Ciudades creativas. Espacio público y cultura en acción

Fundació Kreanta ׀ Ciudades Creativas

Us presentem el volum que recull les ponències presentades a les 5es jornades internacionals Ciudades Creativas, organitzades per la Fundació Kreanta i la Secretaria de Cultura Ciutadana de Medellín l’octubre de 2012 a Medellín (Colòmbia) amb l’objectiu de promoure la cultura com a eix de desenvolupament de les ciutats i reforçar la seva centralitat en les politiques urbanes a través de la sistematització, conceptualització i difusió d’estratègies i accions innovadores. En aquesta edició s’ha apostat per donar visibilitat i reivindicar les noves pràctiques urbanes i els nous processos de construcció d’espai públic. 

S’hi expliquen les experiències de Barcelona (Judit Carrera), Buenos Aires (Marina Klemensiewicz), Guadalajara (Alfredo Hidalgo), Medellín (Alejandro Echeverri), Mèxic DF (Felipe Lean) i Quito (Diego Puente).

El volum inclou també interessants aportacions teòriques de Salskia Sassen, Teresa Caldeira, Miguel Robles-Durán i David Bravo i casos concrets de projectes comunitaris i desenvolupament de districtes creatius a Buenos Aires (Enrique Avogadro), Salvador de Bahía (Richard Alves) i Medellín (Gustavo Adolfo Restrepo), així com el projecte de Donostia/San Sebastián com a Capital Europa de la Cultura 2016 (Eva Salaberria). També podeu trobar aportacions sobre societat digital i cultura lliure i la presentació de projectes com el centre Ático de Bogotá (Germán Rey), els Labs experimentals de Brasil (Felipe Fonseca), el Cluster Cultural del Eje Cafetero (Felipe Londoño) i la visió conceptual de José Ramón Insa sobre l’excedent cognitiu, el pro comú i les cultures tímides.

L’obra «Ciudades creativas. Espacio público y cultura en acción» editat per Félix Manito, s’estructura en cinc eixos temàtics: 

  • Territori, segregació i cultura urbana. On es teoritza sobre les segregacions que es produeixen a les ciutats, tant per motius econòmics com identitaris, educatius o culturals. S’hi assenyala que les expressions culturals poden ser un bon instrument de reivindicació i de visualització contra totes aquestes discriminacions i s’hi presenten iniciatives i projectes concrets que hi treballen en aquest sentit.
  • Noves formes d’habitar la ciutat. Els autors i autores reflexionen sobre el concepte d’espai públic i el seu paper com a lloc de trobada de la població, de reconeixement de la diversitat, de protesta i d’autoorganització. S’hi expliquen alguns dels nous models d’ús de l’espai públic proposats actualment des de la població. S’hi presenten propostes per promoure la convivència i la mobilitat sostenible en l’espai públic des d’una perspectiva comunitària.
  • Estratègies de ciutat: urbanisme, acció social i cultura. Les contribucions d’aquest àmbit presenten estratègies de ciutat que exigeixen cada vegada més d’intervencions globals que tinguin en compte les necessitats ciutadanes des d’una perspectiva integral. S’hi remarca que  les polítiques urbanístiques, socials i culturals han de tenir molt en compte la seva influència en altres àmbits per millorar la seva efectivitat. Tots els projectes presentats responen a aquest enfocament holístic de la ciutat. Els ponents mostren que en el cas de Buenos Aires, Mèxic DF i Medellín les polítiques urbanístiques es fonamenten en un enfocament sociocultural, mentre que a Donòstia/San Sebastià el projecte cultural de ciutat es tradueix en una política social i urbanística.
  • Apropiació de tecnologies per a societats intel·ligents. Els autors recorden que l’apropiació de les tecnologies digitals per part de la ciutadania permet l’augment de nous models d’organització distribuïts i autogestionats que promouen la innovació social. I apunten que, davant el model de ciutats intel·ligents basat en tecnologies generalment antisocials i dinàmiques jeràrquiques ‘top-down’ (de dalt a baix), apareixen nous models de societat intel·ligents proposats per una ciutadania que participa crítica i activament en la política urbana per mitjà de les tecnologies socials en una dinàmica ‘bottom-up’ (de baix a dalt). En aquest àmbit els ponents ens introdueixen en els nou comunitarismes impulsats per aquesta apropiació social de les tecnologies.
  • Districtes culturals. Els ponents hi expliquen que els districtes culturals, fonamentats en el concepte de clúster, tenen com a objectiu el desenvolupament d’un territori a partir de la promoció de la implantació de les indústries culturals i creatives. Però recorden que aquest tipus d’intervenció urbana i cultural, que ha tingut una forta influència en les últimes dècades, no ha estat exempta de polèmica ja que la seva implementació, sovint al marge de la pròpia dinàmica territorial, ha generat efectes negatius. S’hi presenten les experiències de Buenos Aires, Medellín i Salvador de Bahía que, segons els autors, conscients dels perills de gentrificació o ennobliment, han tingut en compte el territori, l’han analitzat i han generat espais de participació i concertació amb la ciutadania.

Podeu consultar la documentació de les jornades, així com altres informacions, vídeos i continguts facilitats per la Fundació Kreanta a Ciudades Creativas.

També teniu a la vostra disposició al Centre d’Informació i documentació les publicacions corresponents a les quatre edicions anteriors de les jornades Ciudades Creatives.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

 Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris