Martí Grau, Jordi

Jordi Martí Grau (Barcelona, 1965)

Llicenciat en Ciències de l’Educació, la seva activitat professional es desenvolupa principalment, als àmbits de la Cultura, la gestió pública i la docència. Ha estat professor en màsters i postgraus en polítiques i gestió cultural a universitats catalanes i espanyoles i cap del departament de Promoció i Gestió Cultural de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment, és professor del màster de Producció Cultural i Comunicació de la Universitat Ramón Llull. 

Coordinà el grup d’experts que va redactar l’Agenda 21 de la Cultura i ha participat en nombrosos seminaris i congressos internacionals, especialment a Llatinoamèrica. 

Fou escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona a les eleccions municipals de 2011 pel Partit dels Socialistes de Catalunya i durant el darrer mandat socialista, va ser delegat de Cultura, càrrec des del qual impulsà la xarxa de Fàbriques de Creació i dirigí la segona edició del Pla de Cultura. Des de febrer de 2012 és el president del Grup Municipal Socialista. 

Vinculat des del 1996 amb l’àrea de Cultura de l’ajuntament de la ciutat ha tingut un paper destacat en l’elaboració del pla estratègic de cultura, la consolidació de l’Institut de Cultura de Barcelona i el Pla de Biblioteques. 

Ha estat director de Trànsit Projectes i subdirector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 

En paraules pròpies el seu projecte de ciutat és educació, educació i cultura, geografia i economia metropolitana i salari social.

Una de les seves més conegudes publicacions és Barcelona, accent de Cultura: el Pla estratègic del sector cultural de la ciutat. Inclosa a Karis: publicació de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, núm.5. maig 1999. 

Interacció 1998, Cultura i poder local, fou el marc on per primera vegada en Jordi Martí participà en aquestes jornades. A l’entorn del seminari titulat El plantejament com a estratègia, presentà les ponències Planificació i Cultura i Els processos de definició d’estratègies culturals: els casos de Barcelona i Sabadell, aquesta última amb Joan Subirats i Xavier Marcè.   

Com a director de l’ICUB, participà a la següent edició d’Interacció al 2000 que al voltant de la Cultura i Servei públic inclogué la seva ponència La estratègia digital del Pla de Cultura de Barcelona dins el seminari Polítiques Culturals i societat de la informació.    

La seva darrera intervenció en aquestes jornades fou a l’edició Interacció 2004, a l’entorn de l’Agenda 21 de la Cultura, on participà en tres dels seus seminaris amb les ponències L’Agenda 21 de la Cultura: un compromís per al desenvolupament cultural a les ciutats, L’Agenda 21 de la Cultura i les polítiques culturals de les ciutats i Cultura, mundialització i ciutat: el paper de l’Agenda 21 de la Cultura.