Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) Laboratorios de procomún

Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.

En el primer article, 'Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.

Pel que fa a la resta d’articles, Teresa Marín i Enrique Salóm, 'Los colectivos artísticos: microcosmos y motor del procomún de las artes', expliquen que en els processos i estratègies dels col·lectius artístics poden detectar-se moltes qüestions essencials i conflictes que conformen les claus del procomú. Azucena Klett, Zoe Mediaero i Gerardo Tudurí, 'Curadorías jaguares, poéticas de lo múltiple. Una mirada decolonial en la producción de la nueva institucionalidad pública', considren que l’art i la cultura poden convertir-se en un espai d’assaig de noves formes de governança de l’espai públic i col·lectiu. Luis Moreno-Caballud, 'Desbordamientos culturales en torno al 15-M', creu que el 15-M va ser un símptoma del desgast de la “Cultura de la transición’ – que es basa en el sistema de partits polítics i en els capitalisme financer – i destaca el paper que hi han jugat les tecnologies digitals de comunicació. Mayo Fuster Morell, Marco Berlinguer, Ruben Martínez i Joan Subirats, 'Modelos emergentes de sostenibilidad de procomunes audiovisuales',analitzen la creació col·laborativa de continguts audiovisuals en línia. Altres articles aborden altres exemples de gestió del procomú com són els monts veïnals a Galícia, les biopatents, els salons de ball com a llocs de socialització, el programari lliure, els moviments socials, o les possibilitats de producció i distribució editorial que ofereix la Cultura Lliure. S’hi presenten també els projectes col·laboratius Cola Bora Bora i Making Worlds.

El trobareu en línia a: Teknokultura  Vol 10, No 1 (2013)  Laboratorios de procomún

 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris