patrimoni cultural

“La cultura és identificar-se amb alguna cosa, i t’hi identifiques quan sents passió”

Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
 

Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”
 

Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.

El valor singular del patrimoni industrial

Posar en valor el patrimoni industrial és un tasca amb moltes possibilitats tal com ens demostra el llibre Conservación y restauración del patrimonio industrial. A través d’unes directrius molt pràctiques que repassen totes les facetes de gestió del patrimoni industrial -- des de les parts més materials sobre conservació fins a consells sobre com engegar un projecte de restauració i promoció del patrimoni industrial -- aquest llibre ens permet reflexionar sobre la importància de fer una bona recuperació i revalorització del patrimoni industrial. Una manual que tant pot servir per a conservadors i patrimonialistes que vulguin saber-ne més d’aquest tipus de patrimoni, com ara gestors culturals que tinguin com a objectiu investigar el valor d’aquest determinat patrimoni. 

Qui, com i quan ens visita? | Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018

Antoni Laporte, Joaquina Bobes i Xavier Ulled | Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

Distingir entre visitants i usos, entre visites escolars, familiars i altres, entre visites de pagament, gratuïtes o amb descompte... Tothom qui treballi en la gestió d’un museu, col·lecció, monument o centre d’interpretació sap que aquestes són tan sols algunes de les dades que cal recollir per conèixer la quantitat i tipologia de públics que rep diàriament el seu equipament.
 

Un any més, l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya recull i compara una gran quantitat de dades amb l’objectiu de “donar servei als museus i centres patrimonials, així com a les administracions i titulars, en la planificació, programació i avaluació de la seva relació amb els públics”. El Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018 és el quart i últim informe que han publicat, seguint el mateix model de recompte elaborat el 2015 i utilitzat en els tres primers informes (els de 2015, 2016 i 2017)

Per què són necessàries la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània | Inauguració Debat d’Interacció 2019

amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

La cultura a debat

Le Grand Débat de la Culture

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time i esdevenint tendència a les xarxa, on proliferaven debats sobre els debats. Ara bé, tret d’uns pocs i puntuals debats centrats en la gestió política de la cultura, on era la cultura als debats generals? Es parlava sobre polítiques culturals? Debatem prou sobre la gestió que fem de la cultura?

L'ús del museu com a agència de relacions públiques de les empreses patrocinadores: el paper dels mitjans de comunicació.

Santos M. Mateos-Rusillo. 'The use of the museum as a public relations agency by sponsors: the role of the media' Communication & Society, vol. 32, núm. 2, 2019, p. 51-66.

Presentem aquest interessant artícle de Santos M. Mateos Rusillo, company de la comunitat d'Interacció i autor del blog "Miradas desde la copa", que presenta l'evolució del patrocini empresarial als museus públics espanyols i els canvis produïts en aquesta relació. Mitjançant l'anàlisi de contingut de casos que responen al nou model i entrevistes a periodistes culturals de premsa escrita, es demostra que les empreses patrocinadores no assoleixen el seu objectiu: que és sumar a l'equació als mitjans de comunicació per tal d'augmentar la seva notorietat i enfortir-ne la imatge corporativa.

El patrimoni que marca a una ciutat

El patrimoni cultural com a guia per a la marca de ciutat contemporània

Les ciutats es viuen i ho fem recorrent tots els seus relats. Hi vivim amb totes les històries que se’ns han explicat, cada vivència que hi sumem a diari i també cada narració que se’n fa. Les ciutats són complexes, viuen una mutació constant i amb elles totes les persones que conformen la ciutat, els seus habitants, la seva gent i també, cada cop més, la seva imatge. D'aquesta manera, la creació d’una marca de ciutat intenta construir una narrativa forta i potent, capaç de ser persuasiva a escala local però també internacional. El repte principal és trobar la millor manera de mostrar la singularitat i protegir alhora el llegat del passat com a actiu per al futur desenvolupament urbà.

El museu té molt poder

Sales plenes i sales buides, selfies davant la façana d'un museu, fulls de sala o pamflets d'exposicions. Coneixem casos com l’efecte Bilbao o el cas de Málaga del qual hem parlat recentment, però és cert que el museu té molt poder? Hem vist sovint la capacitat del poder suau (soft power) que tenen els museus a l’hora de transformar l’entorn social i urbà així com els interessos econòmics i urbanístics que sovint giren al seu voltant, però com mesurar-ho ja és una altra història.

Quan el patrimoni es reivindica

Fabien Van GeertXavier Roigé,  Lucrecia Conget | Edicions de la Universitat de Barcelona

En trobem als llibres d’història o a les guies de viatges, il·lustrant campanyes de turisme i fins i tot colant-se en una campanya electoral (tot i que és menys probable). En aquestes situacions, i en moltes més, hi podem trobar tot tipus de patrimoni cultural, bé sigui en la forma o en els continguts. Això passa quan més enllà d’una marca turística, el patrimoni pren interès en motiu d’un conflicte d’interessos o per discrepàncies polítiques en la seva gestió.

'Territori contemporani'. Capítol 16

Aquest capítol de Territori Contemporani, un programa produït per La Xarxa i Vallès Oriental Televisió amb el suport de la Diputació de Barcelona, arrenca a La Jonquera. El Museu memorial de l'Exili, és un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica que pren com a punt de referència l'exili republicà.

El discurs de l'artista Ignasi Prat es desenvolupa en una doble vessant estètica i política a partir de temes vinculats amb la denúncia i la reivindicació des de l'àmbit de la imatge.

El Museu de Reus treballa per la conservació del patrimoni material, el coneixement i la difusió de la història de la ciutat de Reus i el seu entorn comarcal.