pensament

Un futur en suspensió

Artícles sobre els possibles futurs escenaris per la cultura.

Poc el paper i menys els rius de tinta, però molta la bateria i els píxels que s’inverteixen aquestes darreres setmanes en la circulació de reflexions i noves idees de futur per a unes societats que ara mateix es troben en suspensió. L’àmbit cultural està actuant àgilment i de maneres ben diverses a la crisi del Covid-19, en molts casos innovant i aplicant l'accessibilitat digital. Ara bé, aquesta resposta de cara a la societat, no pot amagar les inquietuds dels diversos sectors culturals, que com la resta del món, es troben immersos en un moment ple d’incerteses que al mateix temps, permet obrir nous escenaris d’oportunitats com podreu llegir als següents articles. Esperem que d’entre aquestes opinions en podeu extreure idees que us resultin de profit per a un futur que no sabem com serà, però que podem treballar per escriure conjuntament.

Pensament contemporani en temps de pandèmia.

Sopa de Wuhan | ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio) - Pablo Amadeo

Deixem el telèfon mòbil per un moment, apaguem la televisió amb les notícies 24h i les apps que barregen notícies de qualsevol punt del món amb imatges quotidianes de confinament. És hora també de llegir i reflexionar, de prendre's temps per pensar. Fem una pausa a l’ara i aquí, per mirar enrere i sobretot, endavant.
 

«Sopa de Wuhan» és el títol del llibre creat per ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio), una iniciativa editorial -on-line i gratuïta- de l'argentí Pablo Amadeo que aglutina una quinzena de pensadors i pensadores d'Alemanya, Itàlia, França, Espanya, EUA, Corea de Sud, Eslovènia, Bolívia, Uruguai i Xile. Els articles, que formen el llibre, s’han publicat el darrer mes en diversos mitjans, sobre la crisi sanitària, social i econòmica que està vivint el món. La publicació vol reflectir polèmiques i debats recents al voltant dels escenaris que s'obren amb la pandèmia del Coronavirus, les mirades sobre el present i les hipòtesis sobre el futur. Pensament d’avui, des del confinament.

La cultura (i les persones) del canvi

Bas Lafleu [ed.], Wietske Maas [ed.], Susanne Mors [ed.] | European Cultural Foundation


El seu títol així ho indica; el lema que advoquen  tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social: Courageous citizens. How culture contributes to social change.


Coincidint amb el desè aniversari del European Cultural Foundation’s Princess Margriet Award for Culture aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes. A banda de girar entorn al tema principal, cadascuna d’elles posa especial èmfasi en alguna d’aquestes qüestions, les quals estructuren el llibre en 3 parts:

Les claus de la futurabilitat: possibilitat, potència i poder

Franco “Bifo” Berardi | Caja Negra
Quantes vegades ens hem imaginat el futur? O, més ben dit... quantes vegades l’hem vist? Ja a finals del segle XIX els lectors de Jules Verne es van apropar de la mà de les seves novel·les a hipotètics futurs que en alguns àmbits no s’allunyàven gaire del que realment ha acabat succeint. Més tard va ser George Orwell qui ens va transportar a un futur distopic on tot era sabut i vigilat pel Gran Germà. De les novel·les a les pel·lícules, i de les pel·lícules, a les sèries de televisió, on les actuals i premiades Black Mirror o The Handmaid’s Tale són tendència entre joves i grans.

Recórrer la història per entendre la contemporaneïtat

Juan Albarrán | Producciones de Arte y Pensamiento

Seguint una lògica historiogràfica, el llibre «Disputas sobre lo contemporáneo» de Juan Albarrán reuneix diverses opinions, discursos, creacions i idees que permeten entendre d’on sorgeix el que entenem per contemporaneïtat actualment. Tot i seguir uns moments històrics concrets posicionats en una linealitat temporal per tal d’acotar l’art espanyol entre l’antifranquisme i la postmodernitat, alerta que en cap cas aquests moments pretenen marcar un inici i un final del relat, sino obrir noves mirades que permetin tensionar discursos i contraposar-los.

Doble o descafeïnat?

Alberto Santamaría | Siglo XXI

Poques vegades veurem una persona aficionada al cafè demanant-ne un de descafeïnat. Però malgrat la seva recent història (100 anys no són res si es comparen amb els més de set segles de l’ús del gra de cafè) s’ha fet un lloc dins del consum total, assolint el 10%. És aquesta una manera de diversificar (i augmentar) el tipus de consumidors? Alguns pensadors i crítics d’art consideren que ha passat quelcom semblant en el cas de l’art. Ara bé, quin és el preu a pagar perquè l’art i la cultura aconsegueixin més presència i popularitat a la nostra societat?

Tenir coneixement de la recerca artística

Gerard Vilar | Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Núm. 43, 2018

Quin és el valor cognitiu de les arts? Preneu llapis i paper!

Generalment s’hi associen diferents formes d’emotivismes, formalismes i sentimentalismes a les obres d’art, però què n’aprenem realment o què podem arribar a aprendre de les arts, sobretot quan les obres tenen un bon coixí de recerca?

La transició cultural digital

Coord.: Juan Arturo Rubio Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins | Arbor

Les xarxes socials han esdevingut un món paral·lel a la nostra realitat física per on circulen grans cabals d’informació en format digital. Aquesta informació ens arriba vestida de diferents maneres, amb el muntatge d’un vídeo, amb les línies d’un text, el dinamisme d’un gif o la síntesi d’una infografía. El procés de transformació del físic-analògic al digital està transformant el món i la manera d’accedir a la cultura i al coneixement, per tant, també ho fa en les formes de crear, mediar i participar de la cultura. Aquest número de la revista sobre ciència, pensament i cultura, Arbor Vol 195, No 791 (2019) aprofundeix en la digitalització del coneixement i tot allò que suposa per a la gestió cultural i les indústries creatives.

ReAccionar les Humanitats

La paciència és la mare de la ciència? Probablement la mare de la ciència i de la paciència, siguin les humanitats, perquè és a partir de les preguntes i de la raó que desfilen totes les ciències que expliquen la vida, o ho procuren. D’entre elles, les humanitats s’han relegat de certs àmbits per la seva aparent manca d’utilitarisme dins la societat de consum, o això ens han volgut fet creure?

'Territori contemporani'. Capítol 14

Territori contemporani, és un programa sobre art i cultura contemporània a comarques.

En aquest capítol, comencem al Baumannlab de Terrassa, un laboratori de creació jove amb vocació multidisciplinària, que té com a eix central les arts visuals i el pensament contemporani.