Queer dius?

‘I am your worst fear, I am your best fantasy’

Fa molt temps que aquest lema es va convertir en una icona dels moviments d’alliberament sexual arrel de les protestes de Stonewall  un 28 de juny, reversionat uns anys més tard a Catalunya després de la mort del dictador amb un ‘Nosaltres no tenim por, nosaltres som’ a la primera manifestació del moviment a Barcelona.


 

Barcelona, 26 de juny 1977


Despertaven així uns moviments d’alliberament sexual, que com han criticat i critiquen actualment alguns col·lectius, han acabat majoritàriament engollits per un sistema que ha construït un aparador pels seus negocis gràcies als drets i llibertats conquerits les darreres dècades. Els moviments d’alliberament sexual, dins la seva diversitat han anat guanyant visibilitat fins unir-se sota el més inclusiu dels paraigües que s’ha trobat, les sigles LGTBI.

Ara però, tenim davant nostre un ampli debat obert a partir de la teoria queer, que aborda l’alliberament sexual i de gènere més enllà de les etiquetes. O potser ha generat encara més etiquetes? El que és segur és que procura partir de base i sense pressupòsits. És per això que se li atorga un nou significat a la paraula queer [bord] que permet una nova mirada retrospectiva i de futur a les múltiples identitats socials. Identitats que inclouen la construcció del gènere, la sexualitat i les relacions socials en el seu sentit més ampli. Una de les teòriques sobre el tema, Judith Butler, defensa entre d’altres que el gènere és performat i que per tant totes les identitats, sexuals i de gènere, només són constructes socials. ‘La paraula queer vol ser un lloc de contestació col·lectiva, un punt de partida per a una sèrie de reflexions històriques i imatges futures’ diu Butler.

Des de la filosofía, però també des de la pràctica, Paul B. Preciado constribueix a construir relats entorn aquesta teoria, com va fer al MACBA. Són moltes les manifestacions culturals que podríem englobar en el queer. Van de tan antic com els Hermafrodits clàssics fins a l’actual col·lectiu el Palomar. Sonen des de Queen a Arca, passant per les Kumbia queer i també s’escriuen a partir de moltes veus, com les que es van poder sentir al festival QLit, o es poden veure cada any al FICGLB o la mostra Fire!

Lluny de la teoria queer, la realitat que evidencia un informe de Media.cat sobre la imatge dels moviments d’alliberament sexual als mitjans catalans, és que l’home jove gai n’és encara la imatge referencial dels col·lectius. D’altra banda però, de l’informe s’extreu que els temes vinculats a la cultura i les arts es troben en un 14% de les informacions sobre el col·lectiu, i n’aporten una perspectiva més positiva.

Ja per acabar et direm que si  Vols teoría queer (o millor la veritat)? pots trobar aquest recull de reflexions de Cathy J. Cohen i Tavia Nyong’o, que analitzant en el punt en què es troba el ‘queer’ actualment, tant des del punt de vista teòric com en la seva vessant més pràctica.


De fet, a la pràctica us hi podeu sumar sortint al carrer a celebrar la diversitat d’identitats de gènere i les múltiples tendres insubmises!

 

   

Bon cap de setmana, fins dilluns!