participació cultural

Enquesta de participació i hàbits culturals

Informe i proposta d’enquesta

Marta Domènech i Adriana Partal Centre d'Estudis i Recursos Culturals

On són els públics? Què hi busquem els usuaris a la biblioteca municipal? Quins són els perfils dels qui anem al teatre o quins els hàbits musicals de la majoria d’habitants de la nostra vila? Tenim set de dades. És evident que necessitem tenir dades per conèixer millor el nostre entorn i poder actuar-hi en conseqüència.

En l’era del big data, saber és voler, i és més accessible i necessari que mai arribar a conèixer els hàbits culturals i la participació en les propostes del propi teixit cultural del nostre municipi. Però per on comencem? 

La Diputació de Barcelona, des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals, posa a disposició dels municipis aquesta ‘Enquesta de participació i hàbits culturals’, per facilitar la recollida de dades des dels municipis. Passada més d’una dècada des del projecte Demoscerc, la Diputació de Barcelona reprèn aquella iniciativa i adapta els continguts i els objectius al context social i cultural actual. Per fer-ho, s’ha dut a terme aquest estudi que donarà com a resultat la futura ‘Enquesta de participació i hàbits culturals’.

La cultura com a eina de cohesió territorial

Obdulia Domínguez i Manel Gil (EDAS| Ajuntament de Vacarisses | Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona

Pla d’acció cultural de Vacarisses

Els valors culturals com la creativitat, memòria generacional, diversitat i el coneixement contribueixen al desenvolupament i satisfacció personal, motiu pel qual són cada vegada més importants i reconeguts per les polítiques culturals. Tanmateix, aquests beneficis també es tradueixen en el benestar col·lectiu perquè actuen com un element que fonamenta el sentiment d’arrelament, atès que la pràctica conjunta d’activitats culturals ajuda a cohesionar els grups socials.

Per bé que des de l’administració pública es fomenten aquests valors arreu, el seu estímul, des de la perspectiva de la cohesió territorial, és especialment necessari en aquells municipis que pateixen una certa fragmentació com a conseqüència d’una trama urbanística complexa o una geografia accidentada, entre d’altres.

Desenvolupament rural i participatiu a través de la cultura

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

Capgirar l’iceberg dels museus

Alexandre Delarge | La documentation Française
 

Res és més fàcil que crear un museu sense comptar amb la participació de ningú. Es tractaria simplement de construir un edifici o aprofitar-ne un de ja existent, posar-hi objectes dins, obrir-lo, i esperar que les persones hi entressin. Ho diu l’historiador i museòleg Hugues de Varine, que considera que les vitrines, les peces i els seus criteris de conservació haurien de ser la punta de l’iceberg dels museus. Per Varine, participació significa iniciativa, presa de decisions i la posada en marxa d’aquestes i, per sobre de tot, posar al centre la comunitat, escoltar-la i comprendre les seves necessitats i inquietuds.

Com posar en pràctica els drets culturals

Observatori Basc de la cultura

El passat mes de gener de 2019 el Parlament de Navarra va aprovar la Ley Foral de Derechos Culturales de Navarra, convertint aquesta comunitat en la primera de l’Estat a comptar amb una llei de drets culturals. Fruit de la creença que, per poder aplicar aquests drets culturals, és necessari un treball previ que els clarifiqui i concreti, l’Observatori Basc de la Cultura ha elaborat l'informe Derechos culturales, amb el clar objectiu d’aclarir a què es refereixen i de què tracten els drets culturals que, per la seva condició de drets fonamentals, comporten l’observació de la cultura des d’una òptica política.

Noves formes participatives: La democràcia en xarxa

Dinàmiques participatives, accions elaborades i dutes a terme mitjançant processos participatius, pressupostos participatius… El treball en xarxa, tenint en compte les diferents parts implicades mitjançant una metodologia participativa, està a l’alça. També a l’àmbit municipal i cultural. Però cal replantejar-nos què s’entén realment per xarxa i formes de participació?

Sobre aquests plantejament es va dedicar el curs celebrat el passat dimecres 23 d’octubre, «Noves formes participatives: La democràcia en xarxa», organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i impartit per Simona Levi, directora de teatre, activista, docent, gestora i artista multidisciplinària.

Especialment adreçat als tècnics i tècniques municipals de cultura, tenia per objectius:

  • Analitzar les formes existents de participació ciutadana en xarxa
  • Determinar quin és el paper que aquestes han de tenir en la democràcia municipal 
  • Reflexionar sobre les formes d’organització  interconnectades en el món de la cultura

Fem lloc al tercer lloc?

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

Conjurar-se pel museu social

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.

Dóna’m la mà: art i educació

Victoria M. Ateca-Amestoy, Victor Ginsburgh, Isidoro Mazza, John O’Hagan, Juan Prieto-Rodiguez [eds.] | Springer

Si acceptem que la cultura és essencial per a la construcció d’una societat millor la participació cultural ha de ser una de les nostres preocupacions principals. L’equació és senzilla: no podem aspirar que la cultura vehiculi el desenvolupament social si una part de la població amb prou feines hi té un paper actiu. Ja sabem que la participació cultural és un concepte tan abstracte com el terme “cultura” i que inclou un ventall d’activitats amplíssim, com anar a l’òpera, jugar a videojocs o llegir articles amb el mòbil. En el cas català n’hem parlat arran de la publicació de tres estudis: “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”, l’Anuari de la Música 2018 i els resultats relatius als museus i els centres expositius de l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2017 (EPCC-2017). Doncs bé, el llibre d’autoria col·lectiva “Enhancing Participation in the Arts in the EU: Challenges and Methods” amplia el focus d’observació a tot l’àmbit europeu.

Qui és aquesta gent que visita museus a Catalunya

Et deixo triar. Què prefereixes, quedar-te a casa i començar alguna sèrie de Netflix o agafar el tren i baixar a Barcelona per anar al museu? Va, calça’t que em ve de gust veure l’exposició que acaben d’inaugurar al CCCB. Ens podem imaginar la conversa. Un dissabte a la tarda d’estiu en alguna població a prop de la capital. Però, com són aquestes persones que decideixen dedicar el seu temps a vagar per un espai expositiu o un monument? Per respondre aquesta pregunta l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) va presentar el passat mes de juny els resultats relatius als museus i centres expositius de l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2017 (EPCC-2017).