precarietat

Tres de cada quatre artistes catalans ingressen menys de 18.000 euros anuals


Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

Acció climàtica als museus, desigualtats culturals i crisi ecosocial en l’era digital entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.

L’altra cara de la moneda: el benestar dels treballadors de la cultura


La relació entre cultura i benestar son cada vegada més evidents i analitzats. Així es va demostrar a Interacció 2021, dedicada precisament a com es relacionen cultura i salut. L’expressió mens sana in corpore sano va prendre tot el sentit a la jornada Interacció21 i es va concloure que la cultura en aquesta màxima hi té molt a veure.

Precarietat laboral, tecnologies immersives, drets digitals o la crisi del sistema cultural entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.

Justícia creativa: un camí cap a la igualtat?

Mark Banks |  Rowman & Littlefield International

Moltes vegades s'entén la cultura com un vehicle adequat per tal d’aconseguir més justícia social, però què succeeix quan dins de la propia cultura no hi ha justícia? Banks reflexiona sobre els diferents escenaris on no es dona justícia dins de l’àmbit cultural. Què entén l’autor per justícia creativa?  Dins del sector cultural es tracta sobretot aconseguir un clima d’igualtat i equitat d’oportunitats, on hi hagi una accés igualitari  als recursos econòmics i en el reconeixement polític i social. 

Estatuto de Artista: realidad y perspectivas inmediatas (Jornada)

Parece existir un consenso respecto a las dificultades a las que se deben enfrentar los profesionales de la cultura, las artes y demás sectores creativos a la hora de formalizar sus relaciones tributarias, laborales o con la Seguridad Social y demás administraciones competentes. La falta de adaptación de los sistemas de cobertura a la heterogénea realidad sectorial, caracterizada por una actividad profesional intermitente y de ingresos irregulares, conlleva la desprotección del profesional, dada entre otros, por los bajos tiempos de cotización acumulados.

La cultura del treball cultural

Toby Miller | Gedisa

Treballes per viure o vius per treballar? Segurament us han fet o us heu arribat a plantejar alguna vegada aquesta pregunta de resposta complexa, ja que es pot fer difícil apostar clarament per alguna de les dues opcions. De fet, dependrà de molts factors i força basculants, sobretot si ens dediquem a treballar la cultura.

Interseccions entre pedagogia i art. La (necessària) figura de l’arteducador

Les relacions entre educació i cultura han anat canviant amb els anys. A mesura que han anat configurant els béns patrimonials de la societat, factors com els models polítics han propiciat la seva separació en ministeris diferents[1] o bé les han acostat tímidament en un intent de millorar els desajustos que el mercat ha anat engrandint.[2] Les lògiques basades en la segmentació disciplinària han afavorit les desigualtats socials i les dinàmiques d’exclusió, a més de limitar els espais educatius a les estructures formals d’ensenyament i als serveis educatius dels equipaments culturals, malgrat la importància creixent de l’oferta en educació no formal relacionada amb l’oci, el lleure o l’esport.

De lluny ve una música celestial

Barcelona, 1997. La Joana s’ha llevat nerviosa. És el dia. No pot esperar que arribin les cinc de la tarda, l’hora en què sortirà de classe. Però no té més remei que passar el dia a l’institut. Ho té tot planejat i ja ho ha parlat amb la mare. Quan el timbre certifiqui que s’ha acabat la lliçó d’Anglès, la Joana s’afanyarà a agafar l’autobús, que la portarà a la Plaça de Catalunya. Baixant la Rambla a mà dreta hi ha el carrer dels Tallers i al número 7, Discos Castelló. Que no hi hagi cua, pensa. Avui surt a la venda “Bon dia”, el nou disc d’Els Pets, i no hi ha res que la Joana desitgi més.

Vull ser actriu? Artistes i precarietat laboral

Imaginem-nos una noia que es diu Joana. La Joana acaba de fer setze anys i aquest any acaba l’educació secundària obligatòria. Com que el final de l’etapa s’acosta, sorgeix la gran pregunta: i què farà després? A l’institut ja han començat les xerrades d’orientació. Nota que de mica en mica augmenta la pressió: ha de prendre una decisió que sembla transcendental. Ha d’encarar el seu futur. És filla i néta de farmacèutics i creu que a casa esperen que ella continuï la tradició familiar. Però ja fa temps que, en secret, dóna voltes a una idea. Una bogeria, potser. Encara no s’ha atrevit a comentar-ho amb els seus pares. Com reaccionaran quan els digui que vol ser actriu?