museus

ES:museo FR:musée EN:museum

Conversación con Manuel Borja-Villel

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

Museum participation: new directions for audience collaboration

K. McSweeney, J. Kavanagh (ed.) | MuseumsEtc

Tot i ser un tema que desperta l’interès de bona part dels gestors i autors d’estudis en matèria de museus, el compromís d’aquests d’incloure dinàmiques de participació dels visitants, resta encara molt superficial.

El darrer llibre publicat per l’editorial MuseumsEtc, especialitzada en gestió de museus, aborda de nou com afrontar la participació en aquests equipaments, però amb la intenció d’anar més enllà i suggerir accions com compartir la presa de decisions, l’autoritat i el poder amb els públics, desdibuixant les fronteres d’acció entre els usuaris i els professionals.

Les mondes de la médiation culturelle

C. Camart, F. Mairesse, C. Prévost-Thomas,  P. Vessely | L’Harmattan

Aquesta obra, que es presenta en dos volums, que es va publicar arran de la celebració a Paris del col·loqui internacional «Les mondes de la médiation culturelle» en 2013, repensa la mediació cultural des de l’òptica sociològica francòfona, amb estudis realitzats a França, Bèlgica o el Quebec, on aquesta disciplina ha estat especialment desenvolupada.

Bona part dels articles recollits fan una èmfasi en la possible caducitat de la noció original de «mediació cultural», que passa per una adequació d’aquesta pràctica i de les polítiques que l’inclouen en un nou paradigma, que inclouria aspectes com la diversitat o la participació social, sota noves denominacions com la transmediació o postmediació.

Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2015

Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

El 2015, prop de 20,5 milions de persones van visitar els equipaments patrimonials de Catalunya, xifra que s’eleva gairebé als 22 milions si es compten els usuaris dels serveis complementaris que ofereixen els museus, les col·leccions i els monuments catalans.[1] Els equipaments dedicats a l’art, els quals representen el 30% del total, van atreure el 64% dels visitants i van aconseguir el 86% del total de seguidors a les xarxes socials, mentre que els equipaments dedicats a la ciència i la tècnica són els que van tenir més visitants escolars (una mitjana de 15.573) i a més van presentar la taxa d’usos per visitant més elevada (2,37).

Miradas: blog de comunicació i patrimoni cultural

Santos M. Mateos

Us presentem el blog Miradas, un portal dedicat a la comunicació en patrimoni cultural en funcionament des de l’any 2009. Es tracta d’un interessant recull de recursos i reflexions comissariat per Santos M. Mateos, membre d’Interacció, sobre temes com la gestió i la divulgació del patrimoni i dels museus, la conservació i la restauració, el desenvolupament de projectes o la comunicació i el màrqueting cultural.

Museums in the New Mediascape. Transmedia, Participation, Ethics

Jenny Kidd | Ashgate

Aquest llibre revisa la relació dels museus amb els mitjans digitals, avaluant pràctiques de museus del Regne Unit i de la resta del món respecte a l’ús de les tecnologies, portant-ho tot a una altra escala i qüestionant els valors i els propòsits dels museus avui en dia.

A partir d’una sèrie de contradiccions, que pretenen ajudar a entendre la tasca dels mitjans digitals en els museus, el llibre qüestiona què representa la construcció del veritable museu transmèdia, relacionant aquesta revolució digital amb les idees de participació, memòria o democràcia i convidant al lector al debat per definir com ha de ser l’experiència museística.

Visitem prou els museus? Resultats de participació a Catalunya

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural - ICRPC

Aquest informe, elaborat per l’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, presenta els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans als museus durant el 2015, que destaquen que un 60% dels catalans majors de 14 anys no va visitar cap museu o exposició en aquest any.

The NMC Horizon Report: 2016 Museum Edition

NMC - New Media Consortium

El NMC Horizon és un dels projectes que duu més temps treballant les tendències tecnològiques emergents en usos educatius i que, ara, presenta un informe sobre el desenvolupament tecnològic als museus, les tendències actuals i els factors clau a tenir en compte per l’avenir, avançant-se a una bona part de la literatura sobre aquesta matèria.

El document tracta les tendències clau en el context canviant de l’adopció tecnològica dels museus; deixant una mica de banda els programes de llarg termini, àmpliament treballats pels experts amb anterioritat, se centra en emfatitzar l’efectivitat dels objectius a curt i mitjà termini en el futur de les organitzacions.

Informe sobre las tareas de evaluación y análisis en Cosmocaixa

Guillermo Fernández , Ana Salazar | Obra Social ”la Caixa”

CosmoCaixa, el museu de les ciències de l’Obra Social “La Caixa”, ha desenvolupat un programa d’avaluació per conèixer l’impacte que produeixen les exposicions programades en aquest espai, els resultats del qual es recullen en aquest document.

L’informe, que compta amb un marc teòric extensament desenvolupat per a l’avaluació d’exposicions, es tracta, si més no, d’una eina útil aplicable a d’altres processos de desenvolupament de projectes expositius que tinguin un focus en la interacció i l’aprenentatge dels usuaris.

The Calatrava model: reflections on resilience and urban plasticity

Rafael Boix, Pau Rausell, Raül Abeledo | Routledge

Aquest article repassa el model de desenvolupament urbanístic de la ciutat de València durant els darrers 20 anys, sustentat en l’acollida de grans esdeveniments esportius i la construcció d’un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava, i analitza com València seria capaç d’adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant d’aquest projecte megalòman i incorporar-ho en processos de resiliència.

El document s’endinsa, primerament, en la definició teòrica de la resiliència urbana, des de les seves diverses perspectives, i la seva aplicació a les ciutats, les arts, la cultura i la planificació, especialment interessant en aquest període de replantejament de les polítiques urbanístiques al territori.