes socials. Les autores investiguen quines fan servir, amb quin propòsit i com s’avalua l’impacte. Tots coincideixen en la importància d’emprar aquests mitjans per incrementar la quantitat i el compromís dels visitats. La majoria fan servir missatges unidireccionals a través de Facebook i Twitter. Només alguns han començat a aplicar estratègies de comunicació multidireccionals.

Textiles, dress, and fashion museum website development: strategies and practices
STEWART, Tekara Shay; MARCKETTI, Sara B. (p. 523-538)

Professionals de museus relacionats amb el tèxtil, la indumentària o la moda expliquen quines estratègies i quines eines internet (webs, xarxes socials, blogs, exposicions virtuals, ...) han desenvolupat per fer les seves col•leccions més accessibles. Tots assenyalen els beneficis i la importància d’aquestes eines per educar i entretenir els visitants i proporcionar informació detallada de la col·lecció. És també la única possibilitat de mostrar imatges de peces fràgils no accessibles al públic. 

On the w@terfront. N. 24 (2012) [9]

Inclusion and empowerment in public art and urban design [10]
REMESAR, Antoni; SALAS, Xavi; PADILLA, Samuel; ESPARZA, Danae

Els autors reflexionen sobre els processos de participació ciutadana a les ciutats i es pregunten si és possible superar els processos basats exclusivament en la consulta; si es pot empoderar la ciutadania perquè assumeixi un paper actiu en la presa de decisions; i com gestionar de forma pro activa la relació entre actors públics, tècnics i polítics.

S’hi analitza el procés de creació del Mural de la Memòria al barri barceloní de Baró de Viver, una obra d’art públic, creat i produït pels seus veïns, en el context d’un llarg procés participatiu (2004-2011) centrat en la millora de la imatge del barri i la millora de l’espai públic. Tot el procés s’ha realitzat en un context de cooperació entre el govern local, els veïns, i l’equip d’investigació de CR-Polis, Art, Ciutat, Societat de la Universitat de Barcelona.
 

I també han arribat:

Delibros. N. 273 (mar. 2013)
Patrimonio cultural y derecho. N. 16 (2012) [11]
Revista de museología. N. 55 (2012) [12]

Si sou membre d'Interacció, per fer peticions d’articles escriviu un missatge privat al Centre [13].

Inicia sessió [14] o registra’t [15] per enviar comentaris