públics

Enquesta de participació cultural 2014

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.

Gestió de museus, recerca i exhibició de les col·leccions

Museum management and curatorship

Ja teniu a la vostra disposició l’últim número d’aquesta revista amb un article per millorar la presentació dels informes dels comptes anuals dels museus nacionals; un estudi que aporta nous coneixements sobre els moviments dels visitants per optimitzar d’una maner més adequada el disseny arquitectònic dels espais i la disposició museològica dels objectes, i una recerca sobre com perceben els visitants la presència d’objectes autèntics i originals a les exposicions.

Tuit de la setmana

#Followamuseum Recuerdo especial para aquellos que no salen en las listas "top" ni en las guías, y siguen abriendo a duras penas cada día.

Family Arts Campaign

Arts Council of England

Al web del programa 'Family Arts Campaign' podeu trobar articles, estudis de cas, informes de recerca i kits d’eines que us poden ajudar i aportar idees a l’hora d’atreure i augmentar el compromís del públic familiar a les vostres organitzacions culturals i artístiques. Es tracta de recursos per incrementar la qualitat de l’experiència i millorar les estratègies de màrqueting i comunicació amb el públic familiar. La majoria dels recursos estan orientats als sectors de les arts escèniques i visuals. Tot i que el programa també treballa en iniciatives en col·laboració amb museus i biblioteques.

Audience Finder

The Audience Agency | Arts Council of England

Interessant web amb múltiples recursos per conèixer i fer créixer els públics de les vostres organitzacions culturals. Proporciona una gran quantitat d’idees i consells pràctics per ajudar-vos a recollir, analitzar i interpretar les dades sobre els vostres públics i després poder aplicar-hi les estratègies adients per tal d’incrementar-los i fidelitzar-los. Els recursos es troben organitzats en tres grans apartats (Recull les teves dades / Interpreta les teves dades / Aplica una estratègia) i també es poden buscar per tipologies o segments d’audiències i per sectors (arts escèniques, música clàssica i actual, patrimoni, literatura, museus i arts de carrer).

Museus i les Col·leccions a Catalunya

Núria Mutilva | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura ha comptabilitzat 112 museus registrats i 388 col·leccions obertes al públic l’any 2013, segon es desprèn de les dades de l’estudi sobre “Museus i les Col·leccions a Catalunya.

La distinció entre museu i col·lecció no respon a l’interès dels objectes exposats sinó que es defineix a partir de les característiques estructurals, d’infraestructura i de funcionament que estableix la llei de museus. Per tant, aquells equipaments que no reuneixen els requisits tècnics tenen la consideració de col·leccions obertes al públic.

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

La perplejidad del teatro contemporáneo. Giulio Cesare de Castellucci

el balcón de la espera

En el cine dos escenas representan para mí toda la fuerza de la perplejidad que provoca la creación contemporánea. La primera la encontramos en la comedia de Woddy Allen Small Time Crooks (Granujas de medio pelo) cuando Ray Winkler, aquel entrañable buscavidas, acompaña a su mujer y al fraudulento marchante de arte interpretado por Hugh Grant  a ver una obra de creación contemporánea por tal de mejorar su educación y entrar en los círculos de la alta cultura. Ray no puede más que dormirse ante el imposible espectáculo.  La otra escena la encontramos en la para mi discutible La Grande Bellezza cuando una artista semidesnuda no duda en chocar contra un muro en un intento, una vez más fraudulento, de exponer su teoría del arte a partir del concepto de vibraciones.

Les retransmissions teatrals en viu i les innovacions digitals en les arts escèniques

Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García, David Throsby | Brighton Business School. Centre for Research in Innovation Management

Estudi que analitza el potencial de les retransmissions d’obres de teatre en viu als cinemes per captar nous públics. S’hi analitza el cas concret de dues obres del Teatre Nacional britànic retransmeses la temporada passada a diversos cinemes del Regne Unit. La investigació demostra que amb aquesta estratègia el National Theatre va aconseguir atreure noves audiències gràcies, en part, a les estretes relacions establertes entre els cinemes i els seus clients a tot el país. L’estudi ressalta la centralitat del ‘fet experiencial’ – difícil de traduir en el context digital – i la importància del component ‘en viu’ tant per a les audiències de teatre com de cinema. Es fa referència també a la necessitat que té el públic de viure experiències culturals en viu i que contrasta amb la lògica de consum sota demanda, on els individus poden triar el lloc i el moment per accedir als continguts però no experimenten aquesta emoció única que es produeix el primer cop que es representa una obra.

Bibliografia 'Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen'

Bibliografia elaborada per el Centre d’Informació i Documentació per el taller 'Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen', que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre 2014 a l’Institut del Teatre de Barcelona. 

Aquesta bibliografia recull una selecció d'articles sobre les experiències que s’estan portant a terme en aquest sector emergent que barreja l’emissió en directe d’òperes, ballet i teatre als cinemes i on el públic està simultàniament a diferents escenaris. La progressiva adopció d’entorns tecnològics en les arts performatives i l’ampliació de l’ample de banda han fet emergir nous sectors de mercats per a pantalles de cinema i espais culturals, amb la distribució de continguts en alta definició.

El taller s’emmarcà dins el projecte europeu SPECIFI que és l’acrònim d’'Smart Platforms Enabling the Creative Industries for the Future Internet', pressupostat amb un total de 5,7 milions d’euros i que es desenvoluparà fins al juny de 2015. Aquest projecte pretén crear una Anella Creativa Europea de Ciutats i Regions intel·ligents que faciliti la personalització, lliurament i compartició de serveis innovadors en l’àmbit de les indústries creatives co-dissenyats amb els usuaris, a escala local, regional i Europeu. L’Anella Creativa proveirà d’aquests serveis a través de fibra òptica i d’infraestructures sense fils.

PDF  Bibliografia. Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris