No tinc temps!

Quantes vegades ho hem sentit dir? I és cert, sempre ens manca temps sobretot per fer allò que més ens agrada, per gaudir amb els que estimem, llegir, anar a un concert, al teatre, al cinema o visitar aquella exposició que acaba aviat. La clau la podem trobar en la gestió que en fem, però ens caldrà anar a alhora. Sincronitzem els nostres rellotges!

El temps no deixa de passar però mai el podrem posseir, si no és que ens convertim en un experiment de la teoria de la relativitat [2] o viatgem per l’espai amb Interstellar [3]. Sí, el temps és relatiu però està marcat per a tots igual i és el que ens fa funcionar de manera coordinada des que som criatures i sabem a quina hora [4] hem d’entrar a l’escola. Què passa però quan canvien aquests ordres temporals establerts? Ja fa temps que arrel d’una iniciativa ciutadana des de les institucions, com la Diputació [5], s’està impulsant una reforma horària que no arriba, degut a l’horari desordenat en relació a la resta del món que duem per viure en un fus que no ens pertoca [6].

La tecnologia digital [7]està canviant la percepció del nostre temps i potser sigui necessari adaptar-se a les noves possibilitats d’aprofitament, o desaprofitament, d’aquest temps contemporani. Des de la Unió Europea s’està plantejant eliminar els canvis horaris [8] que fem dos cops l'any per adaptar-nos a un horari d’estiu i d’hivern. Si es fa efectiu aquest canvi, s’estabilitzarien les hores solars [9] al calendari i es podria aprofitar per racionalitzar els horaris i sincronitzar-nos amb la resta de països europeus, com proposa el pacte per la reforma horària [10] i guanyar més temps per invertir, per exemple, en bancs del temps [11] o en activitats culturals.

Però quins efectes podria tenir aquesta reforma en l’acció cultural? Estem preparats per tenir més temps?

Els temps d’obertura dels equipaments, així com els horaris de les propostes culturals s’haurien d’adaptar a aquesta nova realitat, fet que podria fomentar una millor conciliació de la vida laboral, personal i cultural. A França [12] per exmple, les biblioteques obren una mitjana de 42h setmanals a les ciutats mitjanes. Més amunt, als països nòrdics, algunes biblioteques obren 80h setmanals. Més oportunitats vol dir més aprofitament o no és una relació tan directa? És només un exemple que ens pot servir per reflexionar sobre les diverses oportunitats que podria aportar un canvi horari en els hàbits culturals del nostre dia a dia, més temps per a nosaltres, podria ser més temps per invertir en cultura.

De moment, els objectius del procés participatiu de la reforma horària [13] pel que fa a la cultura són aquests tres:

1. Realitzar espectacles públics i activitats recreatives principalment en la franja horària de 18 a 2.30h i establir un prime time audiovisual de 20 a 23h.
2. Adaptar els horaris d’equipaments culturals (biblioteques, museus, cinemes, ...) als nous usos.
3. Humanitzar els horaris associatius i compatibilitzar tots els usos del temps dels voluntaris i activistes.

Però segurament poden ser molts més. Afegirieu més punts a l’eix de cultura per la reforma horària? Com penseu que us poden afectar aquests canvis en el vostre dia a dia?

Us animem a debatre-ho, si teniu temps!

Bon cap de setmana!

Inicieu sessió  [14]o registreu-vos  [15]per a enviar comentaris