política

A contratemps: anotacions esparses d'abans del Facebook (1992-2010)

Joan M. Minguet Batllori | Comanegra

La portada groga recorda a l’exposició dedicada al «Manifest Groc» de Dalí, Gasch i Montanyà –una provocadora declaració que atacava els convencionalismes i la cultura oficial catalana– que va estar comissariada per l’autor del llibre allà per 2004, i de la qual ens parla a l’interior de les seves pàgines.

La cultura segons Terry Eagleton

Terry Eagleton | Taurus

Davant el repte d’abordar un concepte tan ampli com el de la cultura, Terry Eagleton comença el seu nou llibre aclarint que, per la dificultat que comporta elaborar-ne una teoria unificada, mostrarà diversos enfocaments que ens apropin de manera crítica a la noció actual del terme, guiats a través de les teories de figures com Edmund Burke, Raymond Williams, Johann Gottfried Herder, Matthew Arnold, Marx o Oscar Wilde.

Efectivament, Eagleton indaga en els conceptes de cultura que s’han anat succeint i superposant en els darrers segles (la cultura com a conjunt d’artefactes estètics, com a substitut de la religió, com a fet de la vida quotidiana, com a salvació social, com a indústria de l’entreteniment, etc.) amb una visió lúcida, divertida i mordaç, i s’endinsa en la discussió sobre quins són els valors intrínsecament humans i, per tant, constitutius de la idea mateixa de cultura, suspenent, fins i tot, les certeses que avui dia defineixen les polítiques culturals occidentals.

L’assignatura pendent. Converses sobre educació, política i cultura

Gemma Carbó Ribugent | Papers amb Accent

«Consideres que els docents poden ser bons gestors culturals?» Aquesta és una de les preguntes que fa Gemma Carbó Ribugent a José Teixeira Coelho, una de les 18 figures rellevants de l’àmbit de les polítiques culturals i educatives a les quals entrevista en el llibre «L’assignatura pendent. Converses sobre educació, política i cultura» per mostrar l’estat de la relació entre aquests sectors, amb aproximacions a l’economia i la investigació.

La filosofia posa a prova els discursos dels polítics francesos

Antoine Schirer i Karim El Hadj | Le Monde

En plena carrera cap a l’elecció de la presidència francesa, acomiadem la setmana amb un vídeo que, en clau filosòfica, revisa els discursos amb què els polítics busquen persuadir les audiències. I Macron i Le Pen, entre d’altres, queden en evidència: les seves argumentacions són plenes de fal·làcies, és a dir, errors de lògica que serveixen per intentar convèncer amb raonaments enganyosos i tenir sempre la raó.

La culture contre la violence ?

Guillaume Pfister (coord.)| Arfuyen

Que la cultura no sigui un tema candent en els debats polítics no és un mal endèmic de casa nostra. Aquest llibre, una obra col·lectiva concebuda per joves estudiants de la prestigiosa universitat Sciences Po de Paris i coordinada pel professor G. Pfister, aborda la cultura com un element indispensable per fer front a la violència política, social i econòmica.

La setmana a Facebook: lectura, museus, ciència, CoNCA, filòsofs, empresa, polítiques culturals, agents públics, llibres

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Avui és el #DayofFacts

Dayoffacts.org

L’era de la postveritat, escollida pel diccionari Oxford com a expressió de l’any 2016, està marcant un temps en el qual els fets objectius i la veracitat científica estan influint menys en la formació de l’opinió pública, alimentada per uns mitjans de comunicació sota el poder de les grans corporacions i grups d’interès. Les decisions polítiques, ètiques i econòmiques es contraposen en molts casos a l’evidència científica, i esdeveniments com l’arribada de Trump al poder o el triomf del Brexit o el negacionisme del canvi climàtic marquen aquesta època[1].

Tuit de la setmana

En part, la crisi d'Europa té a veure amb un relat cultural tímid (i caduc) i unes polítiques culturals molt primes. @jordipascual21

No culture, no Europe. On the foundation of politics

Pascal Gielen (ed.) | Valiz

Quina ha estat la causa del daltabaix polític i econòmic a Europa? La resposta de l’equip d’experts, artistes i científics que han elaborat «No culture, no Europe. On the foundation of politics» és contundent: la manca d’interès de la Unió Europea per la cultura n’és el motiu principal. I sense una inversió estructural en educació i recerca en matèria cultural Europa continuarà sumida en un estat de crisi permanent.

The Indicator Framework on Culture and Democracy

El lligam entre cultura i política a Europa no havia comptat mai amb tanta evidència empírica com fins ara. El Consell d’Europa ha desenvolupat l'Indicator Framework on Culture and Democracy, una potent eina per a examinar quin és l’estat de la relació entre cultura i democràcia en els països membres i per establir comparatives que ajudin a identificar oportunitats i reptes per a les futures intervencions en les polítiques culturals.