Un model de gestió híbrid de museus i institucions culturals a Barcelona

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

Ulldemolins defensa que l’emergència d’aquest model revela un fenomen més general: un nou paradigma de política cultural que no es correspon ni al model europeu continental (on la titularitat de les institucions culturals és majoritàriament pública) ni al model anglosaxó (on la titularitat és majoritàriament privada). Aquest nou model híbrid de política cultural, del qual Barcelona és un cas avançat, combina característiques dels dos models i també ha emergit a d’altres regions com el Quebec. L’abast d’aquesta recerca inclou els museus d’art, teatres i auditoris nacionals de la ciutat de Barcelona que compten amb més d’un milió d’euros de pressupost i que reben fons públics.

Segons l’autor, les raons per l’expansió d’aquest model híbrid es troben en l’origen privat d’algunes institucions culturals i en una recent i dèbil intervenció pública en matèria de cultura, especialment per part del govern central de Madrid. Per compensar aquesta limitada intervenció pública s’ha produït un consens polític i social amb el sector empresarial i associatiu per rescatar museus i institucions culturals històriques en decadència, protegir el llegat d’artistes, promoure projectes culturals aturats durant el franquisme o consolidar projectes de prestigi del sector cultural independent.

La investigació de Ulldemolins confirma la hipòtesi anunciada per Mark J.Schuster a l’article ‘Neither public nor private: the hybridization of museums’, «Journal of cultural economics», vol. 22, issue 2 (June 1998), p. 127-150, publicat fa més d’una dècada sobre la hibridació de la gestió dels museus americans a la dècada dels noranta, una tendència que s’ha estès a d’altres països. 

'The rise of the hybrid model of art museums and cultural institutions. The case of Barcelona', «Museum management and curatorship», vol. 31, issue 2, p. 178-192


 

Si sou membre d'Interacció, per fer peticions dels articles escriviu un missatge privat al Centre 


 


 Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris