Estrategias culturales en la renovación de las ciudades.

Aquesta obra inclou reflexions i experiències sobre el paper de la cultura en la gestió dels governs municipals i de les ciutats en el context iberoamericà. S’hi inclou casos de recuperació de cascs històrics i  la construcció de ciutadania en l’espai amb la finalitat de facilitar la convivència i enfortir el teixit social. El llibre recull onze ponències del seminari ‘Intervenciones culturales en la renovación de las ciudades’ celebrat a la ciutat de Chacao l’any 2008, que va comptar amb representants d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic, Perú i Veneçuela.

La primera ponència, de Tulio Hernández, coordinador d’ «Estrategias culturales en la renovación de las ciudades», funciona com a marc introductori al tema. La segona, de Mònica Lacarrieu es basa en la ciutat de Buenos Aires i proposa un debat sobre les relacions i tensions entre cultura, patrimoni i espai públic urbà. A “Cultura y territorio en España: del Museo Guggenheim de Bilbao a las Fábricas para la Creación en Barcelona”,  Félix Manito analitza alguns projectes culturals molt coneguts associats amb la transformació i el màrqueting de ciutats com Bilbao, València, Figueres, Santiago de Compostela, León i Barcelona. A continuació, Jorge Melguizo explica els principis bàsics, enfocament, visió i línies estratègiques que van guiar el Plan de Desarrollo Cultural 2011-2020 de Medellín elaborat a través d’una metodologia altament participativa. Per la seva banda, Diana López, presidenta executiva de cultura de la ciutat de Chacao explica la experiència del seu municipi i incideix en que la seva política cultural ha estat molt enfocada cap a l’enfortiment del teixit social i de la seva ciutadania.

Segueixen dos textos sobre la recuperació dels centres històrics. En el primer, Gonzalo Ortiz explica el procés amb el que es va aconseguir que Quito fos la primera ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat i que va permetre la recuperació integral del seu centre històric deteriorat, que avui s’ha convertit en un gran catalitzador de la vida de la ciutat. En el segon, Paulo Ormindo explica els conflictes que en les últimes quatre dècades han suscitat els diversos projectes de recuperació i restauració del casc històric de la ciutat brasilera de Salvador. Crida l’atenció sobre l’error que ha suposat copiar models d’intervenció europeus que no funcionen en Amèrica Llatina. Tot seguit, Lliliana López Borbón analitza el cas de la Fábrica de artes y oficios Faro de Oriente a la Mèxic DF, que s’ha configurat com un model de referència a la ciutat. María Elena Ramos es pregunta què pot aportar l’art i la cultura a les ciutats i a la gent?. I en troba quatre aportacions fonamentals de tipus sensorial i de percepció; espiritual i contemplativa; intel·lectual i reflexiva i lúdica. Paulina Soto reflexiona sobre el paper i la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques d’ocupació de l’espai públic i sobre quines són les estratègies més eficaces d’intervenció cultural en els espais urbans. Analitza amb detall l’experiència dels Cabildos Culturals que van funcionar a Xile entre 1999 i 2003 per promoure la participació de la ciutadania de manera igualitària i fomentar els mecanismes de diàleg i construcció d’opinió pública. Tanca el llibre una ponència de José Carvajal on s’oposa a la noció d’intervenció i mostra exemples en què les reformes urbanes han anat en contra dels habitants de les zones més pobres i a favor del gran capital immobiliari.

 Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

 Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris