ciutats

La cultura és decisiva en l’atractiu, la creativitat i la sostenibilitat de les ciutats, segons l’informe «Culture: Urban Future» de la UNESCO que es va presentar a l’octubre a Quito (Equador) en el marc de la ‘Conferència Hàbitat III sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible’. L’informe reconeix la cultura com a clau per al present i futur del desenvolupament urbà, i demostra que, a través de la protecció del patrimoni i la promoció de la diversitat, és una eina poderosa per a la sostenibilitat del planeta.

Daniel Sorando i Álvaro Ardura | Los Libros de la Catarata

Primer va ser Nova York. Galeries d’art, botigues de roba vintage i muffins van esborrar els contrastos de l’East Village i els voltants. Després, però, aquest fenomen s’ha estès pels barris de ciutats de tot el món. «First we take Manhattan. La destrucción creativa de las ciudades» fa un recorregut en l’espai i el temps, ambientat amb les cançons i poemes de mites com el desaparegut Leonard Cohen, per les grans ciutats occidentals que estan assimilant aquest procés: la gentrificació.

Revista Kult-ur | Universitat Jaume I

Aprofitem l’aparició de la darrera edició de la revista Kult-ur per presentar-vos aquesta publicació multidisciplinària que aplega estudis i assajos científics relacionats amb els àmbits de la cultura, l’educació i el desenvolupament local, i que promou l’intercanvi de reflexions i plantejaments en aquestes matèries.

El darrer número de Kult-ur presenta el monogràfic  «Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació», que se centra en la complexa relació dels sistemes educatius amb l’àmbit urbà de les ciutats. Els articles seleccionats parlen del diàleg entre la participació, l’experiència dels individus i la transformació social, així com de les problemàtiques derivades d’aquestes conjuncions.

You are invited to attend the Playful Design for Smart Cities event.

Un cop adoptat el document “Cultura 21 : Accions”, amb els compromisos sobre el paper de la cultura en les ciutats sostenibles, en el marc de la cimera de la Cultura de la xarxa CGLU – Ciutats i Governs Locals Units, a Bilbao el mes de març de 2015, i després de l’exitosa experiència del programa de Ciutats Pilot el 2014, la Comissió de Cultura de la xarxa va llançar el programa « La Cultura en les ciutats sostenibles : Aprenent amb Cultura 21 Accions a Europa», en el qual es va postular l’Ajuntament de Terrassa a través del Servei de Cultura i amb el suport del Servei de Relacions Europees i Internacionals.

Britta Timm Knudsen, Dorthe Refslund Christensen, Per Blenker (eds.) | Routledge

Llibre interessant que analitza l’impacte de l’emprenedoria des d’un punt de vista més social i cultural que econòmic. Els autors, acadèmics europeus coordinats per un grup d’investigadors de la universitat danesa d’Aarhus, entenen l’emprenedoria com un fenomen que va més enllà del profit econòmic i que s’estén cap a la recerca del potencial individual i l’apoderament ciutadà. L’objectiu del llibre és investigar estratègies i pràctiques transformadores que generin oportunitats i valor social. S’hi explora un ampli ventall d’iniciatives ciutadanes individuals, col·lectives i cooperatives que sota el paraigües de l’emprenedoria, la participació, la innovació i l’activisme, busquen que els ciutadans assoleixin tot el seu potencial. Les anàlisis es realitzen més des del punt de vista de ciutadans apoderats que des de la perspectiva de productors i consumidors.

Nancy Duxbury, W.F. Garrett-Petts, David MacLennan (eds.) | Routledge

Llibre que introdueix el concepte de mapatge o cartografia cultural i presenta una sèrie de perspectives interdisciplinàries i estudis de cas a escala local, regional, nacional i internacional. L’obra concep la cartografia cultural com un instrument d’investigació i una eina metodològica per a la planificació urbana, la sostenibilitat cultural i el desenvolupament comunitari i presenta formules innovadores que promouen la intervenció artística i la participació ciutadana en aquests processos. Es tracta de fer visibles històries, pràctiques, relacions, espais memòries i rituals locals i convertir-los en significatius. Cal també saber abordar els problemes derivats d’implicar artistes, creadors i públics en les diverses fases d’investigació, recollida i interpretació de dades i presentació de resultats. I el llibre proporciona algunes idees per fer-ho.

Nancy Duxbury, Jyoti Hosagrahar i Jordi Pascual, membre d'Interacció | Xarxa Mundial de Ciutats i Governs Locals i Regionals (UCLG)

Amb motiu de la propera conferència Hàbitat III sobre desenvolupament urbà sostenible i l’aprovació d’una ‘Nova agenda urbana’, la xarxa UCLG presenta aquest informe orientatiu per situar la cultura en el centre dels debats. El document analitza com ha evolucionat el procés d’integració de la cultura en les estratègies de desenvolupament urbà sostenible i proporciona una sèrie de recomanacions i propostes polítiques concretes il·lustrades amb exemples pràctics. Els autors reconeixen que la cultura té, cada vegada, més presència en les estratègies de desenvolupament de les ciutats. Alerten, però, que encara existeixen alguns mites i idees equivocades sobre el tema que obstaculitzen la seva plena integració.

Gail Dexter Lord, Ngaire Blankenberg |The AAM Press

A partir del concepte soft power aplicat a les ciutats i als museus, aquest llibre busca esdevenir eina de reflexió per a professionals del món dels museus i administradors que vulguin fer dels museus institucions pròsperes i sostenibles en el futur, així com obrir els ulls als governs de les ciutats i urbanistes davant les possibilitats que pot aportar la seva aliança amb els museus.

Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí,  Francisco Torres | European Planning Studies (2015)

Per què, en ple segle XXI, dues grans ciutats com Barcelona i València han acabat generant 'elefants blancs' (culturals) i quina és l’arrel d'aquest fenomen?

Amb aquesta pregunta inicial com a base, l’article analitza les estratègies de ciutat seguides per Barcelona i València on, tot i que la cultura és l’element central de les seves polítiques de desenvolupament local, han acabat generant dues grans infraestructures-esdeveniment com el Fòrum Universal de les Cultures (Barcelona) i la Ciutat de les Arts i les Ciències (València); dos 'elefants blancs' que requereixen grans inversions o despeses de manteniment i sense cap mena de valor públic.