mercat de treball

La setmana a Facebook: patrimoni, artistes, precarietat, Brexit, Servei de biblioteques,

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 

"El de la biblioteca"

Hace algún tiempo, entrevisté al gerente de un teatro público de un pequeño pueblo de Asturias. El hombre, de unos cincuenta años, llevaba casi toda su vida trabajando para el Ayuntamiento, encargándose de coordinar y programar las actividades culturales que se realizaban en el pueblo.

Yo sabía antes de entrevistarle  (siempre trato de investigar un poco la carrera de los entrevistados), que hacía unos años había realizado un curso de experto en gestión cultural que impartían en Oviedo. Al preguntarle por ello, me comentó que a pesar de llevar toda la vida dedicándose a la gestión cultural, con este curso pudo comprobar que lo que él hacía de manera rutinaria, tenía una traducción académica, y le permitió adquirir un sinfín de herramientas que le serían de gran ayuda para su trabajo.

Culture Statistics 2016. El sector cultural en xifres segons Eurostat

Eurostat | Publications Office of the European Union

La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de «Culture Statistics» publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.

Richard Gerver: "Les habilitats que busquen les empreses les tenen els nens"

Entrevista de Laia Corbella publicat a Via Empresa el 8 de novembre del 2016.

 Fes clic aquí per veure l’article original

Convertit en un dels assessors més sol·licitats per governs i institucions, l'exprofessor britànic aposta per l'art i la cultura com a motor de transformació de les empreses

Richard Gerver (Londres, 1969), com Ken Robinson, és un gran orador. El seu gran èxit va ser convertir la Grange Primary School, un dels pitjors col·legis de la Gran Bretanya, en un dels centres més creatius i innovadors del món, fet que li va atorgar el títol de Millor Director en els British National Teaching Awards. Des de llavors, Gerver s'ha convertit en un dels pensadors educatius més sol·licitats per governs i institucions que aposten per un model on la creativitat i la innovació són el motor per sobreviure.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2016

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 158,5 milers de persones en el tercer trimestre del 2016, xifra que es tradueix en una variació interanual del 5,2%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 15,2% en el cas dels homes i un descens del 7,2% en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada puja un 7,8% i la no assalariada puja un 1%. El sector cultural aplega el 4,9% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 2,9% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

Estudio sociolaboral del colectivo de actores y bailarines en España

Fundació AISGE

Aquest estudi, que analitza la situació laboral dels actors i ballarins, es tracta del treball més exhaustiu en aquesta matèria realitzat a Espanya, nodrit per una mostra (3.282 enquestats) que representa el 39% del col·lectiu d’associats d’AISGE, entitat que gestiona els drets de propietat intel·lectual dels actors, dobladors, ballarins i directors d’escena de tot l’Estat.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2016

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 149,3 milers de persones en el segon trimestre del 2016, xifra que es tradueix en una variació interanual del 0,5%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 14 % en el cas dels homes i un descens del 15,6 % en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada baixa un 1,6% i la no assalariada puja un 4,2%. El sector cultural aplega el 4,7% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 2,6% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,8%.

El tercer sector cultural català: principals característiques i el seu impacte econòmic (2013)

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb l’objectiu de conèixer a fons l’ampli espectre que conforma el teixit associatiu cultural de Catalunya, des del Departament es presenten: d’una banda, les principals dades estadístiques que el defineixen, a través dels resultats d’una enquesta proporcionada de primera mà a prop de 3500 entitats culturals del territori. I per l’altra, l’impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya l’any 2013.

A través de l’enquesta proporcionada a un total de 3.445 associacions culturals catalanes (que tenen com a objectiu principal el desenvolupament de diferents activitats relacionades amb les tradicions i les expressions culturals d’arrel popular a Catalunya), ha permès elaborar una radiografia de l’estat del tercer sector cultural l’any 2013.

Informe PROTECTURI. Patrimoni cultural i impacte econòmic a l’estat espanyol 2009-2013

Asociación PROTECTURI

En aquest informe es destaquen algunes de les dades més rellevants en matèria de protecció patrimoni cultural i l’impacte econòmic del sector a l’estat espanyol durant el període 2009-2013. A destacar:

  • Només en el període 2009-2012, la inversió pública en matèria de patrimoni cultural cau un 43% (un 47% si es té en compte la inversió des de les comunitats autònomes).

Situació professional i laboral dels mediadors de museus francesos

Aurélie Peyrin | La Documentation Française

Aquest llibre analitza la situació i condicions laborals dels mediadors de museus encarregats d’acompanyar els visitants i ajudar-los a observar, comprendre i interpretar les obres d’art i col·leccions d’objectes. L’autora estudia la realitat francesa i es pregunta per què hi ha un contrast tan fort entre la imatge atractiva que desprèn aquest perfil professional, ocupat majoritàriament per titulats ben formats i apassionats per una feina que consideren enriquidora i interessant que atreu cada any a milers de candidats, i la gran inquietud professional expressada pels qui l’exerceixen per les seves condicions laborals precàries. Peyrin desmunta el discurs amable que ha acompanyat tradicionalment a la figura dels mediadors i mostra la realitat d’un cos professional encara sense un estatus plenament reconegut dins la funció pública i que pateix una situació de fragilitat dins les organitzacions museístiques.