valor de la cultura

L’essència de la cultura és l’experiència

Què és la cultura? La pregunta ha perseguit generacions i generacions de pensadors i ha generat una miríada de teories. De fet, intentar respondre-la de manera satisfactòria implica entrar en un terreny pantanós. La cultura és un concepte multidimensional amb ramificacions i extensions difícils de traçar. La complexitat d’articular una definició clara i que reculli totes les seves derivacions ens dificulta respondre una segona pregunta: per a què serveix la cultura? Si no podem manifestar què és resulta complicat saber quina utilitat té. Això no obstant, podem afirmar que al nucli de la cultura rau l’experiència. A partir d’aquesta idea l’Observatorio Vasco de la Cultura-Kulturaren Euskal Behatokia presenta ‘El valor público de la cultura’, un estudi que indaga en les preguntes més essencials del fet cultural.

El valor de la cultura com a eina de transformació i control social

Tony Bennett | Routledge

D’on provenen les certeses que tenim, avui dia, sobre la cultura, i quina relació tenen amb les formes de govern modernes i contemporànies? En el context present, en què la cultura experimenta processos d’instrumentalització creixent, les noves aproximacions a les teories socials i antropològiques que exploren l’arquitectura de les polítiques culturals poden contribuir, sens dubte, a repensar la noció de cultura per a comprendre-la com a agent de transformació al nostre servei.

El valor (també) econòmic dels museus, a debat

NEMO (Network of European Museum Organisations)

Quina mena de valor creen els museus? Un dels criteris més estudiats en els darrers temps per mesurar l’activitat de les institucions culturals és el valor econòmic, considerat des d’una perspectiva holística que integra també el valor social, educatiu i de desenvolupament urbà, entre altres. Precisament aquest va ser el tema de la 24a Conferència Anual de la Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus, ‘NEMO’ (en anglès, Network of European Museum Organisations), que el novembre passat va comptar amb 170 participants de 36 països i de la qual presentem el document resultant: «Money matters: The economic value of museums.»

Tuit de la setmana

Mohammad, 70 años. Escucha música con su tocadiscos intacto; en su casa destruida por los bombardeos, Alepo. @MiguelMorenatti

Culture and economy in the age of social media: com entendre i canviar les xarxes socials

Christian Fuchs | Routledge

Qui determina les ideologies a Internet? Qui se’n beneficia, i quina relació s’estableix amb el treball i el lleure? És clar que les xarxes socials són un dels nexes essencials entre cultura i economia, avui dia. Les plataformes com Twitter i Facebook són importants per entendre les noves configuracions que determinen el valor simbòlic i material de la cultura, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. Partint d’aquestes premisses, «Culture and economy in the age of social media» constata que els mitjans corporatius estan fortament controlats, políticament i econòmicament. Però, hi ha alternatives?

Qüestions essencials sobre economia creativa i cultura

Philip Schlesinger | CREATe

Segons Philip Schlesinger, avui dia la complexitat del valor de la cultura s’ha vist subordinada al seu valor econòmic, de tal manera que l’argument del creixement i la competitivitat de l’economia creativa és, gairebé, l’única fórmula vàlida reconeguda per estats, organitzacions supranacionals i mundials. Aquesta és una de les conclusions de la recerca empírica d’aquest expert en polítiques culturals de la Universitat de Glasgow, que planteja, a «The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy», una alternativa al discurs que domina el debat sobre polítiques culturals en els darrers anys.

Com ho hauries fet si haguessis tingut més temps?

«Ho vull per demà» és una frase que forma part del dia a dia. Però, quant de temps demana la cultura, la creativitat, la innovació? S’hi inverteixen totes les hores i els diners que caldria? El vídeo ‘Deadlines’, una proposta de la revista hongaresa sobre màrqueting i comunicació Kreatív Magazine, ens fa reflexionar sobre la demanda de creativitat, el curt i el llarg termini, i els resultats; al cap i a la fi, sobre el valor de la cultura.

Everyday Participation and Cultural Value (Part 1). Cultural Trends 99

Sara Selwood (ed.) | Routledge

Les aproximacions a la noció de participació cultural mitjançant els indicadors convencionals de consum, en termes d’impacte, fan que aquesta es limiti a una sèrie de pràctiques, activitats i institucions que no reflecteixen altres usos culturals del dia a dia. El monogràfic de la revista «Cultural Trends» que s’ha publicat enguany posa les bases per al nou enfocament sobre el significat actual del valor de la cultura i les implicacions que se’n deriven, en l’àmbit de les polítiques culturals i la recerca, a l’hora d’entendre la seva relació amb els mecanismes de participació cultural.

Eleccions nord-americanes: implicacions polítiques i culturals per a Europa

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Museums and happiness. The value of participating in museums and the arts

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,