moviments socials

ES:movimiento social EN:social movement

El món maker i de la gestió cultural revisa el Manifest Maker


Jordi Fábregas (coord.) | Trànsit Projectes i MakerConvent

«Estamos aquí para buscarle un corazón al hombre-lata». Així va definir Susanna Tesconi,[1] —dissenyadora d’entorns d’aprenentatge basats en l’art, la ciència i la tecnologia— la tasca que Trànsit Projectes va començar el 2016 per sotmetre a revisió el fenomen maker i generar noves formes d’entendre els conceptes i pràctiques que l’integren, amb la intenció d’abordar una metodologia formal capaç d’encabir tots els reptes dels laboratoris de fabricació; un marc teòric que funcioni a la vegada com a codi font adaptat a la realitat actual del nostre entorn més proper.

Arte en España (1939-2015): ideas, prácticas, políticas

J. L. Marzo, P. Mayayo | Cátedra

Us presentem una obra indispensable que actualitza la història de l’art contemporani espanyol, des de la fi de la Guerra Civil fins l’actualitat, que repassa els principals debats, tendències i pràctiques dels artistes més importants de cada etapa i renova la literatura publicada en la matèria.

A més, es fa ressò de la trajectòria de les institucions artístiques, les polítiques culturals i les teories histogràfiques que han influenciat aquesta era. Però potser el més interessant és que qüestiona certs relats de consens de la transició, revisant les pràctiques i expressions contraculturals, experimentals i perifèriques, els discursos feministes o les manifestacions artístiques de l’activisme social i polític.

Diferents cultures i un mateix objectiu: dones que lluiten per la pau

El 19 d’octubre de 2016, una marxa de més de 4.000 dones palestines i israelianes va desfilar des del nord d’Israel cap a Jerusalem. Al capvespre ja eren 15.000 les participants que s’aplegaven davant la residència del primer ministre. Totes juntes van fer part del projecte ‘March of Hope’, en el marc del moviment ‘Women Wage Peace’, que va començar l’estiu de 2014 durant l’escalada de violència entre israelians i palestins en l’operació militar Tzuk Eitan.

En el vídeo que presentem avui l’artista israeliana Yael Deckelbaum canta «Prayer Of the Mothers», una oració en què més de 30 dones jueves, àrabs i d’altres cultures i religions donen suport i honoren la tasca valenta d’aquest moviment, i en la qual Leymah Gbowee, Premi Nobel de la Pau que va liderar la fi de la segona guerra civil de Libèria el 2003, anima les dones a lluitar pel millor futur possible per als seus fills.

La Cultura com a origen dels moviments socials

Juanjo Puigcorbé, Diputat delegat de Cultura de Barcelona  | Entreacte, Revista d'arts escèniques i audiovisuals, 19 de setembre de 2016

Bon dia a tothom,

Com ja sabeu, ara fa tot just un any vaig deixar temporalment aquesta meravellosa professió d’actor en ser escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Poc després, el 31 de juliol també vaig ser nomenat diputat delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona. Al cap d’uns mesos, a les eleccions següents, els ciutadans van escollir un gran nombre de representants de la societat civil que es van presentar a les llistes del Parlament de Catalunya. Ciutadans, com jo, provinents d’altres camps i que hem donat un pas endavant per coresponsabilitzar-nos del mandat democràtic de la nostra ciutadania: la voluntat d’un canvi radical. I ho vam fer moguts per un motiu, que pot resumir-se en una paraula que tots els artistes coneixem prou bé: compromís. Compromís amb el país i amb el canvi que alguns desitgem. Tanmateix, un cop assolit aquest canvi, tornaré a lluitar per l’actor que sempre he desitjat ser.

Més enllà de la gentrificació: Narratives sobre la relació espai i cultura

Kate Oakley | University of Leeds, White Rose University Consortium, Arts and Humanities Research Council

Aquest document proposa una revisió crítica de la literatura existent vers el paper de l'art i la cultura en la regeneració d’espais i comunitats, amb l’objectiu de redreçar el discurs tot buscant aportar noves línies d’acció al debat i incidir, d’alguna manera, en el discurs polític de cara al futur.

