projectes educatius

Quan els records guanyen la partida

Travessar el llindar de la porta i recordar, de sobte, l’olor de la cuina de l’àvia. Escoltar aquella melodia que, sense tenir del tot clar per què, et transporta als moments feliços de la teva infantesa. Sorprendre’t en veure aquella foto, esgrogueïda i rebregada, amb els ulls d’una nena que s’assemblen als teus, que són els teus. Els anys passen i les persones canvien, però els sentits, potser algun més que els altres, perduren i s’entrellacen amb els moments viscuts. La memòria, tanmateix, no sempre és tan fiable, i més sovint del que voldríem acaba perdent la batalla contra l’oblit.

L’oferta educativa no formal en l’àmbit artístic a Catalunya

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

Aplicació dels instruments metodològics, anàlisi descriptiva i interpretativa i propostes de millora.

Per petit que sigui el nostre municipi o per allunyat que estigui de nuclis urbans més grans o amb majors recursos, resulta evident que a la nostra ciutadania els agrada conviure i formar-se amb les arts. L’evidència d’això la trobem en l’existència de tantíssimes entitats localitzades que, siguin no formals o informals, parteixen d’una mateixa premissa: educar-se en l’art i, en moltíssims casos, fer-ho de forma totalment entregada i allunyada d’interessos professionals o formatius formals. És a dir, fer-ho simplement perquè hi tenen dret i els ve de gust.

La brúixola de l'impacte social

Tanquem un cicle, s’ha acabat el projecte que ens ha dut de cap durant tants mesos. Ha arribat l’hora de fer la memòria del nostre projecte cultural i sabem que com a institució necessitarem dades. Farem algun gràfic amb les dades recollides i ho tindrem resolt, però i si ens preguntem per l’impacte? Valorar-ne l’impacte social a posteriori, ens serà més complicat perquè moltes dades numèriques no ens podran informar sobre quin ha sigut aquest impacte i aleshores la memòria ens pot quedar supèrflua. En canvi, avaluar un projecte des d’una planificació inicial és clau per poder millorar qualsevol projecte, sobretot si volem valorar-ne l’impacte social, més enllà d’un recital de dades i poder millorar de cara a un futur.

Viure la pintura

La imatge en moviment guanya terreny i anem descobrint com tota imatge pot animar-se amb el format més idoni. Arts com la pintura o l’escultura, que acostumem a veure des del hieratisme, passen a l’audiovisual i de sobte podem veure com es mouen o  fins i tot ens canten a ritme de trap.

Les arts, formes de transmissió de l’intangible: Carme Solé Vendrell 'WHY' i Claudio Cavalli 'L’Eroico Manoscritto'

Carme Solé Vendrell: el projecte <<WHY>>

amb Carme Solé Vendrell



 

Carme Solé Vendrell: “Alguns monstres viuen en contes, d’altres en la vida d’un infant”

“Encara som a prop dels dies de llegir contes il·lustrats”, deia Eulàlia Bosch a l’hora de presentar la ponència de Carme Solé Vendrell a Interacció18. La il·lustradora ha publicat més de 800 llibres, alguns dels quals també ha escrit, però sobretot és coneguda per les pintures Why? que trobem penjades als balcons de Barcelona. Aquesta és la seva història.

1

L’educació en la intersecció de la tecnologia, la cultura i la creativitat (I)

Transformant pràctiques informals d’educació artística amb la tecnologia

La revolució tecnològica dels nostres temps és imparable, és un fet. Dia rere dia introduïm algun canvi en les nostres vides relacionat amb els usos de les TIC, en les esferes personal, professional i social. I en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació. Però, són tots els canvis innovadors? José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor afirmen a “Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología” que innovar significa aportar solucions positives, ja sigui introduint recursos d’última generació com rescatant valors i pràctiques del passat encara vàlides. En tot cas, entre el determinisme tecnològic i la utopia analògica hi ha molts mons per recórrer. I atès que la tecnologia és un llenguatge i un conjunt d’instruments en ple desenvolupament, l’art, que naturalment busca mitjans a través dels quals expandir-se, esprem aquestes noves possibilitats d’expressió.

L’art d'aprendre (I)

Què és el que ens fa perdre la llibertat expressiva? El que comença sent uns gargots de colors, aviat passen a ser formes figuratives: una casa, un arbre o els nostres progenitors. Aquest procés innocent que s’inicia a la infància, només és el principi d’un distanciament entre la llibertat artística creativa i l’aprenentatge curricular.

Tuit de la setmana

Una solució col.lectiva: el teatre! Jo somnio en una escola on cada institut tingui teatre! Cal deshinibir els infants. Viuen aïllats dins les pantalles el seu fracàs escolar. Teatre és participació, intel.ligència col.lectiva. #Pennac @LauraLopezG

Euro Cities i l'educació cultural

Euro Cities

La xarxa de grans ciutats europees Euro Cities, va debatre a Oulu sobre les possibilitats de relació que oferia la cultura infantil i l’educació cultural en l’àmbit local. La proposta del Culture forum d’Euro Cities, es centra sobretot en el cas de Finlàndia com a exemple d’escola vinculada al teixit cultural local. I posa d’exemple els casos de dues grans ciutats fineses, el de Helsinki i la seva veïna metropolitana, Espoo. En desgranem les conclusions.