Plans de xoc per a la cultura - Ciutats i Covid-19

L’impacte de la pandèmia ressona per totes les ciutats del món i provoca la reacció de la ciutadania i les seves institucions a tots els nivells. Els diversos sectors culturals que també s’han vist afectats arreu del planeta, han trobat majors o menors suports gràcies als plans de xoc que sovint venen donats per les institucions més properes, els governs municipals.

 

Des del punt de vista de la política cultural, tenir una perspectiva de conjunt permet copsar com s’està reaccionant des dels diversos racons del planeta i comparar les estratègies que estan adoptant els diferents governs locals per acompanyar el sector cultural.
 



 

Degut a les limitacions en la comparabilitat entre les ciutats estudiades, l’anàlisi s’ha limitat a l’observació i classificació de les diverses mesures adoptades per les ciutats en el marc dels seus plans de xoc culturals.

Aquestes mesures s’han dividit en una vintena de tipologies agrupades en quatre grans grups: subvencions; mesures relatives al pagament d’impostos, lloguers o taxes; altres accions per injectar fons al sector cultural, i modificacions en calendari d’activitat previst. Cadascun d’aquests grups, al seu torn, comprèn diverses tipologies d’actuació.
 



 

Així doncs, mentre que hi ha ciutats que estan desplegant un ventall d’accions diverses per fer front a les conseqüències més immediates de la Covid-19, d’altres concentren tots els recursos en una o dues mesures. En total, Lisboa amb nou mesures diferents, Barcelona amb set i Terrassa amb sis són les ciutats que han optat per una major varietat d’opcions, seguides per Sao Paulo i Viena, amb cinc accions cadascuna. La Paz i Sydney han impulsat quatre iniciatives diferents i la resta s’han centrat en tres o menys. També hi ha grans diferències entre el volum de recursos destinats a la cultura per cada una de les ciutats, i és independent de la quantitat de mesures desplegades (hi ha ciutats que han destinat un volum molt important de recursos a una única mesura).

 




Al gràfic anterior es pot veure com la fórmula majoritària d’entre les mesures dels plans de xoc és la subvenció (en les seves diverses variants), desplegada per totes les ciutatsanalitzades amb l’excepció de Sau Paulo, Montevideo i Londres. D’altra banda, les ciutatsdels Estats Units, Melbourne i  Berlin limiten les seves actuacions justament a aquestessubvencions extraordinàries per a agents i organitzacions culturals -amb diferències importants en la quantia oferta- mentre que la resta combina aquest tipus de mesures ambd’altres com les exempcions d’impostos, lloguers o taxes; les modificacions en la programació cultural per tal de minimitzar el nombre de cancel·lacions; la injecció de fons al sector per altres vies, o bé l’assessorament i l’acompanyament d’organitzacions culturals enaquest període complicat per totes elles.

Tal i com s’ha esmentat, totes les mesures formen part de plans de xoc dissenyats a corre cuita per les ciutats per donar suport al sector en un moment d’emergència. Tots tenen en comú que s’han pensat com a mesures excepcionals destinades a compensar una aturada total del sector que inicialment es preveia temporal. Ara, que sembla que poc a poc s’anirà reprenent l’activitat cultural en forma presencial, caldrà veure en quines condicions es pot fer, què passa si hi ha nous períodes de confinament i, en definitiva, fins a quin punt aquesta crisi suposarà una gran sotragada -però només una sotragada- o significarà una transformació important de la manera que tenim de produir i gaudir l’art i la cultura. Més enllà d’aquests primers plans de xoc, les ciutats s’hauran de plantejar, de la mà de la ciutadania, com volen caminar cap aquest futur que encara no acabem d’imaginar, i quin paper hi juga la cultura.
 


 

PDF       Ciutats i Covid-19  -  Plans de xoc per a la cultura

HTML     Ciutats i Covid-19  -  Plans de xoc per a la cultura


 



 

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris