Interacció

 Francois Mairesse | La Documentation française

François Mairesse aborda en aquesta obra la problemàtica del finançament dels museus i es pregunta com gestionar-los de manera eficaç i, a la vegada, garantir-ne la seva especificitat com a institució cultural. L’autor reconeix que la relació entre museus i l’economia no és gens fàcil però admet que tots dos àmbits estan obligats a conviure ja que les organitzacions museístiques necessiten recursos materials per sobreviure. Mairesse explora les tres principals fonts de finançament dels museus: la pública, la privada i les donacions. Alerta dels riscos dels dos primers models, afirma que el primer pot provocar en els museus una forta dependència dels recursos públics i el segon pot suposar una mercantilització de la cultura. Per tant, aposta per un model híbrid que inclogui una tercera via, les donacions, que garanteixi i respecti la missió dels museus i la seva autonomia.

 A «Le musée hybride» Francois Mairesse, que ha estat director del Musée Royal de Mariemont (Bèlgica) i actualment és professor de museologia a la Universitat de Sorbonne Nouvelle-Paris 3, defensa la donació no com un acte moral generós sinó com un intercanvi convencional o simbòlic fonamentat en unes regles que no són les del mercat. En el prefaci de l’obra, Bernard Deloche, reconeix l’ambigüitat d’aquest model de finançament, però li reconeix el gran avantatge de convertir els ciutadans en coresponsables de la gestió dels museus. Segons Mairesse, la donació inclou dinàmiques de creació i actuació, contribucions d’associacions d’amics de museus, incorporació de col·leccions i objectes i, en el cas de molts museus locals, la donació està associada a processos de patrimonialització i d’iniciatives comunitàries. El museòleg fa també una anàlisi del voluntariat en els museus – que és una forma de donació de temps que pot ser també una oportunitat per als museus a l’hora de fer inclusió comunitària – i assenyala que a Europa, on la majoria dels museus depenen de l’Estat hi ha molts menys voluntaris que als Estats Units o al Canadà. Segons l’autor, la lògica de donacions de béns, de diners i de temps no es basa en termes d’intercanvi (la donació no pressuposa ni admet contrapartides a canvi) sinó que es fonamenta en la relació que s’estableixi, en cada cas concret, entre les dues parts, i que aquestes connexions i lligams poden ser conjunturals i fràgils o bé duradores i poden generar recursos importants per a la sostenibilitat dels museus, així com contribuir a la consecució de la seva missió.  

Mairesse considera imprescindible per garantir la supervivència dels museus i la seva sostenibilitat que hi convisquin les tres modalitats de finançament. La privada proveirà el museus de recursos necessaris i la pública garantirà la independència de la seva dimensió simbòlica patrimonial. Però l’autor reconeix que el poder dels museus no és només simbòlic sinó que radica, en gran mesura, en el seu lligam amb la societat i amb el territori on s’hi ubica. Mairesse afirma que el gran poder del museu rau en la seva vocació per activar relacions entre persones, per interactuar, per construir i integrar-se en xarxes i integrar, a la vegada, a un ampli ventall d’organitzacions i institucions de diverses escales (locals, nacionals, internacionals, etc). I és precisament en aquest àmbit, que segons l’autor, hi poden contribuir en gran mesura les donacions.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris