públics

Euro Vision Museums Exhibiting Europe, un objecte moltes visions

Projecte Euro Vision Museums Exhibiting Europe (EMEE)   

El projecte EMEE té per objectiu dotar d’eines els museus per reorientar el seu paper en la societat actual més intercultural i heterogènia i modernitzar-los des d’una perspectiva transregional europea. El projecte planteja un canvi de perspectiva des de tres punts de vista: una interpretació més innovadora dels objectes museístics per reflectir la diversitat i complexitat dels seus significats històrics; activar la participació dels visitants i acostar els no visitants per implicar-los en el dia a dia del museu, i fomentar la cooperació internacional a través de la mobilitat dels professionals i de l’intercanvi dels objectes museístics.

El valor educatiu dels museus en la societat actual

Network of European Museum Organisations (NEMO)

Document que recull les aportacions a la última conferència anual de la xarxa de museus NEMO. Les ponències conviden a revisar el concepte de valor educatiu dels museus i remarquen el gran potencial i el paper crucial de les institucions museístiques com a entorns d’aprenentatge per formar ciutadans més responsables i contribuir a una societat més inclusiva i informada.

Entendre i avaluar millor el valor de la cultura

Geoffrey Crossick, Patrycja Kaszynska | Arts and the Humanities Research Council

Informe que té per objectiu comprendre millor el significat de valor cultural. En aquest sentit, identifica els elements que el conformen, analitza l’impacte que té en els individus, en la societat i en l’economia i proposa metodologies adequades per avaluar-lo. L’informe alerta que, fins ara, els debats i les investigacions sobre valor cultural s’han realitzat des de perspectives massa estretes, sota uns estàndards de recerca poc rigorosos i sovint distorsionats per una voluntat de protegir el finançament públic de la cultura.

Spectateur et Politique

Christian Ruby

En aquest llibre es qüestiona la figura de l'espectador en l’art i la cultura en diàleg amb el pensament d’altres teòrics, fent palesa l’escletxa entre els defensors d’un tipus d’espectador (què entenen per espectador) i el seu discurs (segons com, on i quan es fabrica l'espectador).

Dividit en tres parts, s’elabora un diàleg a través de les teories de Deleuze, Lyotard i Foucault, d’una banda, i les de Mondzain i Rancière, de l’altra, visibilitzant les lògiques al voltant de la figura de l’espectador

Anàlisi de dades de públics i màrqueting digital en teatres d’òpera

Kevin O’Hora | Arts Management and Technology Laboratory

Informe que presenta bones pràctiques en matèria d’anàlisi de dades de públics en el sector operístic. S’hi presenten quatre estudis de cas que il·lustren com els departaments de màrqueting d’importants companyies d’òpera dels Estats Units recopilen i analitzen les dades d’usuaris extretes de les seves pàgines web i xarxes socials.S’hi expliquen les estratègies desenvolupades per aquestes companyies s’hi fan també recomanacions de programari. L’autor considera que invertir temps i diners en plataformes digitals però ignorar les oportunitats que ofereixen per a l’anàlisi de dades és perdre informació molt valuosa.

La pregunta en l’acte de mediació : bibliografia comentada

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La pregunta és una part fonamental en l’acte de mediació. La pregunta participa en la construcció de la relació entre la medicació i els públics. I en qualsevol acte de medicació cal plantejar-se com planificar i formular les preguntes als públics. Per orientar-nos en aquest procés, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta nova bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia per reflexionar sobre els principis fonamentals de la mediació i trobar respostes concretes i pràctiques sobre tècniques d’animació o comportaments dels visitants.

Emocions i museus : bibliografia comentada

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Quin ha de ser el paper de les emocions en la concepció d’un museu o d’una exposició? Com poden reforçar els propòsits científics i donar un major sentit a la visita? I quan els públics, els objectes o els temes són inusuals, conflictius o sensibles, com han de gestionar els museus aquestes fortes connotacions emocionals? I com acompanyar el visitant? A la nova bibliografia del Servei d’informació i documentació de l’Ocim trobareu llibres, articles i altres recursos en línia que us poden donar resposta a aquestes i altres qüestions sobre emocions i museus.

El valor cultural de l’experiència museística: estat de la recerca

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.

Museus i industries creatives: prova pilot d'un mapa del sector

Uldis Spuriņš i Gints Klāsons | Network of European Museum Organisations (NEMO)

Informe pilot que mostra els resultats d’un primer mapeig del sector. Els volums de participació i desenvolupament d’audiències, la disponibilitat de les col·leccions, així com la cooperació dels museus amb altres creatius no vinculats al personal de la pròpia institució han estat algunes de les dades claus tingudes en compte.

Enquesta de participació cultural a Catalunya 2015

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’edició de 2015 segueix la línia analítica d’edicions anteriors, tot incorporant noves qüestions que permeten analitzar la transformació de la societat catalana des d’una perspectiva cultural i dimensionar la participació cultural dins l’estil de vida dels ciutadans. En aquest sentit: el canvi tecnològic, la dinàmica demogràfica i la crisi econòmica són les tres grans línies que dimensionen els canvis que ha experimentat la població en les seves pràctiques culturals.