ciutats creatives

Bones pràctiques en matèria d’indústries creatives

Asia-Europe Foundation (ASEF)

L’ASEF presenta aquesta compilació de bones pràctiques en l’àmbit de les indústries creatives prèvia a la 6a trobada de ministres de cultura del fòrum Àsia Europa ASEM que tindrà lloc el proper mes d’octubre a Rotterdam. L’objectiu de la trobada és afavorir l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les indústries creatives, la societat civil i els estaments governamentals, així com fomentar el diàleg interregional entre Europa i Àsia.

Hidden innovation : policy, industry and the creative sector

Stuart Cunningham | University of Queensland Press

Segons Cunningham, les indústries creatives poden fer una aportació clau a les economies avançades dels països desenvolupats ja què el sector creatiu genera idees, processos, productes i talent de gran utilitat per a la productivitat de tots els sectors econòmics. Cunningham assenyala que tradicionalment, les humanitats, les arts i les ciències socials han estat relegades de les agendes, les polítiques, els programes de recerca i els debats públics. Tot i què, en els últims anys, els canvis estructurals de les economies i societats avançades han portat a un primer pla a les industries i sectors creatius com a motor clau per al desenvolupament i la innovació. Però insisteix que molt del que és innovador en matèria d’indústries creatives està encara amagat. Per aquesta raó, l’objectiu principal del llibre és portar a la llum aquesta innovació creativa encara amagada i mostrar-la des d’una perspectiva de la política internacional i dels debats acadèmics interdisciplinaris que tracten de respondre al canvi profund industrial, social i cultural i que sí vinculen les industries culturals i creatives i el pensament innovador.

Martha Rosler. Culture Class

Martha Rosler ׀ Sternberg Press

Recull d’assaigs escrits entre 2010 i 2012 per Rosler sobre el paper social dels artistes en la cultura mundial i en els processos de gentrificació urbana.

A «Culture Class» Rosler torna a abordar les qüestions que tractava al seu projecte ‘If you lived here’ (1989-1991), la manca d’habitatge urbà i les seves arrels en la política pública, i les adapta als desenvolupaments neoliberals sorgits a les últimes dècades.  L’autora pren com a referència el llibre «The Rise of the Creative Class» (2002) on Richard Florida defineix un nou sector econòmic de treballadors creatius que s’estén més enllà dels artistes i que inclou dissenyadors, periodistes i persones que treballen en el sector de tecnologies – amb un grau elevant de formació i ben remunerat. Segons Florida, la presència de la classe creativa no és un subproducte de la prosperitat econòmica sinó un factor determinant per al creixement econòmic.

Festivalization as a Creative City Strategy

Nikolay Zherdev |  IN3 Working Paper Series (2014). IN3 (UOC) 

Resum: Mitjançant l'aplicació d'estratègies basades en la creativitat les ciutats intenten  destacar per tal d' atraure els ciutadans mòbils . En molts casos , s'aconsegueix a  través de la transformació de les ciutats i barris culturals en espais d'experiència. En aquest sentit, un dels instruments més populars d'implementació de la planificació cultural és la creació de la identitat de la ciutat i la seva promoció a través de festivals culturals. Aquests festivals s'han convertit en una política de " must -have " per als planificadors urbans de la Ciutat creativa que intenten galvanitzar la vida cultural local, construir una continuïtat del happening i així atraure persones creatives. Aquests factors converteixen l'espai urbà en un lloc de festival constant, un fenomen anomenat  festivalització de l'espai urbà. Discutint les connexions entre la teoria de les Ciutats Creatives i els estudis del festival, el treball té com a objectiu obrir un diàleg entre els dos, abordant la qüestió de com s'aplica la festivalització dins del paradigma de Ciutat Creativa. El document conclou que actualment els festivals penetren a diversos aspectes de les activitats culturals, socials i econòmics, passant de ser un instrument d'aplicació de l'estratègia en l'estratègia en ella mateixa.

Cultura, ciudadanía y desarrollo local

Tulio Hernández ׀ Diana López ׀ Cultura Chacao

Llibre que analitza el concepte de cultura ciutadana i com s’ha convertit en una estratègia molt estesa per millorar la convivència, el respecte a les normes i el reconeixement de la diversitat en moltes ciutats d’Amèrica Llatina. L’obra inclou textos teòrics i reflexions conceptuals, ètiques i polítiques, investigacions empíriques i experiències concretes desenvolupades a diverses ciutats veneçolanes. S’hi estudien també altres nocions, conceptes i estratègies incorporades posteriorment com el de ciutat creativa, ciutat educadora, ciutat inclusiva o ciutat sostenible.

