xarxes socials

L’activisme social: el canvi que els museus necessiten?

Richard Sandell i Robert R. Janes Ed. | Routledge

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials. Hi ha un creixent reconeixement de que els museus no son espais neutres lliures d’opinions polítiques, ans el contrari, tenen una forta influència sobre els aspectes que afecten a l’actualitat social. Aquest procés de desmentir la neutralitat dels museus és quelcom que connecta amb el compromís polític propi del moviment feminista. De fet, les pràctiques feministes son recorrents en els exemples que veiem al llarg del llibre sobre l'activisme als museus. Adonar-se que l’aparent neutralitat és en realitat el punt de vista del dogma dominant blanc i heteropatriarcal fa que la nostra mirada canviï. Adoptar un posicionament no neutral implica agafar una actitud activista en contra de la repressió de les minories. La neutralitat està cada vegada més qüestionada i el caràcter polític dels museus és més evident. Avançar cap a l'activisme als museus és anar cap a la direcció on els museus tenen un caràcter marcadament social, on aspectes com ara l’apropament amb la comunitat, el posicionament polític o la creació de xarxes entre diversos equipaments son claus per entendre la nova manera de fer dels museus.

Preservar la protesta

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

Obertura, digitalització i difusió béns i fons patrimonials

Merete Sanderhoff (ed.) ׀ Statens Museum for Kunst, Copenhagen

Cal no confondre algunes eines de participació ‘sense esforç’ que proporcionen les xarxes socials amb una veritable participació activa on els usuaris adquireixen coneixement i experimenten amb la creativitat. Aquest és un dels molts arguments i idees crítiques que aporta aquest document que recull algunes de les intervencions presentades als seminaris Sharing is Caring 2011 i 2012 celebrats a Copenhaguen sobre les noves oportunitats que proporcionen les tecnologies digitals en el sector del patrimoni cultural. I com a exemple, es demana que no es consideri l’opció que tenen els visitants del perfil a facebook d’un museu o d’una exposició de compartir un entrada o clicar el botó ‘M’agrada’, com a una acció participativa real per part dels usuaris.

Anuario AC/E de cultura digital. Focus 2014: uso de las nuevas tecnologías en las artes escénicas

Acción Cultural Española (AC/E)

Primera edició d’aquest Anuari que analitza les últimes tendències digitals i com les tecnologies canvien la manera de dissenyar, produir i exhibir cultura a l’Estat Espanyol. També fa prospectiva sobre el futur immediat. L’anuari neix amb l’objectiu d’ajudar als professionals de la cultura a comprendre millor com, a on i quan incorporar les noves tecnologies a les seves organitzacions culturals. Cada edició inclourà un apartat específic amb bones pràctiques en matèria de tecnologia digital en una disciplina concreta. Aquesta primera edició es dedica a les arts escèniques.