El m-learning y la educación patrimonial

Joan Santacana, Laia Coma (coords.) | Didpatri | Trea

L’aposta per l’ús educatiu de la tecnologia és ja una estratègia habitual a molts equipaments culturals i també educatius. La mateixa, s’usa per a descodificar l’entorn i així interpretar la realitat; a més a més, la cultura digital està basada en el fet de compartir. La revolució digital no és només una adaptació tecnològica, sinó un canvi de paradigma que presenta un nou model d’aprenentatge.

La introducció de dispositius tecnològics, per exemple mòbils o tauletes, com a eina pedagògica a les aules i activitats patrimonials ha estat també criticada com la representació d’un perill de desconcentració. «El m-learning y la educación patrimonial» defensa que aquest ús no és un perill si s’incorpora mitjançant estratègies de pedagogia. Es tracta d’una adaptació tecnològica que incorpora la realitat al sistema educatiu (formal a la classe o informal en un equipament cultural), a la que no podem donar l’esquena; no hi ha cap més opció que adaptar-se. Al llarg de molt temps, el mòbil era concebut a l’escola com un agent pertorbador, però el llibre el proposa com un agent educador.

La tècnica del m-learning, incorpora a l’acte educatiu un quart element: el dispositiu mòbil. Els altres tres elements són el o la mestra, el o l’alumna i el missatge; i s’introdueix per tant el tipus de suport. Per a donar exemples, el llibre explica com es poden utilitzar tant els codis QR com la realitat augmentada especialment en la seva aplicació en espais patrimonials de tipus arqueològic. Sobre l’ús de codis QR ens presenten 25 models per aplicar en relació al patrimoni cultural i 25 models per aplicar per a activitats relacionades amb el patrimoni natural. A més a més, també hi torbarem un interessant acostament pràctic, mitjançant exemples, per a patrimoni històric-artístic i monumental i per patrimoni urbà. Per últim, hi trobem un esment a les ciutats educadores i exemples aplicats a les mateixes, sobre aquest tema també pots consultar l’article ‘Educació, ciutat i patrimoni’.

És fonamental en el repte per posar a disposició de l’educació patrimonial la tecnologia mòbil tenir molt clar a qui va dirigida l’activitat, fer-ne seguiment i també avaluar. Tot i que sembli una obvietat, no es pot donar mai per fet que l’accés a internet és fàcil; cal estudiar com s’utilitza i la disponibilitat del servei. L’ús d’aquesta tecnologia “és la porta d’entrada a la nova societat del coneixement, de l’oci i inclús del pensament.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació.

Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris.