valor de la cultura

El valor cultural de l’experiència museística: estat de la recerca

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.

Valor cultural i desigualtat

Dave O’Brien, Kate Oakley | Arts and Humanities Research Council (AHRC)

 Aquest informe és una revisió crítica de la literatura acadèmica que investiga la relació entre valor cultural i desigualtat. I ho fa des de dos punts de vista: el de la producció i el del consum. Els autors de l’informe argumenten que aquestes dues activitats són essencials per entendre aquesta relació entre cultura i desigualtat social malgrat que tradicionalment s’hagin considerat de manera separada tant en la recerca acadèmica com en la política pública. La revisió es concentra en aspectes relatius a la raça, la classe social o el gènere, que són els enfocament des dels quals s’ha estudiat més la desigualtat, tot i que també contempla qüestions relacionades amb la discapacitat, la sexualitat i la desigualtat geogràfica.

Entrevista Santiago Eraso

Entrevista realitzada per 'La aventura del saber' de TVE a Santiago Eraso sobre el sentit social de la cultura i el paper dels museus

Visualitzador de video flash no instal·latEntrevista Santiago Eraso

Conclusiones de la 2ª jornada sobre CULTUMETRÍA en 373 palabras

Re-descubrimos que cuando hablamos de cultura estamos hablando de un concepto multidimensional que va desde las actividades cotidianas de las personas ligadas a su desarrollo, actuaciones de contenido artístico, impactos estéticos hasta la configuración de políticas culturales.

Sigue leyendo pinchando aquí

Debat i tendències sobre l’avaluació de l’impacte de les arts i la cultura

IETM (International Network for Contemporary Performing Arts) ׀ Flanders Arts Institute

Us presentem diferents documents presentats a la última ‘Satellite Meeting’ de l’IETM amb representants de ministeris de cultura i de consells de les arts de diversos països europeus, i d’altres continents, per analitzar diferents models d’avaluació i mesura del valor i els impactes de la cultura en la societat, així com el paper que aquestes avaluacions han de jugar en les polítiques culturals nacionals. El conjunt de materials proporciona una visió de conjunt sobre les tendències i debats actuals en aquesta matèria i bons arguments per als responsables culturals de cada país a l’hora de defensar els seus pressupostos nacionals en cultura i apostar per una agenda cultural més ambiciosa tant a Europa com a la resta del món.

Culture: the substructure for a Europan Common

Flanders Arts Institute

Què es el retorn de la inversió pública en cultura? Es tracta d’una qüestió que genera amplis debats. Amb l’objectiu de dotar-los de més consistència i  fonamentar-ne les discussions, una quinzena d’organitzacions intermèdies que operen en els sectors de la cultura a Flandes encarreguen aquest informe que és un resum d’una recerca més àmplia titulada ‘De waarde van cultuur’ (‘El valor de la cultura) on un equip de sociòlegs, filòsofs i acadèmics exposen els resultats d’una recerca sobre el valor, el significat i l’impacte de les arts i la cultura en les persones i en la societat.

L’ecologia de la cultura

John Holden |  Arts and Humanities Research Council’s Cultural Value Project

Informe que examina el concepte d’ecologia de la cultura i les complexes interdependències que configuren la demanda i la producció de béns i serveis culturals. L’autor proposa analitzar la cultura des del punt de vista de l’ecologia i no de l’economia ja que proporciona una comprensió més rica i completa de la realitat i té en compte un ampli ventall de valors no monetaris. Segons Holden, l’aproximació ecològica es fixa en les relacions i patrons d’un sistema global que observa les trajectòries dels artistes i professionals, els intercanvis d’idees i coneixements, els fluxos de diners i la circulació de productes i continguts culturals entre els diferents sectors culturals i àmbits públic, privat i amateur.

Tuit de la setmana

Domenico Berardinelli: Como gestores hay que tener una calculadora, pero no todo valor emocional puede ser organizado en números.

La cultura no es (sólo) qué. La cultura es (también) cómo.

Seguimos con la serie sobre la cultura, su sentido, sus acepciones y percepciones.

Insistimos en la idea de desligar la palabra cultura de contenidos y productos relacionados con las artes porque, siendo éstas una representación cultural, no dejan de ser más que una pequeña parte eso, tan concreto y tan abstracto a la vez, que la susodicha palabra engloba.

El valor de les arts i la cultura per al desenvolupament regional des d’una perspectiva escandinava

Lisbeth Lindeborg, Lars Lindkvist (eds.) ׀ Routledge

Llibre que aporta reflexions teòriques i experiències pràctiques al voltant del paper de la cultura en el desenvolupament regional en el context dels països escandinaus. Els autors, la majoria acadèmics d’universitats escandinaves, aborden qüestions relatives a quins han estat els efectes i impactes, tant positius com negatius, d’algunes inversions regionals i locals en matèria de cultura, fins a quin punt han estimulat el desenvolupament i creixement i de quina manera han propiciat processos innovadors i canvis notoris en les comunitats. L’objectiu principal del llibre és identificar com alguns llocs han aconseguit variar el seu rumb i quins mecanismes i estratègies han emprat per modificar vells patrons i aplicar-ne de nous. Els autors assenyalen que tot i que no es poden calcar ni reproduir de manera exacta experiències reeixides d’un lloc concret a un altre, sí que hi ha alguns elements i patrons comuns que sí es poden extrapolar.