públics

Públic i funcions dels espais escènics municipals es mantenen estables durant el 2018

El públic i les funcions de les sales municipals es van mantenir el 2018 respecte els anys anteriors. Així es desprèn de les dades de l’estudi del “Circuit de la xarxa d’espais escènics municipals” que publica l’Oficina de Difusió Artística (ODA).

Fins a 439.646 espectadors van assistir a les 1.916 funcions organitzades pels espais escènics municipals l’any 2018, xifra que suposa un augment del 1,7% de públic respecte l’any anterior. D’aquest total, la dansa i la música són els gèneres que tenen un augment major d’espectadors (27,3% i 8,7% respectivament).

Diversió i postureig als museus

Llums de fantasia en un racó on fer-se una selfie, projeccions que ens provoquen sensacions o trobar-nos immerses en aventures que ens desperten emocions. Els parcs temàtics i alguns museus actuals poden resultar conceptualment molt propers. De fet n'hi ha que formen part d’una mateixa indústria, que no és precisament la cultural, sinó la gran indústria del turisme. És així com, cada vegada són més els museus que s'apropen a mètodes lúdics per atraure nous visitants.

Mesures i públics culturals

Per a la gestió dels públics culturals és clau disposar de dades dels usuaris de la cultura. Aquestes dades aporten valor als agents culturals i permeten millorar les estratègies per tal d’estendre la cultura que generen a un públic més ampli. Amb l’objectiu de consolidar el desenvolupament dels públics, la nova línia d’ajuts d’implementació fomenta l’adquisició o la utilització d’eines tecnològiques que ajudin a conèixer i a fidelitzar els usuaris dels sectors de les arts escèniques (dansa, teatre i circ), les arts visuals, l’audiovisual, el llibre, la música, els videojocs i les arts digitals.

L'art d'explicar-se a la xarxa

Cuberis

Si treballeu en un museu o en altres equipaments culturals, de ben segur que d’històries fascinants no us en falten, ja sigui per la col·lecció, l’equip o fins i tot el propi edifici. La tecnologia amb la que comptem actualment ens permet compartir aquestes històries arreu del món en un sol clic. Però per fàcil que sembli gràcies a comptar amb les eines, planificar i produir uns continguts que resultin coherents i amb uns objectius clars és un dels veritables reptes de la comunicació dels museus i de qualsevol institució cultural.

El misteri de la comissària

Serge Chaumier, Isabelle Roussel-Gillet [dir.] | Complicités

L’escriptora escriu llibres i articles. La pintora pinta quadres i murals. La músic compon i interpreta. I la comissària munta exposicions. En els tres primers casos tenim més o menys clar en què consisteix el procés. Però què és el comissariat? Què implica exposar alguna cosa en un espai? Quins processos i metodologies fa servir el comissari? A partir de quins criteris? Què vol dir en el fons comissariar? Per intentar respondre totes aquestes preguntes i resoldre el misteri de la comissària Serge Chaumier i Isabelle Rousell-Gillet han dirigit el llibre “Pratiques de comissariat d’exposition: Récits d’expériences pour une réflexion incarnée”.

Qui és aquesta gent que visita museus a Catalunya

Et deixo triar. Què prefereixes, quedar-te a casa i començar alguna sèrie de Netflix o agafar el tren i baixar a Barcelona per anar al museu? Va, calça’t que em ve de gust veure l’exposició que acaben d’inaugurar al CCCB. Ens podem imaginar la conversa. Un dissabte a la tarda d’estiu en alguna població a prop de la capital. Però, com són aquestes persones que decideixen dedicar el seu temps a vagar per un espai expositiu o un monument? Per respondre aquesta pregunta l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) va presentar el passat mes de juny els resultats relatius als museus i centres expositius de l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2017 (EPCC-2017).

La cultura gironina, un mapa amb llums i ombres

Girona és sinònim de cultura. La ciutat dels quatre rius s’ha projectat en el panorama català i internacional com una gran capital cultural gràcies a la consolidació de certàmens com ara el Temporada Alta (l’aparador d’arts escèniques nacionals i internacionals), el Festival Strenes (la cita de presentació en directe de les novetats discogràfiques dels artistes catalans) o el Temps de Flors (l’exuberant exposició de flors, monuments, patis i jardins). A fi de fer una ‘radiografia objectiva’ de la vida cultural de Girona, l’ajuntament ha impulsat l’elaboració d’un Mapa cultural.

RESET18, radiografia del present

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur. I, de fet, respostes no en van faltar, però  encara van sorgir més preguntes.

Indicadors per a una nova relació. L'Índex de Relació Cultural (IRC)

Bruno Dosseur | AMSCTI

La qualitat i la relació entre públic i institució, és difícil de mesurar segons els indicadors habituals. Però podem fer una avaluació basada en el temps que dura la relació dels públics amb els centres culturals, fent ús de l'Índex de Relació Cultural.

Bruno Dosseur, és director de Le Dôme - Relais d’sciences, un espai entre la recerca i la mediació cultural i científica, i aquesta és  la seva proposta:

Com estimular l’arribada de públic familiar a museus

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaria General Técnica – Subdirección General de Documentación y Publicaciones

El Laboratorio Permanente de Público de Museos ha considerat essencial l’estudi del segment de públic familiar, ja que el museu necessita les famílies i a la inversa. I perquè? Doncs perquè els hàbits culturals s’inicien en l’àmbit familiar. Tot i que molts equipaments museístics posen en marxa activitats destinades al públic familiar, “és evident que existeix una distància entre els museus i les famílies”. Aquest informe estudia la relació entre aquests des de l’àmbit teòric i després mitjançant una aproximació qualitativa.