Struggling for the Right to the (Creative) City in Berlin and Hamburg: New Urban Social Movements, New ‘Spaces of Hope’?

Johannes Novy ; Claire Colomb  | International Journal of Urban and Regional Research, Vol. 37, Issue 5, September 2013

Abstract  In cities across the globe there is mounting evidence of growing mobilization by members of the so-called ‘creative class’ in urban social movements, defending particular urban spaces and influencing urban development. This essay discusses the meaning of such developments with reference to the hypothesis made by David Harvey in Spaces of Capital about the increasing mobilization of cultural producers in oppositional movements in an era of wholesale instrumentalization of culture and ‘creativity’ in contemporary processes of capitalist urbanization. After briefly reviewing recent scholarly contributions on the transformations of urban social movements, as well as Harvey's hypothesis about the potential role of cultural producers in mobilizations for the construction of ‘spaces of hope’, the essay describes two specific urban protests that have occurred in Berlin and Hamburg in recent years: the fight for Berlin's waterfront in the Media Spree area, and the conflict centred on the Gängeviertel in Hamburg. In both protests artists, cultural producers and creative milieux have played a prominent role. The essay analyses the composition, agenda, contribution and contradictions of the coalitions behind the protests, discussing whether such movements represent the seeds of new types of coalitions with a wide-ranging agenda for urban change. The essay finally proposes a future research agenda on the role of artists, cultural producers and the ‘creative class’ in urban social movements across the globe.

Cultura y creatividad en la nueva economía urbana evidencias, discursos y críticas

Auxkin Galarraga Ezponda, Álvaro Luna García, Sandra González Durán |  Revista de dirección y administración de empresas = Enpresen zuzendaritza eta administraziorako aldizkaria, , Nº 20, 2013 

Resumen:  En la medida en que el papel de los sectores cultural, artístico y creativo en el desarrollo económico y social de las ciudades-región comienza a ser ampliamente reconocido gracias a las progresivas evidencias empíricas recogidas en los últimos años sobre su importante capacidad de dinamismo, innovación y conectividad global, las intervenciones de las diferentes administraciones públicas y agentes privados en este ámbito también han ido en aumento. Una vez que el sector industrial ha declinado de forma drástica y otras actividades terciarias de la economía urbana se encuentran estancadas o en declive (comercio, consultoría, servicios inmobiliarios, etc.), las formas de producción y trabajo cognitivo-culturales son crecientemente señaladas como grandes impulsoras de la regeneración urbana, el posicionamiento global de las ciudades-región, la creación de empleo y la conexión con las vanguardias culturales.

Europe in the creative age, revisited. Richard Florida

Demos Quarterly, Issue #1, Winter 2013/14


No deixeu de llegir el nou assaig de Richard Florida per a Demos on es planteja si l’augment de la classe creativa crearà desigualtat.

A post−creative city?

Malcolm Miles |  Eurozine

Aquest article de Malcolm Milers descriu el sorgiment  de les polítiques urbanes fonamentades en la teoria de las ciutats creatives amb una reflexió sobre les estratègies desenvolupades en els últims 15-20 anys. Descriu el paper dels diferents actors involucrats en la regeneració urbana, i analitza  el fenomen de la gentifricació. Una lectura que resumeix l’aparició i desenvolupament del paradigma de la ciutat creativa.

Creative city limits. Urban cultural economy in a new era of austerity

Andrew Harris,  Louis Moreno | AHRC Research Networking

Breu i interessant document que reflexiona sobre el paper de la creativitat en el creixement econòmic urbà i analitza les ambigüitats i contradiccions econòmiques i socials de les polítiques les ciutats creatives desenvolupades fins ara. Els autors, Andrew Harris i Louis Moreno, investigadors de la University College London (UCL), recullen i exposen els debats d’una xarxa d’investigació finançada per l’Art & Humanities Research Council, on es revisa i reformula la noció i les polítiques de ciutats creatives davant la inestabilitat financera actual, les retallades en el sector públic i les noves prioritats socials.