Arran l’eclosió de la crisi financera, gran part de la literatura acadèmica s’ha mostrat força crítica sobre les possibilitats de retorn real a les comunitats que molts projectes i polítiques culturals prometien i la gentrificació i els efectes perniciosos que ha provocat la revalorització dels espais urbans (augment dels lloguers, desallotjament de famílies amb ingressos baixos així com d’artistes i petites empreses culturals,... ) ha estat se’ns dubte una temàtica àmpliament coberta.

Cultura i gestió comunitària. públic significa “de la comunitat”, no “del govern”

Helena Ojeda ; Xavier Urbano | espaifàbrica.cat

Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.

A això, cal sumar-hi l’herència i l’exemple desobedient del moviment de les okupacions i dels projectes que fa temps que tenen arrels a la ciutat, com el Coop57 o alguns espais històricament gestionats pels mateixos veïns.

Procomún digital y cultura libre ¿Hacia un cambio de época?

Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB) | Icària

Fins no fa gaire internet i les TIC es consideraven eines i mitjans útils per millorar les polítiques públiques i el model productiu vigent. Ara, però, internet i les TIC no són només instruments, van més enllà ja que generen un altre espai regit per noves regles i noves relacions. Aquestes tecnologies han modificat els costos de l’acció col·lectiva,  han afavorit el desenvolupament de lògiques organitzatives obertes i descentralitzades i han impulsat l’emergència d’un model productiu basat en la producció col·laborativa entre iguals. Són algunes de les tesis defensades per aquest llibre que analitza el fenomen de la cultura lliure i el procomú a Catalunya, la seva relació amb el moviment del 15M i les transformacions polítiques econòmiques que se’n deriven i que marquen un canvi d`època i un nou escenari on el procomú pren major centralitat com a model que trenca la dicotomia història entre Estat i mercat.

Un Context ‘Rara Avis’

Fa uns dies es va celebrar una jornada organitzada pel CERC Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona  ‘Els reptes de les Polítiques Culturals Locals: de la incertesa a la innovació’ dins el marc d’Interacció, una sessió d’espai experimental i de debat entorn a l’existència d’un nou context cultural, el paper tradicional de les administracions i l’aparició de nous agents culturals locals que va reunir un centenar de persones del sector.

Ens van encarregar la coordinació d’aquesta activitat, així com un debat online previ que va servir com a pròleg d’aquesta jornada de qüestionament i intercanvi d’experiències, opinions i moltes incerteses, un espai pensat per a repensar, reconèixer aquest nou ecosistema cultural i trobar les maneres d’articular mecanismes que propiciin una millor convivència i representativitat.

Instituciones de lo común

Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia | Carta, núm 2. Primavera-Verano 2011

Recuperem per al debat d’Interacció els articles del dossier «Redes. Instituciones de lo común»  del número dos de la revista ‘Carta’, editada per el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS).

A l’editorial de la revista amb el títol, ‘Hacia una nueva institucionalidad’, Manuel Borja-Villel proposa buscar un altre model institucional. Aquí teniu un extracte:

«La generación de un nuevo modelo cultural debe ir acompañada de cambios institucionales, porque las instituciones son las principales estructuras de invención de lo social, de un hacer afirmativo y no limitativo.»

«La defensa de la institución pública se hace hoy muy difícil de sostener. La dicotomía entre público y privado en que se ha sustentado la organización social en el último siglo y medio ya no funciona. La dimensión creativa que define nuestra sociedad se encuentra tanto en lo privado como en lo público, y la diferencia entre ambos se determina de un modo arbitrario. Lo público, como gestor de la creatividad, no garantiza que esta no sea expropiada con finalidad de lucro.

Viver d’Iniciatives Ciutadanes: transferències de la innovació ciutadana a l’espai públic

Esaú Acosta Pérez, Mauro Gil-Fournier Esquerra, Miguel Jaenicke Fontao | Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, Núm. 55 (2013),  p. 92-100

Resum: La complexitat urbana a causa de la sobreproducció a la qual ens exposa Internet i els actuals mitjans de producció econòmics implica pensar cada vegada més la ciutat de manera diversa i complexa. On la multitud de factors que influeixen per a la resolució de qualsevol aspecte no s’ha de reduir a un mínim comú múltiple sinó a pensar-lo des d’òptiques de diverses disciplines. Les iniciatives ciutadanes ofereixen un canal d’innovació des del qual proposen “altres maneres de fer les coses” i pensar així allò urbà des d’una dimensió més operativa.