sociología

Un capítol a part en el diàleg entre art i ciència: la matèria fosca

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

Sovint, en les aproximacions entre art i ciència, s’adjudiquen unes determinades característiques a cada camp que no permeten un diàleg en igualtat de condicions. Ni la imaginació i la intuïció són patrimoni exclusiu de la pràctica artística, ni el rigor experimental i les certeses ho són de la pràctica científica. Són, precisament, les incerteses, els enfrontaments amb els límits del llenguatge, els nexes que vinculen aquestes formes de coneixement en un mateix nivell, sense jerarquies.

Són objectius els museus de ciència? Reflexions sobre política, poder i coneixement

Els museus són part de la societat, la cultura i la política, i com a tals esdevenen escenaris d’interacció i conflicte entre aquests àmbits. A més, són organismes que defineixen el coneixement per a la ciutadania, i també legitimen relats sobre ciutadania, nacionalisme, raça, revolució i modernitat. És per això que les anàlisis teòriques sobre l’autoria i les tècniques curatorials de les exposicions han de ser objecte d’una revisió profunda que estableixi diverses línies d’aproximació enteses en cada context de producció i recepció.

La cultura segons Terry Eagleton

Terry Eagleton | Taurus

Davant el repte d’abordar un concepte tan ampli com el de la cultura, Terry Eagleton comença el seu nou llibre aclarint que, per la dificultat que comporta elaborar-ne una teoria unificada, mostrarà diversos enfocaments que ens apropin de manera crítica a la noció actual del terme, guiats a través de les teories de figures com Edmund Burke, Raymond Williams, Johann Gottfried Herder, Matthew Arnold, Marx o Oscar Wilde.

Efectivament, Eagleton indaga en els conceptes de cultura que s’han anat succeint i superposant en els darrers segles (la cultura com a conjunt d’artefactes estètics, com a substitut de la religió, com a fet de la vida quotidiana, com a salvació social, com a indústria de l’entreteniment, etc.) amb una visió lúcida, divertida i mordaç, i s’endinsa en la discussió sobre quins són els valors intrínsecament humans i, per tant, constitutius de la idea mateixa de cultura, suspenent, fins i tot, les certeses que avui dia defineixen les polítiques culturals occidentals.

Principals pràctiques, àmbits i referents hispanoparlants de la ‘nova sociologia de les arts’

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

En la societat contemporània l’art és a tot arreu: no només a les galeries d’art o als museus, sinó als fogons d’una cuina, als tallers d’arquitectura i moda o a l’espai públic intervingut pels creadors de l’art urbà. Com es pot interpretar aquesta multiplicitat de pràctiques artístiques en la dinàmica cultural postmoderna?

La ‘nova sociologia de les arts’, entesa com una aproximació teòrica madura i oberta a aquest tipus de manifestacions, no ha tingut gaire ressò en l’àmbit hispanoparlant. Però el llibre «La nueva sociología de las artes. Una perspectiva hispanohablante y global» que presentem, publicat enguany, demostra que la sociologia hispànica pot aportar una visió molt rica i diversa, a més de global, tant pel que fa a pràctiques artístiques (dansa, cuina, arts visuals i escèniques) com pel que fa a àmbits temàtics (institucions i organitzacions artístiques, pràctiques de creació, recepció i gust).

La setmana a Facebook: museus, públics, dones, ciència, música, periodisme, art, smart cities, ciència ciutadana, sociologia

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Publictionnaire: la viquipèdia crítica sobre els públics

Centre de recherche sur les médiations (CREM) | Huma-Num

La qüestió dels públics de la cultura és sense dubte una noció difícil d’acotar en una disciplina en concret. Composta per les contribucions de l’antropologia, la sociologia, la filosofia, l’estètica, les ciències de la comunicació o la llengua, aquesta matèria s’enfronta al repte d’aportar una visió i criteri propis. En aquest context, el Centre de recherche sur les médiations (CREM) de la Universitat de Lorraine està desenvolupant un diccionari enciclopèdic, amb el treball d’un centenar d’experts, per abordar profundament l’àmbit dels públics des d’una òptica interdisciplinària.

Es tracta d’una eina en progrés constant, en construcció, on investigadors, professors i d’altres experts poden fer les seves aportacions amb l’objectiu de completar els discursos i les diverses perspectives en la matèria.

L’anàlisi del temps en els nous models de creació interactiva

L’era digital d’Internet ha capgirat la nostra relació amb el rellotge. Les xarxes han estès una configuració temporal lineal globalitzada que conté, però, múltiples contextos sincrònics i asincrònics que ens condicionen i defineixen. I és que la representació i la vivència del temps en una societat és una de les característiques que millor la determinen, perquè està fixada pel seu context cultural i especialment pel grau de desenvolupament de la seva tecnologia comunicativa.

És per això que, tot i que la nostra mesura temporal està constreta per l’obsessió per l’aprofitament del temps en les estructures de producció arran de la revolució industrial, les possibilitats que avui dia ofereixen les TIC estan expandint els límits de les realitats temporals quotidianes d’una manera tan complexa que es fa difícil predir l’evolució dels nostres codis temporals. «Temporalidades digitales. Análisis del tiempo en los new media y las narrativas interactivas» tracta aquesta qüestió en relació amb l’àmbit audiovisual per albirar futurs models de creació interactiva, i és una de les primeres investigacions que s’atribueix aquesta complexa i interessant tasca.

Les mondes de la médiation culturelle

C. Camart, F. Mairesse, C. Prévost-Thomas,  P. Vessely | L’Harmattan

Aquesta obra, que es presenta en dos volums, que es va publicar arran de la celebració a Paris del col·loqui internacional «Les mondes de la médiation culturelle» en 2013, repensa la mediació cultural des de l’òptica sociològica francòfona, amb estudis realitzats a França, Bèlgica o el Quebec, on aquesta disciplina ha estat especialment desenvolupada.

Bona part dels articles recollits fan una èmfasi en la possible caducitat de la noció original de «mediació cultural», que passa per una adequació d’aquesta pràctica i de les polítiques que l’inclouen en un nou paradigma, que inclouria aspectes com la diversitat o la participació social, sota noves denominacions com la transmediació o postmediació.

Manual sobre les indústries creatives i la innovació social

Fontys Academy for Creative Industries

«Reader on the Creative Industries & Social Innovation», fruit de 4 anys de recerca de l’equip d’Indústries Creatives de la Universitat Fontys de Tilburg (Països Baixos), és una guia adreçada a estudiants i professionals que vulguin endinsar-se i assolir una bona orientació en camps com les indústries creatives, l’economia de la cultura i la innovació social.

Gestión de la cultura y gestión de la vida: valoración y propuestas de empleo ecorresponsable desde la ecología profunda

Lina Gavira Álvarez (dir.) | Cinca

Partint del paradigma de l’ecologia profunda, aquest llibre reuneix reflexions teòriques i pràctiques sobre gestió cultural vinculant la cultura amb la gestió de diversos aspectes de la vida i plantejant una reformulació del sistema actual que posi les persones i l’entorn al centre de les polítiques i els projectes culturals.

L’obra planteja una transformació estructural a través d’estratègies i experiències aplicades a la vida quotidiana i a les organitzacions, que permeti “fer cultura amb consciència”, com a resposta a la crisi d’un sistema capitalista “gasós i especulador”, con afirmen els seus autors. El llibre recull els principals debats conceptuals sobre la gestió cultural i el seus vincles amb el desenvolupament, la situació dels sectors culturals en un context de globalització neoliberal i les estratègies i eines innovadores que s’estan implementat i que obren una finestra a un canvi de paradigma.