El paper de les institucions culturals en la promoció de la diversitat cultural i el diàleg intercultural

Open Method of Coordination (OMC) ׀ European Agenda for Culture

Informe que analitza exemples de polítiques i pràctiques d’institucions culturals que tracten d’arribar a una audiència més plural i diversa a través de les seves accions i programes. Els autors, un grup d’experts representants dels Estats membres de la UE, assenyalen els reptes i desafiaments als quals han de fer front, analitzen alguns factors per a l’èxit i proporcionen també recomanacions concretes. Així mateix, adverteixen que la crisi econòmica i les circumstàncies canviants actuals poden afavorir un increment de l’extremisme i la xenofòbia i en aquest sentit, assenyalen que les institucions públiques culturals i artístiques tenen una responsabilitat fonamental de cara a contribuir a la cohesió social.

Segons l’informe, les institucions culturals han d’aprofundir en el coneixement i enteniment entre les diverses cultures i proporcionar espais i trobades per al diàleg. Però assenyala també que aquestes institucions han de revisar les seves maneres de funcionar i operar tradicionals si volen afrontar amb èxit aquest repte, s’han d’adaptar a les necessitats d’una societat que és culturalment més diversa que fa unes dècades, quan van ser concebudes la majoria d’institucions culturals.

L’estudi destaca també que la diversitat cultural ha de ser un objectiu per a les societats europees i insta a totes les institucions culturals a aprofitar una oportunitat única per aprofitar i canalitzar la riquesa i el talent potencial de totes les persones i comunitats per tal d’afavorir la hibridació i la innovació en la creació artística.

Els autors detecten que els factors clau per a l’èxit han de ser intentar entendre les necessitats de l’audiència existent i potencial; considerar tots i cada un dels estadis de la cadena de valor que conformen les iniciatives culturals; treballar amb les audiències i no simplement per a elles; posar el focus en la participació i en la co-creació; involucrar a mediadors culturals; col·laborar amb altres institucions i altres actors com, per exemple, ONGs; reforçar la formació de les persones que treballen a les institucions; millorar la política de comunicació de les institucions; planificar a llarg termini, però definir bé les diferents etapes; avaluar i difondre la informació sobre els resultats obtinguts, tant positius com negatius.

Pel que fa a les recomanacions, per a les institucions culturals l’informe aconsella establir un compromís i una estratègia explícita, dissenyar programacions de qualitat, tenir molt en compte als no usuaris i tractar d’entendre les seves necessitats per mirar d’atreure’ls i, a la vegada, continuar el treball per mantenir a les audiències tradicionals; pensar en global i actuar de manera local; focalitzar l’atenció en els infants i joves; avaluar i garantir la transparència dels procediments; pensar i actuar més enllà de les parets de la institució i intentar ampliar les audiències a través d’un ús innovador de l’espai institucional.

De cara als polítics i a l’administració pública a escala nacional i autonòmica, l’informe insta a deixar clar qui fa què per a la promoció del diàleg intercultural; identificar i assignar els rols i les responsabilitats dels diversos actors; planificar a llarg termini i mantenir el finançament i la gestió al llarg del temps; considerar la promoció de la diversitat cultural i el diàleg intercultural com a criteri a valorar de cara a donar suport financer a les institucions culturals; promoure la cooperació i desenvolupar plataformes de col·laboració entre institucions; aplicar l’avaluació continua per tal de millorar estratègies i assolir resultats concrets.

Finalment, segons l’informe, la Unió Europea ha de tenir un paper clau a l’hora de donar suport a l’intercanvi de bones pràctiques i a la promoció d’una agenda per al diàleg intercultural entre els territoris; també l’anima a promoure una etiqueta de marca intercultural europea per a institucions culturals.

PDF Report on the role of public arts and cultural institutions in the promotion of cultural diversity and intercultural dialogue

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris