mitjans de comunicació

Tuit de la setmana

Periodisme: Pel @diariARA la querella contra l'assassí de Puig Antich va a la secció de Cultura. Bé! Demà la crònica de teatre a Política? @Tnicasares

Avui és el #DayofFacts

Dayoffacts.org

L’era de la postveritat, escollida pel diccionari Oxford com a expressió de l’any 2016, està marcant un temps en el qual els fets objectius i la veracitat científica estan influint menys en la formació de l’opinió pública, alimentada per uns mitjans de comunicació sota el poder de les grans corporacions i grups d’interès. Les decisions polítiques, ètiques i econòmiques es contraposen en molts casos a l’evidència científica, i esdeveniments com l’arribada de Trump al poder o el triomf del Brexit o el negacionisme del canvi climàtic marquen aquesta època[1].

Tuit de la setmana

@EmiManz "pressuposar que la cultura no té audiència no pot ser un punt d'arribada sinó un punt de sortida" #oneslalit @lletres

Tuit de la setmana

de presentador de un reality a presidente de ee.uu, ni adorno hubiera podido predecir las peores derivas de la industria cultural @sirjaron

Comunicació i cultura en l’era digital

Ramón Zallo | Gedisa

Evitant caure en el determinisme econòmic i tecnològic, el present llibre aprofundeix en l’anàlisi de la producció cultural i la seva regulació en un context de crisi política i econòmica, així com en les fortes transformacions tecnològiques de les societats contemporànies. Aquesta noció de conflicte que es genera, permet a l’autor reconèixer les contradiccions en el procés d’organització social, així com la dualitat del propi sistema comunicatiu.

El impacto de la publicidad y el marketing sobre el disfrute de los derechos culturales

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

En el presente informe, la relatora especial, Farida Shaheed,  sobre los derechos culturales analiza la repercusión que tienen las prácticas de publicidad comercial y comercialización para el disfrute de los derechos culturales, prestando especial atención a la libertad de pensamiento, opinión y expresión, la diversidad cultural y los estilos de vida, los derechos del niño en materia de educación y ocio, la libertad académica y artística y el derecho a participar en la vida cultura y a disfrutar de las artes.

En el análisis de las nuevas tendencias de estrategias de publicidad y comercialización, la relatora expresa su preocupación por la línea cada vez menos definida que separa la publicidad comercial de otros contenidos, especialmente en los ámbitos de la cultura y la educación.

Cultura visual i política pública: anem cap a una política visual?

Victor Bekkers, Rebecca Moody | Routledge

La imatge té una presència cada vegada més destacada a la societat contemporània per l’aparició de tecnologies visuals que faciliten la producció, distribució i consum d’imatges. Molts investigadors han analitzat l’emergència d’aquesta nova cultura visual a la societat actual però manca encara una anàlisi més profunda que vinculi la cultura i tecnologies visuals amb un nou estil de fer política. Aquest és el punt de partida d’aquest llibre que investiga com aquesta  nova cultura visual influeix en tot el cicle polític (establiment de les agendes, disseny de les estratègies, pressa de decisions i avaluació) i analitza conceptes generals com ara poder, contextualització o discurs.

La esfera pública digital y el activismo político

Juan Pecourt Gracia | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 75-98.

Resumen: El desarrollo de las tecnologías digitales ha impulsado transformaciones fundamentales en la esfera pública, que se manifiestan en la tipología de los medios, las formas de organización, la orientación de las acciones y su escala cada vez más globalizada. Estos cambios, a su vez, han abierto nuevas posibilidades para el activismo político, que aprovechan las oportunidades ofrecidas por la digitalización. Las nuevas formas de activismo incluyen el activismo digital ampliado, el activismo digital innovador y el activismo digital recursivo.