Programar activitats de Memòria Democràtica al territori

Crear espais museïtzats i visitables, aixecar monuments de reconeixement i celebrar homenatges, dur a terme activitats de difusió i didàctiques, comptar amb la implicació d’arxius i museus... aquestes són algunes de les accions que es poden dur a terme a escala local per tal de treballar qüestions de memòria, i més concretament de memòria històrica. Cada vegada són més els ajuntaments centrats en desenvolupar actuacions en matèria de memòria democràtica. Amb la finalitat d’oferir coneixement i recursos, així com de compartir experiències entre municipis, l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona ha organitzat la formació «Programar activitats de Memòria Democràtica al territori», de dos dies de durada, que ha tingut lloc al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).


Les dues sessions es van plantejar seguint una mateixa estructura: una ponència inicial en el cas del primer dia i dues en el cas del segon, acompanyades d’un panell d’experiències pensat per compartir casos concrets d’alguns dels municipis més actius a dia d’avui en matèria de memòria.


La ponència de la primera sessió va anar a càrrec de F. Xavier Menéndez, tècnic de l’OPC, i va abordar el marc institucional, normatiu, polític i de governança del sector a Catalunya. Menéndez es va centrar en la Llei de Memòria Històrica de 2007,  en la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme de 2017 i en les diverses mocions i avenços produïts en matèria de fosses comunes, desapareguts i banc genètic, simbologia franquista, espais i accions locals, associacions i recursos de la diputació. Si bé va fer constar que el balanç de normatives, polítiques i accions desenvolupades fins ara pot qualificar-se de decebedor, també va considerar que s’ha fet molta feina en els darrers anys. Prova d’això és que, en relació a les fosses comunes, només s’han realitzat 48 actuacions entre 1999 i 2019, i la majoria han tingut lloc a partir del 2017 arrel de l’aprovació del Pla de Fosses, tal i com Menéndez ha explicat.


D’altra banda, també va fer esment de la creació del Memorial Democràtic, moment que va coincidir amb la posada en marxa de moltes iniciatives a escala a local, i de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. Malgrat que la crisi va suposar l’aturada de moltes d’aquestes iniciatives, entre les quals també la del Memorial Democràtic (veient reduït a la mínima expressió el seu pressupost), l’any 2014 es va reprendre la seva activitat. Pel que fa a la conscienciació dels municipis, ha ressorgit de nou durant els darrers anys, i així ho va fer palès la taula d’experiències de la segona part de la sessió.
 

Centre d’Informació i Documentació del Memorial Democràtic


Per tal d’aprofundir en la qüestió del Memorial Democràtic, la segona xerrada va anar a càrrec de Josep Font, responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya. El Memorial és una institució pública que depèn de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya i que va néixer el 2007 amb l’objectiu de contribuir a recuperar i conservar la memòria històrica de Catalunya entre els anys 1931 i 1980, en àmbits vinculats a la Segona República, la Guerra Civil, la repressió, l’exili, la deportació i la transició democràtica, independentment de tota opció política, religiosa o ideològica.


Realitza la seva tasca de conservació a través de les següents polítiques públiques:
 

  • Celebració d’actes commemoratius.
  • Realització d'activitats formatives
  • Exposicions
  • Llambordes Stolpersteine: es tracta d’un projecte impulsat per l’artista Gunter Demnig que consisteix en col·locar llambordes amb les què homenatjar persones que van ser víctimes del nacionalsocialisme. En aquest cas, el Memorial actua com a intermediari entre l’artista i els municipis catalans que volen instal·lar-les.
  • Subvencions
  • Servei educatiu en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament 
  • Centre d’Informació i Documentació
  • Cens de simbologia franquista


Entre d’altres, i com a responsable del projecte, el ponent ha destacat la Xarxa d’Espais de Memòria, creada el 2010 amb l’objectiu de recuperar i difondre el patrimoni representatiu de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica, com a espais de record, reflexió i commemoració. Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ (trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc.), itineraris, llocs de resistència, centres de documentació i monuments. La iniciativa compta amb una línia de subvencions a ens locals interessats en senyalitzar o museïtzar espais patrimonials que encaixin amb el seu propòsit.


La darrera ponència va anar a càrrec de Jaume Zamora, cap de la Unitat d’Arxius de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Els arxius municipals estan integrats a la Xarxa d'Arxius Municipals, la XAM, una plataforma constituïda l'any 2003 per la Diputació amb l’objectiu de garantir la correcta gestió del patrimoni documental dels ajuntaments que, per volum d’habitants, en tenen l'obligació legal. Tanmateix pretén donar suport als municipis que, malgrat no tenir un arxiu propi integrat a la XAM, han de disposar d'un sistema de gestió documental.


Després de fer un breu recordatori sobre el marc legal que regeix els museus de la XAM, el ponent ha destacat que la XAM coopera en la recuperació i conservació de la memòria democràtica mitjançant la programació d’activitats com exposicions físiques i virtuals, jornades, cursos, seminaris i conferències, processos de recerca per contribuir, entre d’altres, al projecte de les llambordes Stolpersteine i a l’elaboració i actualització del mapa de les fosses comunes de Catalunya, així com el foment i difusió de publicacions vinculades al període situat entre la la Segona República i la Transició.    
 

Per acabar, i a mode de conclusió, el ponent ha exposat un seguit de reflexions:
 

  • Es constata un considerable nombre d’accions de memòria històrica impulsades o participades pels arxius municipals.
  • Cal potenciar l’accés, comunicació i difusió dels fons documentals des dels arxius municipals envers la ciutadania, aprofitant les TIC.
  • És necessari l’equilibri entre gestió documental i funció cultural dels arxius municipals.
  • Cal una major dotació de recursos humans i tècnics per als arxius municipals.
  • Per les seves característiques, l’Arxiu Municipal com a equipament administratiu i cultural és idoni per la proximitat envers al ciutadà.
  • Cal potenciar la col·laboració, la cooperació i el treball en xarxa entre institucions i entitats per obtenir resultats més sostenibles i viables. 
     

Llambordes Stolpersteine


A continuació, va ser el torn dels tècnics de diversos municipis, que van compartir amb la resta dels assistents les experiències desenvolupades al seu territori. En la majoria de casos es desenvolupen activitats similars (itineraris, actes d’homenatge, entrevistes a testimonis, exposicions, tallers per a escoles...). Aquí, però, anomenem algunes de les actuacions particulars de cada municipi.