producte cultural

Manual de productes i serveis digitals

Digital R&D Fund for the Arts

Guia que proporciona a les organitzacions culturals pautes, consells i recursos per millorar el desenvolupament dels seus productes digitals en l’àmbit artístic i cultural, ja sigui per crear-ne de nous o per millorar els ja existents. El document parteix de quatre preguntes bàsiques: ‘Why’ (Per què), ‘Who’ (Qui i per a qui); ‘What’ (Què) i ‘How’ (Com) desenvolupar un producte cultural i proporciona explicacions, plantilles i documents de referència per guiar els professionals en el disseny, implementació i avaluació i al llarg de tot el cicle de vida d’un producte cultural.

Turisme cultural: situació actual i perspectives de futur

Us presentem dos llibres que analitzen el fenomen del turisme cultural des de diverses perspectives: els seus protagonistes i actors, les polítiques i estratègies per posar en valor els seus recursos o l’estructura i organització dels seus mercats. Les dues publicacions destaquen la necessitat d’aprofundir en el concepte de turisme cultural,  el seu significat i definició operativa per millorar la seva gestió atès el gran protagonisme que ha adquirir el turisme cultural en els mercats internacionals. El turista és cada vegada més exigent i actiu, les administracions públiques i els propietaris privats han apostat per la recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i s’ha creat una teixit industrial al voltant de la creació de productes específics en l’àmbit cultural que expliquen l’emergència d’aquesta tipologia turística a escala mundial.

Parásitos. Cómo los oportunistas digitales están destruyendo el negocio de la cultura

El periodista Robert Levine replanteja en aquest llibre el debat sobre propietat intel·lectual i alerta que les grans empreses digitals que promouen la supressió dels drets d’autor i la gratuïtat a internet estan destruint el negoci de la cultura en favor dels seus propis interessos.

Levine considera que el conflicte no és entre el públic consumidor i les empreses proveïdores de continguts, sinó entre aquestes empreses i les empreses tecnològiques.. Posa com a exemple que moltes d’aquestes empreses que defensen que els continguts han de ser gratuïts a la xarxa, cobren de Google, a qui interessa la distribució gratuïta de continguts perquè així augmenta el tràfic a la xarxa i, en conseqüència, els seus ingressos publicitaris. Denuncia que grans corporacions com Apple, Amazon i empreses de capital risc de Silicon Valley basen el seu model de negoci en oferir uns continguts pels qual no paguen o venen molt per sota del seu preu de cost. Les acusa de paràsites i d’enfonsar el negoci de les empreses productores de continguts i dels seus autors.